divendres, 25 de setembre del 2009

De Karaoke per Shibuya

Una de les coses que em feia veritable il·lusió al Japó era anar a un Karaoke per saber què era. I vam anar a un a la zona de Shibuya. Crec que no serà l'últim.

Anar a un Karaoke (n'està ple) és totalment diferent dels nostres Karaokes (si en queda algun d'obert). Aquí són sales privades on pots veure, menjar, com si estiguessis a la sala del menjador. Si vols, et portes la teva beguda i menjar i només has de pagar l'entrada per persona, que en aquest cas van ser 600 iens.

La llista de cançons és interminable. En el que vam anar, l'elecció de les cançons es feia via una pantalla inalàmbrica. Era molt fàcil i ràpid. Els micròfons, evidentment, tampoc tenien fils.

Ens ho vam passar molt bé i vam destrossar tantes cançons com vam poder. Inclús, ens vam atrevir amb el rinda rinda dels The Blue Hearts.

Aquesta és l'entrada del Karaoke. Era bastant petitet.
El Martin triant una cançó.

Per últim, es deixo un vídeo. Sona fatal, aviso. La meva càmera no dóna per més, però espero que serveixi per fer-vos una idea del lloc.



2 comentaris:

  1. vist desde aqui senbla que las lletres de las cançons son en japonés,no en inglés,es així?
    Es veu alcohol en aquest locals? i tenen una edat mínima d'entrada?

    ResponElimina
  2. Ei, jo trobo molt més divertida la versió de Paranmaum de Linda, Linda, Linda. El sumum ja és la escenificació en una pel·lícula ,que porta el mateix, nom de les aventures d'un grup de música de noies tocant-la. Perquè us feu una idea aquesta cançó és com el boig per tu de Sau japonès. Aquí teniu el link: http://www.youtube.com/watch?v=R5cgwB47f7I&feature=related. Espero que us agradi!!

    ResponElimina