Toyota Museum

Després d'anar a visitar la fàbrica de la Toyota, em faltaba anar a visitar el museu propi de la Toyota. Per fer-ho, vaig haver de prop d'una hora de trajecte amb metro en un dia plujós. A l'estació de Fujigaoka vaig fer transbordo en un tren molt especial, el Linimo.
Sembla que és un tren magnètic que levita, però si us mireu l'enllaç que us he posat, veure que ha tingut certs problemes. Va ser posat en marxa al 2005. La línia fa 9 km i cada km a costat 100 milions de dòllars. Els vagons són més cars que el d'un tren normal i quan porta sobre pes o hi ha molt de vent no funciona.

Tot i així, va ser una passada, anar amb un tren que quasi no fa soroll. Aquest és el seu interior. A mi em va agradar molt.I des de la parada de Geidai-dori hi ha uns 500 metres fins arribar a l'entrada. L'edifici és aquest.Són dos edificis i tenen 3 plantes cadascun. La col·lecció de cotxes és considerable i et pots fer una dia general de l'evolució del cotxe al Japó. Cal dir que ells van començar més tard a fabricar cotxes que a Europa o Amèrica. Els primers Toyota són de finals dels anys 20. I també es pot veure l'evolució del cotxe japonès i les diferències amb els occidentals.

Per tant, comencem la visita. Primer de tot hi havia una expisició de cotxes de còmic de caràcter temporal. Hi ha un 2 CV del tintin o un Toyota 2000GT que surt al Shinchan. Aquí us deixo una mostra. La majoria eren de mangues japoneses antics. Aquí tenim un Toyota Trueno del 83 i un Lotus Euopra del 73. Aquest és el 2CV del 53 del Tintin.Un cop vista l'exposició temporal, passem a la permanent. A la segona planta del museu hi ha l'exposició dels cotxes clàssics. Aquí teniu un Ford T del 1927.Un Fiat Topolino del 1931.Un Chevrolet Master i un De Soto Airflow, tots dos del 1934.La representació espanyola es centrava en aquest Hispano Suiza Alfonso XIII del 1912. Es un 3620cc i té 64 CV.El rei de moltes competicions de l'època, un Bugatti type 35B amb 130 CV de potència. Aquest és un Lancia Astura 233C dissenyat per Pinin Farina. Darrera d'aquest tenim un Rols Royce 40/50 Phantom III del 1937, un Cadillac 452A i un Hispano Suiza fet a França del 1928.
Preciosos son aquest Jaguar 100 blanc del 1937 i el MG Midget Type del mateix any. Brutal era aquest Delage D8-120 francès del 1937, d'un blau super intens. Obriu la foto, ja que val la pena. I a acaba el resum de la planta dedicada a cotxes europeus i americans, per pujar a la tercera i entrar de ple als cotxes japonesos. Dir-vos que en la web del museu tenen una foto i explicacions de tots els models exposats.

Comencem a un Datsun del 1937 (Datsun pertanyia a Nissan fins que van matar la marca cap als anys 80). El que sobta d'aquest model és que és molt i molt estret. Va ser el primer model japonès en massa. Aquí és un Toyoda, que no Toyota (Toyoda és el nom del fundador de l'empresa), AA del 1933.
Passem a una série de mini cotxes, que tenien menys de 400 cc. Són el Flying Feather del 1955, el Fujicabin 5A de 3 rodes del 1955, el Cony Guppy Sport AF8 del 1962 i l'últim que segur que us sonarà, és un Daihatxu Midget del 1959. D'aquest model se'n van vendre 320.000 unitats en 16 anys. Els mini cotxes són un sector molt important al Japó. Properament us explicaré més detalls sobre aquests cotxes. Davant d'aquests models tenim un Suzuki Light model SL del 1957, el primer Subaru (sí és aquesta cosa tant lletja que veieu en segon lloc) del 1958, és el Subaru 360, un Mazda R360 coupé del 1961 i un molt econòmic Mitsubishi 500 del 1966. Aturem-nos ara en aquest cotxe vermell. És un Toyopet, vaja, un pet de Toyo, jajaja. No és conya, durant molt de temps els Toyota es van dir Toyopet. És més, el nom va ser elegit en una votació que es va fer a tot el país cap als anys 50. Ara, per sort, només certs concessionaris es diuen Toyopet. D'altres es diuen Corolla. Coses rares que no acabo d'entendre, però crec que amb això diferencien els models que hi tenen. Aquest Toyopet va ser el primer Crown (marca dels cotxes luxosos de Toyota) que van treure pels USA, al 1958. Toyota té altres marques, entre elles Century. Amb aquesta marca van treure al 1967 el V620, el que preteníem que fos el cotxe més luxós de la marca. La veritat és que ho van aconseguir. De la dècada dels 60 també són aquest Suzuki Fronte 360, l'Honda N360 i el Toyopet Corona RT50 del 1965. Aquest és un altre Crown, fixeu-vos en la xapa de la marxa. Aquí al Japó, la majoria dels Toyota tenen un xapa al davant identificativa del model. Aquest és la dels Crown, en aquest cas un Toyopet Crown RS41 del 1963. Bé, nem acabant el resum de la visita. Segur que aquest cotxe us sona del GT, és un Mitsubishi Galant GTO-MR de 125 Cv del 1971. Un altre clàssic del Gt, un Nissan Skyline 2000GT del 1967. No us sorpren fins ara que la majoria dels cotxes portin els retrovisors al davant??? A mi molt i am és quan els taxis encara els hi porten. Coses de Japó.

Per últim, una autodedicatòria. No es que n'hi hagi gaires d'Honda en el museu, només dos, però aquest me'l sento com propi, jeje. Un Honda Civic del 1972. També un altre cotxe del GT. Us ha agradat la visita? A mi sí, va ser una bona manera de matar el matí d'un dissabte plujós.