Sopar ibèric

Fa uns dies vaig trobar un Bar molt vermell amb dues banderes bastant grosses espanyoles. No em vaig poder resistir de parar-me i mirar com era. Era petitet i estava tancat, i tenia tot de coses escrites en espanyol a la façana.

Vaja, em vaig quedar amb el lloc i vaig pensar, mira, si algun dia estàs enyorat, tot i les banderes, t'hi pots apropar i sentir-te com a casa o, almenys, interntar-ho.

I bé, ahir després de fer multitud de coses em vaig decidir a anar-hi. Em va costar una mica trobar-lo perquè encara no em conec cap nom del carrer (vaja, cada vegada que hem de quedar amb algú en algun lloc és un caos, ara ja tenim més referències, però al principi era tota una aventura).

Sort de la bici, ja que si no era cap a la dreta, doncs cap a l'esquerra (qui no té cap té cames, oi, però amb bici les cames fan més feina). Al final el vaig trobar, BAR MAR, és un nom que mira, em fa gràcia. Almenys el nom no és caspós.

Aquest és el cartell de l'entrada. Oju amb el marisc de la costa de l'Estartit, vaig jo i m'ho crec, jajajaja.

Bé, tampoc era plan de fer una gran despesa, així que em vaig decidir per dues tapes i una mica de pa: Va, apostes, què vaig demanar:

Doncs vaig demanar pernilet ibèric (ja que hi erem, almenys que sigui bo) i unes braves!!!! Sí senyor!!!

Jo em pensava trobar algun espanyol portant el bar, però semblava que el bar era d'una noia japo que parla perfectament castellà amb una mica d'accent sudamericà, més tres cambrers i dos cuiners japos. Tot per una barra i no més de 5 taules. Aquí al japó no reparen en despesa de personal, ja ho veureu ja!!

Aquest és el resultat. Una tapa de pernil ibèric. Tot s'ha de dir que quan vaig veure el plat se'm van caure els c......... a terra. Seran rates els tius, si aquí no n'hi ha ni per començar.
I a part tallat molt prim. Sí que era ibèric, però crec que no en venen massa perquè estava una mica sec, no era tendre. Però tius, estava boníssim, després de més de 40 dies sense tastar una mica de pernilet, em va saber a glòria beneïda, jajaja.
I si mira la cervesa, doncs tampoc és que sigui del meu tamany. Aquí la cervesa és molt cara. Una llauna costa 2€. Imagineu que costa una canya aquí, doncs 4€. També tens l'opció de comprar un sucedani de la cervesa, que costa la mitat, té el mateix color i gas, però és diferent. Encara no sé ben bé què és, però és bebible. En aquest cas, l'ocasió es mereixia una canya (Llàstima que no tinguessin Moritz, va haver de ser Heineken) I això va ser tot. En la boseta que posa Bar Mar hi ha una tovalloleta humida. En tots els bars i restaurants d'aquí te'n donen. En alguns llocs te la porten calenta, per rentar-te les mans.

I què us semblen les braves???? Les va preparar un japo. Les patates super ben cuites, i per sobra una mica de salsa de tomàtquet i al centre allioli amb julivert per sobra. L'allioli era perfecte nois!!! Qué bo!!!!! Nyam nyam.

Ah, per cert, llàstima que no facin pa amb tomàquet. L'oli el vaig haver de demanar a part i enlloc de portar-me un setrill, em van portar aquest bol petit que veieu. Però bé, millor pamboli que pa sol torradet.

Bé, suposo que no serà l'última vegada que hi vagi. Vaig veure una truita de patates enorme i molt ample que feia una pinta......

Tot em va costar uns 17€, tenint en compte que quasi la meitat van ser les dues birres que em vaig prendre. Ahh, i per amanitzar la vetllada, mùsica de El Canto del Loco, jeje, bon detall!!!

Per cert, no hi havia cap espanyol, quasi tots eren japos.