Osu Daido-chonin Matsuri

Ahir va sem tenir un nou festival de carrer, aquest cop, ben a prop de la residència, a la zona del temple Osu Kannon. Del temple ja us vaig parlar en aquesta entrada, per tant, ara toca dedicar-nos exclusivament al festival.

La principal atracció era poder veure a les Oiran que passejaven pels carrers d'aquesta àrea en diferents hores dels dies. Què és una Oiran? Per anar per feina podríem dir que era una Geisha, però amb particularitats pròpies que fa que no l'haguèssim de confondre.

Les Oiran feien un servei d'entreteniment a les cases de te que incloïa les arts del ball, la música, la cal ligrafia, la poesia, i la conversa. Eren dones molt sofisticades. Però, a més, oferien serveis sexuals. Pot resultar sorprenent, però per norma general, els clients sembla que volien passar més temps amb entreteniments artístics en lloc de sexuals. A diferència de les Geishes, les Oiran es diferenciaven jeràrquicament per la seva bellesa, caràcter i educació en les arts i la cultura, no en els anys d'experiència. Calia ser un home adinerat i amb un gran vagatge cultural per poder gaudir dels seus serveis. El seu període d'esplendor es va produir entre els segles XVI i XVIII durant l'època Edo. Pel que he trobat, l'última Oiran data del 1761.
Actualment, només perviuen les seves tradicions culturals.
En quan a l'acte en sí, hi havia molta molta gent, esperant per veure passar el seguici. Hi havia tot d'staff amb uns vanos per intentar obrir camí pel mig del carrer que, com veieu, no és que sigui molt ample.

La veritat és que impressionen. Hi havia nenes petites també pintades amb tota la cara blanca. Les dones que anaven sota els paraigües portaven unes sabataes amb una sola molt molt ample. Caminaven molt a poc a poc i al principi del seguici hi havia l'home que veieu sol a la foto cridant coses en japonès que m'hagués agradat saber què deia. En funció de la seva jerarquia, porten un vestit i un pentinat o altre.

Però no només es feia això. Totes les botigues van sortir al carrer i oferien els seus productes a l'exterior. Hi havia paradetes de menjar per tot arreu i davant el temple es van realitzar diferents espectacles. Jo en vaig veure dos de malabaristes, principalment amb el Diabolo. Només cal veure la cara d'aquests nens...
I en quan als malabaristes, doncs res, extraordinaris. Com podeu veure, hi havia molt gent gaudint del dia extraordinari que feia, menjant al carrer, resant al temple i passant-ho molt bé.
Veieu el Diabolo?? Està ben a munt!!!!