Si algú pensa mai en anar a Hiroshima, no pot deixar-se de visitar una petita illa que hi ha a mitja hora de ferri davant de la costa d'Hiroshima i on hi viuen unes 2.000 persones. L'illa es diu Miyajima.
Potser el nom no us sonarà pas, però crec que, després de llegir aquesta entrada, el nom de Miyajima ja formarà part de les vostres vides i serà un dels llocs que us faria il·lusió visitar. Comencem la nostra visita.
Primer de tot hem d'agafar el ferri cap a Miyajima. Hi actuen dues companyies. Una d'elles és JR, per tant, aquells que tingueu el JR Pass hi podreu pujar sense pagar cap suplement. En surt un cada 10 minuts. El Ferri s'agafa al final d'un línia de tramvia tarda 70 minuts, però que, a la vegada, coincideix amb una estació JR, per tant, si teniu pressa, opteu pel tren JR que tarda només 25 min de temps des de la zona del Museu.
També surten ferris des del centre de la ciutat, però són molt més cars.
I què ens trobarem a Miyajima?, doncs, primer, molts turistes, però molts molts. Després trobarem temples, cèrvols, ostres i paisatges. Fins aquí res d'especial, però anem desgranant cadascun d'aquests elements.
El primer, no us preocupeu, que la majoria són japonesos i, per tant, civilitzats, no se us voldran colar enlloc.
En quan als temples, ai quins temples. L'illa és Patrimoni Mundial per la Unesco. I el temple que anem a veure, principalment, es diu Itsukushima. Però si per alguna cosa és conegut aquest temple és pel seu tori. És aquest, que es comença a veure a mesura que anem a arribant a l'illa.
Heu notat que es tori està flotant sobre l'aigua? No??? Doncs fixeu-vos bé!!
Ho heu vist? Sura sobre l'aigua. El tori és enorme i aquesta és una de les tres millors vistes del Japó. El temple data del S. VI, l'actual construcció és del segle XII, però aquest tori va ser edificat el 1875.
No em direu pas que no és bonic!!! Bon lloc per fer-se la foto del viatge. Nosaltres la tenim!!!
Un cop arribes a l'illa, comences a veure multitud de cèrvols com els que ja us vaig ensenyar a Nara. Es poden tocar i sobretot busquen que se'ls doni menjar, :)
El temple de forma de moll, ja que l'illa tenia la consideració de sagrada i no s'hi podia arribar per terra, sinó directament per mar a través del tori.
Des de l'interior del temple podreu fer-ne la fotografia amb la costa d'Hiroshima al fons.
Un cop visitat el temple, és hora de fer la segona part de l'excursió, que consisteix en pujar al Mont Misen, una montanya de 530 metres d'alçada. El millor de l'ascensió és que es pot fer en telefèric, ja que l'ascensió es pot fer una mica dura si es fa a peu.
Des de l'estació del telefèric fins a dalt de tot hi ha 20 minuts de caminata. Les vistes a dalt són espectaculars, llàstima que a nosaltres se'ns estava fent de nit i començava a amenaçar una mica de pluja. Jo no em vaig poder estar de pujar-hi. Aquesta és la vista en direcció als Estats Units.
I aquesta és la vista en direcció contrària, cap a Hiroshima.
La tornada es pot fer caminant, quasi dues hores de baixada. Si és té temps, és molt recomanable, però si fa fred i vol ploure, millor baixa amb telefèric.
A prop del cim, hi havia aquests dos petits temples.
I anem cap al darrer dels aspectes de Miyajima, com són les ostres, かきen japonès. Es serveixen tant crues com arrabossades. Són molt recomanables. Pujant cap al telefèric des del temple, vam trobar aquest bar. Kaki ho posa a baix a la dreta.
Aquí serveixen els dos plats típics de Miyajima, com són les ostres i あなごめし (és la grafia més grossa del cartell). めし, és a dir, meshi vol dir arròs, i anago és congre, per tant, congre adobat amb arròs, un plat que és típic de Miyajima, però que nosaltres no vam arribar a provar. Perdoneu, però no em pregunteu pas que és congre, que no ho sé!!
Les otres, 3 per uns 4,5€ (500 iens) les crues, són excel·lents! No deixeu de provar-ne si hi aneu. Potser millor les crues que les arrabossades, però seria interessant probar-les totes, ja que són baratetes. Anant cap al ferri, de tornada, hi ha molts altres llocs on menjar-ne.
De tornada cap al ferri, vam veure com havia baixat molt la marea i ens vam poder arribar fins a tocar el tori. El què sorpren és que és molt gran i els troncs són enormes. La gent hi enganxa monedes, suposo perquè li porti sort. S'estava fent de nit i vam tirar de gran angular per intentar abarcar-lo tot sense turistes que ens xafessin la foto, :þ.
A partir que es fa de nit, l'illa es buida ràpidament. Quedar-se a dormir és car, però pot ser interessant si voleu gaudir de la tranquilitat. Nosaltres no ho vam fer pas. És més, vam tornar cap a Hiroshima i vam intentar menjar un plat típic d'allà, reconegut a tot el Japó, com són els Okonomiyakis, tortitas a la planxa amb verdures i carn o peix, a l'estil Hiroshima, amb tallarins.
Així que vam anar cap a l'Okonomi-mura, on hi ha 25 petits llocs on només serveixen okonomiyaki. Està molt a prop del Parco. Val la pena, encara que després us puguin agradar o no els okonomiyakis. Està ple de japos sentats al voltant d'unes grans planxes, com podeu veure en la foto.
I això és Hiroshima, bé la part que vam veure. Una ciutat impactant per molts motius i que vam la pena dedicar un dia de la nostra vida, no us arrepentireu pas!!!
Potser el nom no us sonarà pas, però crec que, després de llegir aquesta entrada, el nom de Miyajima ja formarà part de les vostres vides i serà un dels llocs que us faria il·lusió visitar. Comencem la nostra visita.
Primer de tot hem d'agafar el ferri cap a Miyajima. Hi actuen dues companyies. Una d'elles és JR, per tant, aquells que tingueu el JR Pass hi podreu pujar sense pagar cap suplement. En surt un cada 10 minuts. El Ferri s'agafa al final d'un línia de tramvia tarda 70 minuts, però que, a la vegada, coincideix amb una estació JR, per tant, si teniu pressa, opteu pel tren JR que tarda només 25 min de temps des de la zona del Museu.
També surten ferris des del centre de la ciutat, però són molt més cars.I què ens trobarem a Miyajima?, doncs, primer, molts turistes, però molts molts. Després trobarem temples, cèrvols, ostres i paisatges. Fins aquí res d'especial, però anem desgranant cadascun d'aquests elements.
El primer, no us preocupeu, que la majoria són japonesos i, per tant, civilitzats, no se us voldran colar enlloc.
En quan als temples, ai quins temples. L'illa és Patrimoni Mundial per la Unesco. I el temple que anem a veure, principalment, es diu Itsukushima. Però si per alguna cosa és conegut aquest temple és pel seu tori. És aquest, que es comença a veure a mesura que anem a arribant a l'illa.
Heu notat que es tori està flotant sobre l'aigua? No??? Doncs fixeu-vos bé!!
Ho heu vist? Sura sobre l'aigua. El tori és enorme i aquesta és una de les tres millors vistes del Japó. El temple data del S. VI, l'actual construcció és del segle XII, però aquest tori va ser edificat el 1875.
No em direu pas que no és bonic!!! Bon lloc per fer-se la foto del viatge. Nosaltres la tenim!!!Un cop arribes a l'illa, comences a veure multitud de cèrvols com els que ja us vaig ensenyar a Nara. Es poden tocar i sobretot busquen que se'ls doni menjar, :)
El temple de forma de moll, ja que l'illa tenia la consideració de sagrada i no s'hi podia arribar per terra, sinó directament per mar a través del tori.Des de l'interior del temple podreu fer-ne la fotografia amb la costa d'Hiroshima al fons.
Un cop visitat el temple, és hora de fer la segona part de l'excursió, que consisteix en pujar al Mont Misen, una montanya de 530 metres d'alçada. El millor de l'ascensió és que es pot fer en telefèric, ja que l'ascensió es pot fer una mica dura si es fa a peu.
Des de l'estació del telefèric fins a dalt de tot hi ha 20 minuts de caminata. Les vistes a dalt són espectaculars, llàstima que a nosaltres se'ns estava fent de nit i començava a amenaçar una mica de pluja. Jo no em vaig poder estar de pujar-hi. Aquesta és la vista en direcció als Estats Units.
I aquesta és la vista en direcció contrària, cap a Hiroshima.
La tornada es pot fer caminant, quasi dues hores de baixada. Si és té temps, és molt recomanable, però si fa fred i vol ploure, millor baixa amb telefèric.A prop del cim, hi havia aquests dos petits temples.
I anem cap al darrer dels aspectes de Miyajima, com són les ostres, かきen japonès. Es serveixen tant crues com arrabossades. Són molt recomanables. Pujant cap al telefèric des del temple, vam trobar aquest bar. Kaki ho posa a baix a la dreta.
Aquí serveixen els dos plats típics de Miyajima, com són les ostres i あなごめし (és la grafia més grossa del cartell). めし, és a dir, meshi vol dir arròs, i anago és congre, per tant, congre adobat amb arròs, un plat que és típic de Miyajima, però que nosaltres no vam arribar a provar. Perdoneu, però no em pregunteu pas que és congre, que no ho sé!!Les otres, 3 per uns 4,5€ (500 iens) les crues, són excel·lents! No deixeu de provar-ne si hi aneu. Potser millor les crues que les arrabossades, però seria interessant probar-les totes, ja que són baratetes. Anant cap al ferri, de tornada, hi ha molts altres llocs on menjar-ne.
De tornada cap al ferri, vam veure com havia baixat molt la marea i ens vam poder arribar fins a tocar el tori. El què sorpren és que és molt gran i els troncs són enormes. La gent hi enganxa monedes, suposo perquè li porti sort. S'estava fent de nit i vam tirar de gran angular per intentar abarcar-lo tot sense turistes que ens xafessin la foto, :þ.
A partir que es fa de nit, l'illa es buida ràpidament. Quedar-se a dormir és car, però pot ser interessant si voleu gaudir de la tranquilitat. Nosaltres no ho vam fer pas. És més, vam tornar cap a Hiroshima i vam intentar menjar un plat típic d'allà, reconegut a tot el Japó, com són els Okonomiyakis, tortitas a la planxa amb verdures i carn o peix, a l'estil Hiroshima, amb tallarins.Així que vam anar cap a l'Okonomi-mura, on hi ha 25 petits llocs on només serveixen okonomiyaki. Està molt a prop del Parco. Val la pena, encara que després us puguin agradar o no els okonomiyakis. Està ple de japos sentats al voltant d'unes grans planxes, com podeu veure en la foto.
I això és Hiroshima, bé la part que vam veure. Una ciutat impactant per molts motius i que vam la pena dedicar un dia de la nostra vida, no us arrepentireu pas!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada