dimecres, 27 de gener de 2010

Japó, una galàxia molt llunyana.

Bé, s’ha acabat. Estic a l’avió a punt d’aterrar a Barcelona, en una hora tornaré a ser a casa.

L’experiència ha estat increïble, per totes les coses que he viscut i per l’oportunitat única que he disposat. Sóc un afortunat i així ho haig de valorar ja que no tothom pot tenir l’oportunitat que he tingut. Tant a nivell professional com personal ha estat súper positiva, tot i que molt dura en moments puntuals. Ara toca tornar a la vida que podríem dir ordinària que suposa estar a casa. És moment de valoracions, reptes, pair totes les vivències, amistats i aventures.

El blog no morirà aquí. Tinc molt de material encara perquè estigueu tots distrets una temporadeta, tot i que hagi estat una mica parat els últims dies per tot el que suposa abandonar el Japó deixant tots els deures fets.

Hi va haver un moment, sobretot al principi, que pensava que després d’estar quatre mesos al Japó, mai més hi tornaria. No crec que sigui així. El fet de poder deixar alguna mini amistat al Japó em permet tenir-hi un petit vincle que m’hauria d’ajudar a no perdre el vincle. Nagoya és una ciutat molt gran i molt petita a la vegada. Són 6 milions de persones, però repartides en una extensió enorme. Això fa que el downtown sigui petitet i dominable. Trobaré a faltar agafar la bicicleta i anar a donar una volta per Sakae, anar a veure pijades al Loft, jugar al taiko de veritat, totes les botigues de segona mà de Osu, trobar qualsevol cosa al Daiso, sortir amb els companys al Hub o acabar les festes al Karaoke Joy Joy. Són moltes coses irrepetibles que faran molt difícil oblidar aquesta experiència.

Pensant-ho bé, Nagoya ha passat a ser una de les ciutats en les quals he passat més temps a la meva vida, per tant, són coses que no es poden oblidar pas. Estic fent una llista de totes les coses trobaré a faltar del Japó. També la podria fer de tot el que no trobaré a faltar, però ara mateix hem de pensar en la tornada a la realitat, demà a les 8 ja estarem de nou a lloc.

En qualsevol cas, si mai teniu l’oportunitat de viure una experiència com aquesta no us ho penseu massa, agafeu-la. I si el que voleu és gaudir d’un viatge inoblidable, per mi Japó és un dels destins que hauríeu de contemplar, és una altra galàxia que, ara mateix, per mi, torna a ser molt i molt llunyana.

3 comentaris:

  1. tots els que t'hem seguit,no oblidarem les tevas vivencias,l'ilusio que representaba cada dia llegir-les,jo,cada dia tenia "mono" de fer-ho,amb aixó no et vull obligar a fer un altre viatge,pro si que sápigues que l'estoneta que compartia el teu blogger,he estat feliç,es com si t'hagues acompagnat sense fer nosa,i dins meu mitat la teva realitat mitat la meva fantasia es com si hagues fet el viatge.GRACIES per deixar-nos compartir tots aquets dies,mereix la pena l'esforç de fer-ho ,t'aseguro que jo no els oblidaré mai.Mamá

    ResponElimina