dimarts, 3 d’agost de 2010

Hiroshima, la capital mundial de la pau (II)

A l'altra banda del Parc de la Pau, trobem el Pavelló de Foment de la Indústria. Era l'únic edifici de fet amb ciment de la zona i per aquest motiu va mig resistir la bomba.
La cúpula era de bronze i es va fondre immediatament a causa de l'explosió. Al 1996, l'edifici va ser declarat patrimoni la Unesco i és el símbol més famós de la ciutat.

La bomba pràcticament va explotar a sobre d'aquest Pavelló. Totes les persones que hi havien en el seu interior, van morir.
Al voltant de l'edifici, se'ns va acostar una dona perfectament vestida amb el seu kimono. Era dilluns i es pregunta en anglès si som americans. Li diem que no, que espanyols, vaja, catalans. Ens diu que si parlem anglès, perquè ella s'ofereix com a free guide per explicar-nos més sobre la bomba, ja que s'ha trobat amb altres espanyols que no el parlen.

A mi, com que m'encanten aquestes coses, em deixo portar per aquesta senyora i ens explica coses que ja havíem vist al museu, però també ens porta a un carrer de darrera, on hi ha un petit cementiri. Allà ens diuen que moltes de les pedres van patir la bomba i ens diu que la toquem per constatar la rugositat i el color de la pedra cremada per la bomba.
Molt a prop, trobem una persona que comença parlar i ens hi porta. És un descendent directe dels habitants d'Hiroshima de la bomba. La seva mare era a la ciutat quan va explotar i ell estava dins el seu ventre. Per tant, avui té 65 anys. Ens explica que en queden pocs. Com a tal, té un carnet que ho acredita i que té molts avantatges fiscals, és més, reben una ajuda directa del govern i sanitat gratis (els japonesos han de pagar el 30% de la factura, per regla general).

Però, també ens explica que això li ha estat un gran problema. Els han estigmatitzat, per por de contraure malalties, són un col·lectiu marginal i la gent no s'hi vol relacionar. Molts, fins i tot, han marxat i no han volgut tramitar el carnet.
Aquí el teniu ensenyant-nos el carnet, prova que el dany causat és molt més gran que el propi que va generar la bomba Little Boy, llençada pel bombarder Enola Gay, aquest fatídic 6 d'agost de 1945. Vaja, va ser un dia on vam veure moltes coses que ens van agradar i moltes que no, però sobretot ens va fer pensar sobre la condició humana.

Actualment, Hiroshima és una ciutat molt moderna, marcada pel passat, d'un milió dos-cents mil habitants, dinàmica i moderna on, per moments, sembla que no hagués passat el que acabem de veure fa només 65 anys (fet que des de tot el moviment anti armes nuclears s'intenta que no s'oblidi!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada