Carrers sorollosos

Crec que ja he comentat alguna vegada que en el tren has de posar el mode silenci i no pots parlar amb el mòbil, fent que el viatge amb tren, tot i el munt de gent, no sigui tant atavalador com un viatge amb la Renfe.

No obstant, podríem dir que Japó no és que sigui silenciós. Els depenents de les botigues es posen a fora cridant les ofertes i no només aquest cas. Avui us en porta dos exemples més per mostrar les contradiccions d'aquest país.

El primer és d'un polític, vaja imagino que ho era, fent campanya. Si algu de vosaltre ha jugat al Osu Tatakae Ouendan recordarà una aventureta on havies d'animar a un polític a fer campanya contra un altre de dubtosa ètica. Doncs aquí tenim el polític en qüestió fent campanya.
Això és en el uns dels cruces més concorreguts de Nagoya, davant de l'estació del metro de Sakae. L'edifici del darrera és el Mitsukoshi, unes galeries comercials molt pijas.

Aquí tenim un altre pla del patriòtic polític. Com podeu veure, molta gent escoltant-lo no hi ha. Vaja, és que no hi ha ni la família. Potser després de tant i tant cridar la família ja passa d'ell. El conductor del camió feia un badalls escandalosos suposo que d'aburriment.

I tot que no se l'escolta ningú, però és que ningú, podeu veure que porta uns bons altaveus que feia que se'l sentís des d'un quants metres de distància, destorbant a qualsevol persona que hagués sortit de compres per la zona de Sakae. Almenys els nostres ho fan en recintes tancats i amb la seva cleca corresponent. Ja s'ha de tenir valor per aguantar el fred aquí dalt del camió sense que ningú t'escolti.

Però aquest no és l'únic soroll avui he pogut escoltar pel carrer. El segon provenia dels típics camions anuci que porta dies donant voltes per Nagoya. Anuncia com una espècie d'operación triunfo patrocinat per un dels grups més famosos del Japó, els Exile. Aquests són un grup de 14 guaperes metrosexuals que tenen molt èxit fent música dance i grans coreografies. Vaja una espècie de Back Street Boys. El camió en qüestió va equipat també amb so i va donant voltes amunt i avall tot el dia. I quan es fa de nit, engega els llum de l'interior, il·luminant el cartell i a seguir donant voltes. Vaja, com dirien per aquí, This is Japan, si t'agrada bé sinó també!!!!