dissabte, 3 d’octubre de 2009

Com anar de Nagoya a Tokyo

Bé, començo una sèrie d'entrades per explicar els meus dies a Tokyo. Van ser breus però intensos.

Primer, per anar-hi, cal el transport. Les opcions més pròpies d'estudiants són el tren i el bus. Per anar vam optar pel bus. És l'opció més econòmica per cobrir els prop de 350 km que hi ha entre les dues ciutats. N'hi ha un cada 20 a 30 minuts. Fa un munt de parades durant tot el camí.
S'ha de dir que vaig anar prou ample tot el viatge, els sients tenien una separació considerable entre ells. Però el vaig es va convertir en un infern quan van trobar una caravana brutal a la segona hora de viatge que ens va acompanyar quasi tot el viatge. Així, de les 6 hores i mitja inicials, en vam tardar més de 9. Va fer dues parades de 10 minutets que van ajudar a agrair l'estòmac una miqueta. Un cop a Tokyo, un taxi fins a Asakusa, i ja som a lloc.

Una opció intel·ligent i molt econòmica, és agafar el bus de nit, que surt a les 12 i arribes a les 6 i d'aquesta manera evites una nit d'hotel. Però vaja, si disposes d'una miqueta d'efectiu, la meva esquena em diu que millor l'opció segona.

L'opció segona és el Shinkansen (el famós tren bala japonés), que va començar a operar l'any 1964 (Vaja, més o menys com l'AVE espanyol oi???). No és que sigui un tren supersònic, no passa dels 200 km/h, però és un altre món. Només tarda 1hora i 45 minuts. I si són 1 hora i 45 minuts, vols dir que és 1 hora i 45 minuts, ni un minut menys ni un minut més. Un cop surt de Tokyo, no fa cap parada més fins Nagoya. A Tokyo para a tres estacions.

És com anar amb un Euromed, amb la diferència que per fer la mateixa distància, l'Euromed tarda el doble, ja que la velocitat del Shinkansen és constant. N'hi ha un cada 7 o 10 minuts, és una passada, semblen com si fossin rodalies. Vaig intentar comprar-lo un dia abans, però no me'n vaig sortir. No ho sé segur, però diria que no reserven bitllet ja que n'hi ha tants que no has de tenir cap problema per trobar un seient (és com si agafessis un rodalies).

A l'hora del preu, tens dues opcions: seient reservat o seient lliure. No cal, en cap cas, pagar per la reserva del seient, perquè n'hi ha de sobres en el lliure, almenys jo no vaig tenir problema per trobar-ne. Els seients estan agrupats en grups de 3 i 2. Jo vaig anar tota l'estona sol amb un de dos. Vaig poder connectar el meu portatilet a la corrent, ja que tens endoll, passen un carritu amb menjar (preu normal, no pas exagerat) i no hi ha cap problema per menjar dins del tren.

Així que durant el meu agradable viatge de tornada, vaig poder-me menjar el meu dinar comprat en un konbini (nom genèric dels 7/11 i botigues d'aquest tipus que n'hi ha a patades) a l'estació central de Tokyo, vaig poder escriure i treballar amb el portatilet. Una passada. 100% recomenat. I si això li afegim que tothom qui ve a Japó té dret a comprar el Japan Rail Pass d'una a tres setmanes (només és per turistes, per això jo no el vaig poder comprar), viatges il·limitats amb tots els trens de la companyia JR, no us heu de preocupar per res un cop vingueu aquí (perquè sé que algun dia vindreu, oi que sí????)

En quan als preus, 34€ pel bus i 77 pel Shinkansen.

Aquí us deixo les fotos del Sjinkansen que em va tornar de Tokyo i que se n'anava direcció a Tokyo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada