dijous, 12 d’agost de 2010

Himeji, el castell més bonic del Japó??

De tornada de Hiroshima, primer vam fer parada a Okayama, i a les 12 agafàvem un nou shinkansen que ens va portar a Himeji, la següent parada i només amb uns 30 minutets.

A Himeji trobarem possiblement el millor castell de tot Japó, el castell d'Himeji. Però a Himeji també es poden fer altres coses, com anar a Shosha, on trobaríem els temples d'Engyoji. Aquestes temples van ser els que es van fer servir per rodar els exteriors de El Último Samurai.

Només tenen un problema, estan a 8 km d'Himeji i si ha d'anar amb una convinació d'autobús, funicular i caminata. Per tant, cal tenir temps per fer la visita, cosa que nosaltres no teníem.

Per anar al castell, no cal fer tants invents. Està tot indicat per arribar-hi. S'hi pot arribar pel carrer principal que surt de l'estació però jo recomanaria pujar pel carrer paral·lel del costat, que és un típic carrer comercial cobert que es diu Mikuyi-dori. Està ple de botiguetes i fa el camí molt agradable. Són uns 20 minuts de caminar a ritme d'anar mirant botiguetes.

Però nem al gra, què anem a veure. Doncs això.Ups que lluny oi? Doncs, espereu, ara de més aprop!!El castell data del 1580 i va ser manat construir per un dels personatges més famosos del Japó, Toyotomi Hideyoshi, vaja crec que va ser el que va unificar el Japó sota una sola bandera. Fins llavors, les guerres entre clan eren el pa de cada dia. I perquè poso dos fotos iguals? Doncs perquè una es feta amb una compacta Panasonic i l'altra amb un reflex Canon. Quina és quina????

El castell és original, és a dir, no és una reconstrucció moderna. És tot de fusta. Però aquí no només es visita el castell, als voltants hi ha d'altres edificis interessants, com per exemple el lloc on vivien les dones. Aquí veiem una maqueta d'Himeji del segle XVI.

Les dones vivien en un edifici a l'oest del castell. Segons la categoria tenien una habitació més o menys grossa. Aquí veiem jugar a la dona i la filla d'Hideyoshi. Bé, aquí darrera s'amaga tota història de relacions entre els grans prohoms del Japó, que per desgràcia o sort, no recordo exactament, amb el que prefereixo omitir-la. El castell amaga moltes històries de l'època. A Himeji, com ens va passar a Hiroshima, van tenir la sort que trobar una free guide que estava buscant un parells de paiasitus a qui fotre'ls un rotllo de tres hores. Doncs ves quina cosa, m'encanten els rotllos de tres hores i totes aquestes històries clàssiques, perquè al Japó, com a tot arreu, i hi marro a mansalva.
No em veieu la cara???? Jeje, que bé m'ho estava passant. I tot en anglès; és a dir, que hi havia coses que no entenia, però feia que si a tot. I, a més, a la senyora li preguntava i quan no sabia o no tenia clar alguna cosa, se l'apuntava per estudiar-la i si li tornen a preguntar, poder respondre.

El més divertit d'anar amb una guia és que t'expliquen coses que no li donaries més importància, com per exemple trobar pedres d'una altra tonalitat, crec que eren mortuòries que van aprofitar, una creu cristiana en honor d'un senyor del castell que era catòlic per influència espanyola i totes les trampes que té el castell per a qui el vulgui atacar.En tenen moltes. Tot les curves estan amagadas, tot està pensant perquè l'atacant s'equivoqui. Les obertures dels murs tenen formes diferents perquè els guardies sapiguen de seguida quina és la seva posició. I així moltes i moltes coses. Com per exemple, aquesta. Al final de les taulades, estan acabades amb l'emblema del senyor del castell. I cada castell, segons la dinastia que tenia, té un emblema diferent. Fixeu-vos-hi bé i veure que és diferent d'altres castells. El castell és visible de totes la zona, és molt impotent. El coneixen com el castell de la garsa blanca. Les dues columnes interiors són dos arbres enormes, dos xiprès que van ser triats d'entre tots els que es van presentar per famílies japoneses, per qui seria un gran honor ser elegit. Un d'ells és de tota una peça, l'altra, és format per dos ja que no era el prou fort per agunatar el pes del castell. Els japonesos, un dels seus jocs, es trobar on els dos arbres s'uneixen. A dalt de tot, hi havia un lloc on deixar ofrenes. La guia em va explicar que tot el que es deixa aquí pels deus, s'ho reperteixen els guàrdies quan acaben les festes d'any nou. I a canvi de mantenir aquest secret, un dels guàrdies ens va regalar unes quantes fotos que ha fet ell del castell en diferents èpoques de l'any. Una passada, nevat, a tren d'alba, unes fotos, petítes, però precioses. Bé, com a tot castell, la vista des de dalt. Ara us demano que mireu quantes plantes té el castell.

Va, quantes???? 5??? Torneu a mirar!!!

Doncs sí són 5, però per fora, ja que per dins, per tal d'enganyar a l'enemic, n'hi ha 6, vaja, per pensar-se que ja estan a dalt, però donar una oportunitat al senyor del castell de tenir uns minuts més per morir amb honor.

I no us preguntareu si aquest castell va ser mai conquerit? Doncs no ho va ser mai, perquè mai va ser atacat, jeje, tanta inventiva per res. A més, crec que em va dir que l'arquitecte va ser sacrificat perquè no pogués explicar els secrets del castell.

Bé, doncs un passeig pel castell d'Himeji és una activitat de les que s'hauria d'incloure en tot viatge al Japó, però ara mateix, té un petit problema. El castell éstà sota restauració. Estarà cobert prop de 5 anys per pintar-lo per fora. I perquè tant de temps, doncs perquè es vol mantenir la construcció que es va fer servir en el seu dia i es resturarà amb les mateixes tècniques d'aleshores. Em va explicar com feien la pintura, i és tremendo, només vaig retenir que era una matada del mil. Però està clar que cal uns artistes molt especials, però val molta la pena.

Per tornar, vam tornar pel carrer principal i vam veure una botiga de kimonos molt professionals. Veureu que tenen el preu. És el primer cop que els veia marcat amb el preu i, ai mareta, el més barat val 2.000€ i n'hi havia un de prop de 10.000€. Gaudiu-los perquè són difícils de veure!!
Bé, això és tot d'Himeji, una petita ciutat de 536.000 habitants (petitat perquè ho diu la guia), però molt tranquila i amb castell que es Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i que ha sobreviscut a molts vicisituds. Em sento afortunat d'haver-hi estat i de poder-ho compartir amb vosaltres. Ens llegim!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada