dimarts, 12 de gener de 2010

Asuke Korankei, petit poblet de tardor

A prop d'una hora amb cotxe tenim un dels llocs més típics per la gent de Nagoya per anar a veure els colors de la tardor. És un poblet molt petit. I la gran atracció del lloc és una petita montanyeta plena d'arbres que il·luminen durant tots els dies del mes de novembre donant un caliu especial i fent córrer la imaginació dels turistes que hi arriben.

Aquesta vegada hi vaig anar amb en Yutaka (que no Yukata, que és un kimono d'anar per casa), que com podeu veure i intuir és japonès. Em va portar amb el seu cotxe, un Subraru Regacy, vaja, per ell és Regacy, per la resta del món és Legacy. Els japos tenen molts problemes per diferenciar R i L, ja que no tenen L i la R és sorda i a mig camí entre la R i la L.

Aprofitant aquesta escursió vam fer un sortida doble, primer Asuke Korankei i després Inuyama. Ara em centraré amb Asuke Korankei.

Aquest és el pont de l'entrada a la montanyeta. Ara heu d'imaginar-vos aquesta part plena de fulles de colors càlids, a mitja tarda i il·luminat. A què és preciós??????
Aquí podeu veure com la majoria de fulles ja havien caigut. Era sis de desembre. Ja havíem fet tard per veure la muntanyeta il·luminada però no per donar una volta curiosa. Era diumenge i hi havia prous japos per entendre que és un lloc ben turístic pels japos, no hi havia pas gaires guiris, per no dir quasi cap.Com m'agraden aquests colors japonesos. Aquí en teniu una nova mostra doble. Vam tenir la sort que algun arbre encara aguantava les fulles. No obstant, la majoria de fulles ja estaven per terra, deixant una estampa novament d'alfombra de fulles. La muntanya deu tenir algun component sagrat. Hi havia algunes tombes i un temple, a part d'aquesta pedra gegant. Jo no puc fer el que fa el Yutaka d'obrir les mans de cuquilles...Aquesta és l'entrada del temple. El temple en sí no té res d'espectacular, però això no ho vaig saber fins que no hi vam arribar, :).Aquí la mostra que es tractava d'un temple budista. Aquest pontet ens marcava el final del camí. Va ser una excurioneta ràpida. Amb un parell d'hores havíem aparcat el cotxe, pagant és clar (hi havia tres avis que et cobraven 300 iens per deixar el cotxe en una esplanada i això passa a tot arreu), trobat l'ajuntament, trobava la muntanyeta i feta l'excursió. L'últim que vam fer va ser menjar una miqueta. Jo vaig aprofitar per tastar un mochi cassolà amb pal, que feien allà mateix. La veritat és que no em va agradar gaire tot i que tenia bona pinta. Això de compartir un dia amb un japo va ser curiós i diferent, però va està molt bé. Són bona gent. Si dones, reps i com que jo l'havia invitat a venir a jugar cartes a la meva habitació, no va tenir cap complexe a invitar-me. No té un anglès molt reixit, però suposo que molt millor que la mitja japonesa! I d'aquí cap a Inuyama, però això ja serà motiu d'una nova entrada.

1 comentari:

  1. realment aquets colors d'aquest pais son excepcionals,si pogesis saber com se diuen aquets abres,no sé si son autoctans,o també es comercialitsan per Europa¡Saludas al teu amic Yutaka de par meva¡

    ResponElimina