Sembla que els caps de setmana de Nagoya són molt més distrets del què m'imaginava. Sempre hi ha activitats al carrer (La temperatura ho permet i molt) i quasi totes gratuïtes.
Per no ser menys, aquest dissabte em trobat un escenari on diferents estudiants universitaris oferien diferents espectacles. N'hi havia de clàssics a partir del Taiko, tambor clàssic japonès. D'altres eren de ball. Hi havia una cerimònia de té. I, per rematar-ho, una banda d'ouendan (d'animació dels equips de la universitat).
A part, ens hem trobat un home de 83 anys, fort com un roure, que ens ha ajudat una mica a entendre de què anaven les coses i perquè ens oferissin una mica de té. També ens ha explicat que era sargent durant la Segona Guerra Mundial i que ajudava a preparar els avions kamikazes que van atacar als vaixells americans.
El te era verd verd i ens els van donar acompanyat de dos caramels fets a partir de te i sucre, que són els que tenim a la cama. Vaja, jo que no sóc un fan del té, ni molt menys, no em va quedar més remei que veure-me'l, però per les meves companyes, estava molt bé.
Respecte la banda ouendan (Era de la universitat Ritsumei de Kyoto), va ser una cosa còmica per nosaltres, però no pas per ells. Com podreu veure en el vídeo (tot i que no hi ha manera que youtube em sincronitzi so i imatge) hi ha un pavu que es posa davant de les animadores, tot trajat ells, portant el ritme de l'animació. Ara entenc coses de la sèrie Campeones, Oliver y Benji (o captain Tsubasa pels japos) on hi havia un grup d'amics dels futbolistes que s'esforçaven tant com podien en animar al seu equip. Vaja, veure per creure. El silenci entre el públic mentre tocaven o mentre els que anaven trajats presentaven el que anaven a fer o directament cridaven per donar ordre de començar era total.
Tot s'ha de dir que la banda estava molt treballada, per ser joves i molts, sonava bé. Vaja, crec que tampoc ha de ser fàcil entrar en la banda. Ahh, i una curiositat, quasi tota la percussió era cosa de noies. Què us sembla tot?
Per no ser menys, aquest dissabte em trobat un escenari on diferents estudiants universitaris oferien diferents espectacles. N'hi havia de clàssics a partir del Taiko, tambor clàssic japonès. D'altres eren de ball. Hi havia una cerimònia de té. I, per rematar-ho, una banda d'ouendan (d'animació dels equips de la universitat).
A part, ens hem trobat un home de 83 anys, fort com un roure, que ens ha ajudat una mica a entendre de què anaven les coses i perquè ens oferissin una mica de té. També ens ha explicat que era sargent durant la Segona Guerra Mundial i que ajudava a preparar els avions kamikazes que van atacar als vaixells americans.El te era verd verd i ens els van donar acompanyat de dos caramels fets a partir de te i sucre, que són els que tenim a la cama. Vaja, jo que no sóc un fan del té, ni molt menys, no em va quedar més remei que veure-me'l, però per les meves companyes, estava molt bé.
Respecte la banda ouendan (Era de la universitat Ritsumei de Kyoto), va ser una cosa còmica per nosaltres, però no pas per ells. Com podreu veure en el vídeo (tot i que no hi ha manera que youtube em sincronitzi so i imatge) hi ha un pavu que es posa davant de les animadores, tot trajat ells, portant el ritme de l'animació. Ara entenc coses de la sèrie Campeones, Oliver y Benji (o captain Tsubasa pels japos) on hi havia un grup d'amics dels futbolistes que s'esforçaven tant com podien en animar al seu equip. Vaja, veure per creure. El silenci entre el públic mentre tocaven o mentre els que anaven trajats presentaven el que anaven a fer o directament cridaven per donar ordre de començar era total.
Tot s'ha de dir que la banda estava molt treballada, per ser joves i molts, sonava bé. Vaja, crec que tampoc ha de ser fàcil entrar en la banda. Ahh, i una curiositat, quasi tota la percussió era cosa de noies. Què us sembla tot?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada