Després de dos dies i mig a Kyoto, que se'ns van fer curts perquè ens vam deixar coses per veure, anirem cap a una ciutat tràgicament famosa: Hiroshima.
La ciutat es troba al sud de l'illa de Honshu i és la parada més llunyana de qualsevol viatge de 15 dies al Japó, ja que es troba a 900 km de Tokyo, però que només representen poc més de 4 hores amb Shinkansen, però des de Kyoto ja només son 1 hora i 3/4.
Hiroshima té dos reclams, un que és ben obvi, tot el que envolta el llançament, el 6 d'agost de 1945 de la primera bomba atòmica i, el segon, d'una bellesa extrema, com és l'illa de Miyajima.
Pel que la al primer, la història és colpidora, tràgica i molt representativa de fins a on pot arribar l'espècie humana en la seva capacitat destructora.
Anar a Hiroshima suposa visitar l'Hiroshima Peace Memorial Museum, que es troba molt a prop del Pavelló de Foment de la Indústria, l'edifici símbol de la destrucció de la bomba atòmica.
La visita al museu és de les que et fa caure la cara de vergonya. Comença amb un detall de tot el procés de llançament de la bomba. La bomba va ser llençada a les 8:15 del matí sobre Hiroshima, un emplaçament triat pel seu port i magatzems nuclears, que no havia estat atacat durant els atacs aliats anteriors.
La bomba va explotar 600 metres abans de tocar a terra.
En qüestió d'un segon la temperatura va pujar fins a més d'un milió de graus, creant una bola de foc que va destruir tot el que hi havia a 3 km de diàmetre; totes les cases eren de fusta. Va matar 75.000 persones i es creu que han mort la mateixa quantitat de persones posteriorment a conseqüència de les seqüeles.
El museu també té peces de la destrucció, els efectes sobre les persones, una maqueta de la ciutat abans i després de l'explosió, el poder de la bomba atòmica i un recull de totes les cartes que els diferents alcaldes d'Hiroshima envien als governs que estan fent assajos nuclears per recordar-los la capacitat destructora que té.
Vaja, és dur, però l'exposició té molt de tacte en no ser massa sensacionalista. per mi visita obligada per conèixer la història moderna actual.
Avui, en la zona on hi ha l'hipocentre de la detonació, hi ha el Memorial Park, on a part del museu, trobem la flama de la pau, la qual s'apagarà quan es destrueixi l'última arma nuclear de la terra.
També hi trobarem el Monument Coreà Commemoratiu de la Bomba Atòmica, ja que un 10% de les víctimes eren coreans que estaven obligats a treballar. (En aquell moment Corea era un protectorat japonès i molta població era obligada a treballar pel govern japonès).
Per últim, i una de les històries que s'expliquen al museu, trobarem el Monument Infantil de la Pau, inspirat en Sadako Sasaki. Sadako era una noia japonesa d'Hiroshima que es trobava a uns 2 km del centre de l'explosió. En aquell moment tenia 2 anys.
A l'edat 11 va contraure leucèmia, conseqüència dels terribles efectes devastadors de la black rain que es va produir després d'explotar la bomba. Va ser ingressada a l'hospital i es va proposar fer 1000 grullas, no sé la traducció en català (crane en anglès), ja que són el símbol de la longevitat i la felicitat. Es creia que si ho aconseguia, es recuperaria. Malauradament, va morir quan en portava 644. Els seus companys de classe van acabar de fer la resta i avui dia és una tradició que molts col·legis encara fan. Envien els seus treballs a aquest memorial, on són emmagatzemats.
Cal mantenir aquest record ben present perquè no oblidem del que som capaços de fer.
Un cop visitat el museu, ens desplaçarem cap el Pavelló de Foment de la Indústria, on ens trobarem alguna sorpresa, i acabarem el nostre matí intens històric per Hiroshima.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada