International Lunch

Aquest cap de setmana passat, vam anar a una trobada entre japones i estrangers organitzada per un grup de japos interessats a trobar estrangers amb qui poder practicar l'anglès.

L'acte era un diumenge a les 2 a la planta desena de l'edifici de la universitat Aichi. Només arribar et registraves i et feien escriure en el teu got el teu nom, molt útil per explicar als japos com te dius. Un cop entraves a la sala, triaves una de les 8 o 9 taules que hi ha havia. Per picar, ens van posar Petite Ecolier, patates fragides i una galeta amb gust de llimona.

Pels japos, la cosa era més rígida (normes i més normes). Havien de dir quin nivell tenien d'anglès i els donaven un imperdible amb una tira de roba. Segons el color de la tira, havien d'anar a una taula o a una altra.

En un primer moment, no em va agradar gens la rigidesa de l'acte. Un cop escollies la taula, no et podies moure. L'acte tenia un horari molt rígid. Al cap de mitja hora, els japos canviaven de taula i tu t'havies de mantenir quiet. Evidentment, els japos feien el que tocavea però més d'un europeu va ser un xic el que li va donar la gana, :).

Bé, després d'una hora de xerrera, hi havia sorpreses. No només es tractava de xerrar. Els organitzadors van portar un japo friki del ioios (segur que tots hi heu jugat de petits, però jo m'ai vaig saber fer-ne servir cap). Friki total, subcampió del món en no sé quantes modalitats. Ens va fer una exhibició apostuflant.

Us deixo la performance que va fer amb dos i tres diàbolos. Brutal



Després d'això, una mica d'iaido, art marcial japonès que fa servir Katanes, però que en cap cas serveix per lluitar entre ells. Bé, va estar bé, però no va ser tan dinàmic com el friki dels ioios.

Després de l'acte, hi havia una festa amb barra lliure que vam decidir no anar per tema de pressupost. Aquí, per molta gent, sortir de festa significa anar a algun lloc on tens barra lliure i, sovint, no només de veure, durant unes dues hores (Costa uns 30€ les noies i 40€ els nois) . La propera vegada, si el pressupost dóna, ja ens ho pensarem.

Tornant de l'acte vaig entendre perquè tanta rigidesa. Com he dit, en un principi no em va agradar. Quan vas a una festa parles amb qui vols, però d'aquesta manera, per nasos, havies d'interactuar amb la gent que tenies a la taula. Pot ser si no ho haguessin fet així, estrangers per un costat i japos per un altre i hagués estat més difícil interactuar.

Tot s'ha de dit que a mi em va tocar la taula dels beginners i arrancar una paraula a un o una japo no és fàcil. Jo estava parlant amb una persona que feia nou anys que estava estudiant anglès, però només escrit. Li feia una vergonya terrible parlar. Com que els falten molts sons (la seva R és un entremig entre R i L, per això els costa tant diferenciar aquests dos son), crec si no es veuen en cor de parlar-l'ho bé, opten per no intentar-ho (pels japos, les cosas s'han de fer bé o si no no es fan). Aquí no fan xapuses!!!