dissabte, 19 de setembre de 2009

Bushido, the soul of Japan


Avui hem tingut la presentació del curs en aquesta classe. A primera fila tenim les companyes Tailandeses, la Khing, la Bo i la Sung. El noi del final és xinès.

Bé, ens han explicat moltes coses, unes ja les sabia, d'altres, com demanar la targeta de resident, ja les hem fet i d'altres de noves. Una mica una pallisa perquè hi havia molt treball de conscienciació del personal (és a dir dels alumnes) perquè tinguin clar que la pila de normes (n'hi ha per donar i per vendre) són per respectar-les, no per saltar-les. Ens han posat varis exemples lamentables de casos d'anys anteriors que van ser expulsats.

La veritat és que tot ho explicaven amb una cara de por considerable, com dient ens feu una por, sabem com seu i fareu els que us doni la gana, però feu el favor de respectar-nos. Ningú fa de polissó en aquesta societat, bé, ningú ningú no, però res a veure amb un país llatí com el nostre.

I per entendre una mica més dels japonesos, ens han recomenat un llibre. Espero que en breu estigui a les meves mans i tenir temps per llegir-lo. El va escriure un personatge important japonès al 1900 per explicar-li a la seva dona (que era americana i que no entenia perquè eren com eren els japonesos) perquè són com són i la seva obsessió per a la perfecció de les coses (aquí no puc deixar de pensar en el meu ex-Renault i en el meu súper-Honda). Extenc la meva recomanació per si algú està interessat.

I, per tancar el post, de grafiteros ......., n'hi ha a tot el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada