dimarts, 20 d’octubre de 2009

Ens nanem al mercat

Com cada cap de setmana, a l'avinguda de la TV Tower, que es diu Hisaya Odori, ens trobem que organitzen alguna cosa. Com no podia ser menys, aquest diumenge vam anar-hi per veure què ens trobàvem aquesta vegada.

En la primera part hi havia un mercat d'utensilis per a la llar: plats, bols, hashis i molts pongos, com el que podeu veure aquí.
El mercat estava organitzat en dues files i perquè la gent estigués completament protegida del sol, tots els productes estaven coberts com veieu en aquesta foto. L'únic problema va ser que l'alçada d'aquests toldos no arribava al metro i noranta centímetres i se'm feia una mica incòmode estar-hi!
Bols, plats i safates n'hi havia de tots els gustos, però predominava l'estil clàssic i per mi una mica horterilla, vaja, l'estil de qualsevol iaia que es vulgui fer apreciar. Pels que m'entengui, estava ple de merdetes de les Brucardes, però totes noves.
I el nen s'ho passava de bé trient pongos,....

Qui en dóna més? Vinga nena, 3 per només 1000 ens!!!
I aquí una demostració de com continuar amb una paella de fang, com les nostres caçoles, vaig pensar.
I clar, quina millor manera que aparcar els nens a l'escala a jugar amb la DS. No us recorda una mica el Gegant del Doraemon, segur que està abusant del nen petit!!! :) Bé, només és una suposició.
Vaja, que em recordava moltíssim al mercat de Bonavista, però amb algunes variacions: A part de ser molt petit, no crec que hi hagués masses carteristes, ni merda pel carrer, ni brutícia ni la gitaneta cridant amb les seves súper ofertes d'última hora. En aquest sentit, era més una fira modernista de Terrassa que no pas el típic mercat de roba i altres cosetes.

Bé i creuant el carrer hi havia tot de paradetes de productes artesanals. Podies probar de tot. Entre d'altres coses vaig probar una espécie de sake amb una aire de moscatell, però no em va agradar. Finalment, ens vam decidir per un lloc que feien com uns panets amb quelcom a l'interior. Un resulta que va ser de pasta de mongetes vermellas, que és amb el que es fan el Doriyakis i l'altre de verduretes. Molt més bo el segon!!

I després de fer-la petar una estoneta al mig del carrer, a l'escenari de la fira hi va actuar una banda jove de jazz. Hi actuava la germana gran del Gegant, la Geganta, oi que s'hi assembla?? :)
Tot i la conya, ho feien molt bé. Hi havia canalla que no li posava més de dotze anys i tela el que tocaven. El que em va sospendre és la gran quantitat de noies tocant que hi havia, fins i tot, tocant instruments força varonils com podria ser la bateria o el baix.
Sí senyor, això són unes cues. Fixeu-vos en la baixista.
Aquesta és part de la secció més infantil de la banda. Al cap de cada cançó, canviaven una part dels components. Com veieu, tots anaven ben uniformats.I per últim, aquesta és la noia que s'encarregava de les presentancions. Molt bohemi els seu barret afrencessat! Aquí tenen una obsessió amb tot el francés!!!

1 comentari:

  1. per lo que veig tots els actes i possen música,i axins educan ja als mes petits a familiaritsar-se amb ella,es positiu,els veig molt sensibles aquests japos.

    ResponElimina