dijous, 19 d’agost de 2010

Kanazawa: Kenrokuen, un dels tres millors jardins del Japó

Ara ja falta poc per tornar-nos a pujar a un avió cap a terra nipones, però abans de marxar, voldria seguir viatjant a ple hivern per Japó amb tots els que pugueu seguir aquestes línies.

Avui marxem cap a la costa del nord de Nagoya, la que dóna al mar de Japó, no al Pacífic. Perquè us situeu més, si tiréssim una línia recta en direcció nord des de Nagoya, trobaríem Kanazawa.

Per desgràcia, per arribar-hi des de Nagoya s'ha de fer una mica de volta. Primer agafar un shinkansen fins a Maibara, uns 80 milòmetres que ens fan en uns 30 minuts i després un tren express especial, que es diu Shirasagi fins a Kanazawa, 180 kilòmetres a fer en dues hores, total dues hores i mitja de viatge.

Kanazawa és famós pel seu jardí però també per altres motius. No és una ciutat molt gran, no arriba als 500.000 habitants, però és una de les més riques d'aquesta costa i de tot el Japó. Si es mira els símbols que formen kanazawa, el primer, és el de diners o or. Vaja, que aquí la toquen. Tot el nom vol dir aiguamoll d'or. Bé, ara ja sabeu perquè la toquen aquí. Bé, no és ben bé així, sinó que la base era la fertilitat de les seves terres i les bones produccions d'arròs que feien.

Buff, ja m'he enrotllat massa, per tant, som'hi, anem a veure si val la pena la visita a tant famós jardí. El jardí és del segle XVII, però es va acabant el segle XIX, moment en el que es va integrar al castell de la ciutat, cosa que en el seu inici no era pas així.

Curiosament, el castell no destaca de cap manera en front del jardí. El pobre és petit, allargat i està reconstruït, per tant, no té res a fer si entre en guerra amb el jardí. No us fa una mica de pena i tot???


És principis de gener i ja a Nagoya feia fred. Venint amb el tren, només vèiem que paratges nevats o molt nevats. Això ja ens anticipava el que ens trobaríem. I la vam encertar. Tot estava nevat, no excessivament, però sí teníem neu per tot arreu tot i ser una ciutat costanera.

Evidentment per entrar al jardí s'ha de pagar, però som-hi. Comencem forts, amb la més famosa vista del jardí que és aquesta amb aquesta llanterna.
El dia no ens va començar així de gris, però es va anar embrutant a mesura que passaven les hores.

El jardí és enorme i queda com sobre una petita muntanya, amb el que el jardí et proporciona bones vistes de tota la ciutat.
Llàstima del dia oi??

Entre el dia i la neu, el jardí transmetia certa tristesa, però una tristesa en un entorn perfecte. Sinó, mireu aquest pi.
D'arbres grans n'hi ha força. En comparació amb el d'Okayama, aquest té molta més vegetació i d'una fulla perenne, amb molts de pins.

El jardí està replet d'aigua i llacs.
Em recorda una mica aquesta imatge al llar de Puigcerdà, i a vosaltres?

Roku vol dir 6, i si us fixeu Kenrokuen té la paraula 6 en el seu nom. I perquè?? Doncs perquè aquest jardí intenta recollir les 6 característiques que hauria de tenir per arribar a ser perfecte. Jo les aniré mencionant subtilment, si no ho he fet ja, i després us les recolliré totes, :).

Al mig de parc tenim una estàtua del Sr. Maeda crec, del clan que va dominar la ciutat durant 14 generacions, però no n'estic segur del tot.Suposo que ja us heu fixat en una cosa, oi? No us esteu preguntant pas perquè els arbres estant com lligats amb unes cordes?? Sempre és així??
Doncs el que sé és que només ho fan a l'hivern, amb el que suposo que ho fan per suportar millor les nevades i així també donen forma a les branques. És una cosa que no havíem vist mai i ens va sorprendre.

La guia diu que hi va molta gent i això desmereix la visita. Recomanen visitar-lo a primera hora del matí. A l'hivern i amb el fred que feia us puc assegurar que no hi havia ningú!! La zona està aïllada i al ser de pagament, doncs no hi crec que sigui un lloc de pas. No obstant això, hi havia tot de gent vestida amb un mono blau i un barret de palla. Són els jardiners del jardí.
Tot i la nevada, el tenien molt cuidat. El que més ens va estranyar és que era gent molt gran, diria que més que jubilats, feia molt fred i ells treballant en silenci!!!! Vaja, com si fos el seu hortet.
Aquí teniu més fotos de les cases que hi ha dins del jardí.
Bé i aquesta ha estat l'última foto del jardí.

Si sortiu pel costat nord, teniu un temple al costat de la sortida, però davant hi ha el museu d'art modern de la ciutat.
Aquest és un edifici molt modern i de gran dissent. Em recorda el Guggenheim de Nova York. Nosaltres només vam visitar les exposicions gratuïtes, però vam gaudir molt del bufet lliure del restaurant. Et donaven un plat i hi posaves tot el que t'hi cabia.
Jeje, a tope!!
I de postres, una delicatessen. Ups, que me n'oblidava, les 6 característiques perquè un jardí sigui perfecte son: aïllament, amplitut, artificialitat, antiguitat, aigua en abundància i àmplies vistes. Què us ha semblat?? Creieu que aquest jardí és perfecte???

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada