Inuyama és una població de 72.000 habitants que està a uns 30 minuts amb tren de Nagoya, a la prefactura d’Aichi. És una ciutat turística per raó del seu castell i altres punts d’interès.
El motiu principal és que el seu castell és antic, fet tot de fusta i de visita obligada si us agraden els castells japonesos.
Un cop acabada l’era Edo (1603-1868) i instaurada l’era Meiji, molts castells van ser derruïts. D’altra banda, la segona Guerra Mundial i altres desastres, com incendis, van acabar amb molts altres castells japonesos. Només uns quants mantenen la seva estructura original.
Molts han estat reconstruïts a imatge del castell original, però són fets amb formigó i l’interior té totes les comoditats de les construccions modernes: calefacció, ascensors, finestres de vidre, escales normals.
Els castells antics són castells de fusta. Hem de tenir en compte que el que normalment respon al castell és la torre de vigilància i estan totalment orientats a tascas bèl•liques defensives. Al voltant de la torre de vigilància, hi havia altres construccions que eren on vivia la població.
Les escales d’aquestes torres són quasi bé parets a escalar, fa un fred increïble, no hi ha finestres, et fan anar descalç per no fer malbé el terra de fusta (al final no saps si tens peus o dos glaçons), tenen tot de trampes i amagatalls. Tot per garantir la defensa del senyor del castell i poder-li donar l’oportunitat, en cas de veure’s assetjat, d’acabar amb la seva vida de la forma més digne possible, a l’últim pis del castell fent l’harakiri.
Bé, anem de visita al castell d’Inuyama, l’Inuyama-jo (jo vol dir castell). Aquest castell és petitet si ho comparem amb grans castells com el de Nagoya, Osaka o Himeji.
Aquesta pedra ens indica que estem al castell d’inuyama. El primer kanji és Inu, que vol dir gos, el segon Yama, que vol dir muntanya i el tercer i tant complicat és Jo, que vol dir castell. Per tant, ja tenim la traducció el castell de la muntanya del gos. Ole!!!
En el seu interior hi ha una petita exposició de les armadures de l’època, totes inspiradores d’Star Wars.
És molt típic en tot castell trobar-se una maqueta de fusta del castell. En la bossa blanca hi portàvem les sabates. Com que s’entrava per una porta i es sortia per una altra no les podíem deixar a l’entrada.
Aquí podeu veure el que us explicava de les escales. Per tal d’evitar que fàcilment fos assaltat el castell i en cas que algú pogués entrat, no es facilitava pas la pujada d’una planta a una altra, sempre amb l’objectiu de protegir el senyor del castell.
La vista al pati interior del castell. Tot i que el castell sembla que tingui 3 plantes, sempre en tenen una d’amagada per tal de confondre als possibles atacants.
Comencem amb la vistes que ens oferia el castell. Cap a l’oest teníem aquesta vista.
Cap al Nord, aquesta.
Cap a l’est.....
... ups, s’ha colat un intrús, jajajaja!!!
Aquesta sí que és la vista de l’est.
I cap al sud, la ciutat de Nagoya
Si us fixeu bé en la foto, a l’esquerra podreu veure la TV Tower i a la dreta les torres bessones de la JR.
Després de la visita del castell, vam anar a visitar el museu del castell. Era petitet però hi havia les carrosses que fan servir per la festa del poble.
Bé, i així ens van fer les cinc i va ser hora de tornar cap a Nagoya. El trajecte es va fer etern, un trànsit considerable per la carretera plena de semàfors que discórrer sota l’autopista. L’autopista està elevada i és de peatge. El Yutaka va optar per no pagar ai fer la cua. El motiu és que buscàvem un lloc per sopar i en només trobar Love Hotels per tot arreu, vam decidir anar al centre de Nagoya a una pizzeria (ja m’hagués pogut portar a un japo de veritat, però és lu que hi ha, sembla que els japos et volen portar a un restaurant occidental si ets occidental, quan el que volem és provar els japonesos). Què hi farem!! :)
A l'entorn d'Inuyama hi ha un temple que fa certa gràcia: Tagata-jinja. És un temple dedicat al déu masculí Izanagi, motiu pel qual els fidels regalen tites per garantir-se la seva fertilitat. Una vegada a l'any treuen a passejar una gran tita de 2 metres que tenen dins del temple. Curiós on els hagi!! Aquestes són unes quantes fotos que he trobat pels que tingueu curiositat per saber com és.
El motiu principal és que el seu castell és antic, fet tot de fusta i de visita obligada si us agraden els castells japonesos.
Un cop acabada l’era Edo (1603-1868) i instaurada l’era Meiji, molts castells van ser derruïts. D’altra banda, la segona Guerra Mundial i altres desastres, com incendis, van acabar amb molts altres castells japonesos. Només uns quants mantenen la seva estructura original.
Molts han estat reconstruïts a imatge del castell original, però són fets amb formigó i l’interior té totes les comoditats de les construccions modernes: calefacció, ascensors, finestres de vidre, escales normals.
Els castells antics són castells de fusta. Hem de tenir en compte que el que normalment respon al castell és la torre de vigilància i estan totalment orientats a tascas bèl•liques defensives. Al voltant de la torre de vigilància, hi havia altres construccions que eren on vivia la població.
Les escales d’aquestes torres són quasi bé parets a escalar, fa un fred increïble, no hi ha finestres, et fan anar descalç per no fer malbé el terra de fusta (al final no saps si tens peus o dos glaçons), tenen tot de trampes i amagatalls. Tot per garantir la defensa del senyor del castell i poder-li donar l’oportunitat, en cas de veure’s assetjat, d’acabar amb la seva vida de la forma més digne possible, a l’últim pis del castell fent l’harakiri.
Bé, anem de visita al castell d’Inuyama, l’Inuyama-jo (jo vol dir castell). Aquest castell és petitet si ho comparem amb grans castells com el de Nagoya, Osaka o Himeji.
Aquesta pedra ens indica que estem al castell d’inuyama. El primer kanji és Inu, que vol dir gos, el segon Yama, que vol dir muntanya i el tercer i tant complicat és Jo, que vol dir castell. Per tant, ja tenim la traducció el castell de la muntanya del gos. Ole!!!
En el seu interior hi ha una petita exposició de les armadures de l’època, totes inspiradores d’Star Wars.
És molt típic en tot castell trobar-se una maqueta de fusta del castell. En la bossa blanca hi portàvem les sabates. Com que s’entrava per una porta i es sortia per una altra no les podíem deixar a l’entrada.Aquí podeu veure el que us explicava de les escales. Per tal d’evitar que fàcilment fos assaltat el castell i en cas que algú pogués entrat, no es facilitava pas la pujada d’una planta a una altra, sempre amb l’objectiu de protegir el senyor del castell.
La vista al pati interior del castell. Tot i que el castell sembla que tingui 3 plantes, sempre en tenen una d’amagada per tal de confondre als possibles atacants.
Comencem amb la vistes que ens oferia el castell. Cap a l’oest teníem aquesta vista.
Cap al Nord, aquesta.
Cap a l’est.....
... ups, s’ha colat un intrús, jajajaja!!!Aquesta sí que és la vista de l’est.
I cap al sud, la ciutat de Nagoya
Si us fixeu bé en la foto, a l’esquerra podreu veure la TV Tower i a la dreta les torres bessones de la JR.Després de la visita del castell, vam anar a visitar el museu del castell. Era petitet però hi havia les carrosses que fan servir per la festa del poble.
Bé, i així ens van fer les cinc i va ser hora de tornar cap a Nagoya. El trajecte es va fer etern, un trànsit considerable per la carretera plena de semàfors que discórrer sota l’autopista. L’autopista està elevada i és de peatge. El Yutaka va optar per no pagar ai fer la cua. El motiu és que buscàvem un lloc per sopar i en només trobar Love Hotels per tot arreu, vam decidir anar al centre de Nagoya a una pizzeria (ja m’hagués pogut portar a un japo de veritat, però és lu que hi ha, sembla que els japos et volen portar a un restaurant occidental si ets occidental, quan el que volem és provar els japonesos). Què hi farem!! :)A l'entorn d'Inuyama hi ha un temple que fa certa gràcia: Tagata-jinja. És un temple dedicat al déu masculí Izanagi, motiu pel qual els fidels regalen tites per garantir-se la seva fertilitat. Una vegada a l'any treuen a passejar una gran tita de 2 metres que tenen dins del temple. Curiós on els hagi!! Aquestes són unes quantes fotos que he trobat pels que tingueu curiositat per saber com és.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada