divendres, 30 d’octubre de 2009

I si me'n vaig un finde a Seúl?

Doncs per què no??? Oi? I si a part us dic que és molt baratet, doncs encara més per què no??? M'he decidit a fer alguna cosa diferent i com que imagino que mai hi aniria si no és amb aquesta oportunitat, doncs apali, a aprofitar-la.

Però millor que el viatge us l'expliqui més endevant. Marxo dijous dia 5 i torno el dilluns dia 9. Només són 180€ el vol i 12€ per nit en un hostel.

Però això de ser estranger amb papers no és fàcil. Tenim un sort bestial de viure a Europa en l'entorn Shengen (és el tractat que ens permet circular per Europa només amb el DNI). Aquí és diferent, a part de ser un Alien pel fet que ho posa la meva targeta de resident (es diu Certificate of Alien registration) i tenir validesa per un any, no puc sortir del país per la cara, si no perdo la targeta de resident.

Doncs apali, què s'ha de fer? Doncs demanar una cosa que es diu Permís de Reentrada (reentry Permit). Collons noi, apali, a perdre un matí. I així ho vaig fer. Resulta que no es pot tramitar a l'oficina del meu barri, allà on vaig obtenir la meva Alien Card. Has d'anar a l'oficina d'immmigració, que està una miqueta lluny. Com que no em barrufa agafar el metro i és molt car, vaig pensar que podria fer una mica de bici i una mica de metro, a més fa uns dies que fa uns dies excel·lent. Es pot anar amb màniga curta durant el migdia (i que duri).

Per aquest motiu vaig anar a buscar l'estació de Sasashima de la línia Aonami (la blava). Em va costar una mica trobar-la, però quan vaig pujar a l'andana, ohhh, quina vista de Nagoya Station i les Torres JR, a que és maca?La foto de l'altra banda no és tant bonica.
I després de cinc estacions, ja estava prop de l'oficina d'immigració. Al costat de l'oficina hi ha un internet café obert 24 hores. I perquè 24 hores? Perquè és un lloc que la gent fa servir per dormir. Pagues per hores usades i tens una habitació individual. Tens mangues, consoles i altres divertiments per passar l'estona.

Aquesta és l'oficina. És tant l'edifici negre del davant com el gros que s'assembla a l'Hospital de Terrassa del darrera. Pensava que perdria més estona, però va ser molt fàcil. Com veieu, no hi havia quasi ningú. Vaig omplir el formulari, vaig comprar un segell de 3000 iens en la mateixa planta i ja ta, ja puc sortir del país sense perdre el visat. Els 3.000 iens només em permeten sortir una vegada, si hagués pagat 6.000 iens, hagués pogut sortir les vegades que volgués, però espero que la propera vegada que surti ja sigui per tornar cap a caseta, :)Perquè les oficines oficials són iguals que les nostres? Jeje, és quasi quasi el mateix, només que no hi ha res escrit en català i t'atenen en japo o en anglès.

1 comentari:

  1. Vaig a veure de ser un seguidor actiu

    El mon asiatic te la seva magia a mi personalment trovo que si esta tranquil a pesar de que hi ha tante gent trobo amable i servicial i chocant
    saludos a tots

    ResponElimina