dimecres, 3 de febrer de 2010

Iga Ueno, el poble dels ninjas!

Entrem a la recta final, em queda un mes i uns pocs dies d'estada al Japó. Aviat em vindran a visitar però encara tenim coses interessants a visitar. Avui, nova excursió, ens nanem a Iga-Ueno.

Aquesta era una excursió que volia fer el dia que vaig anar a veure les 48 cascades d'Akameguchi
que estava aprop però se'm va fer tard.

Per anar a Iga-Ueno hi ha dues opcions, JR o Kintestu. Com que ja us podeu imaginar que hi vaig anar tirant del Seishun Pass de la JR, l'opció de la Kintetsu va quedar descartada.

Primer s'ha d'arribar a Kameyama i després agafar el tren més estrany que he vist mai. És com un autobús, però és un tren. només té un vagó i funciona a gasoil. L'aspecte és de tren però el soroll d'autob’うs. Només n'hi ha un cada hora i va ser tota una aventura. Em sentia com explorant el Japó interior, :)A què és mono!!!! No us donen ganes de pujar-hi??? No va ser el primer que em vaig trobar, ja que a la zona d'Ise també n'hi havia un altre, però en aquella ocasió era blanc.No és que estigués ple de guiris!!!

En qüestió d'unes dues hores i mitja em vaig plantar a Iga-Ueno. Només al sortir vaig veure aquest mapa i vaig pensar, ups, ja tic salvat, ja sé com arribar a la zona del castell i del museu ninja. Qué mona que és la muntanyeta dibuixada!!! Són tant coquetos!!!!!La zona de l'estació era la d'un poble petit i em preguntava on queia el castell. De seguida ho vaig veure. Venir amb la JR és una putada! Et deixa al poble del costat, d'aquí el nom compost d'Iga-Ueno. Em va tocar caminar com 30 minuts fins arribar a Iga, estava a Ueno. Era fàcil guiar-se ja que es veia el castell des de la distància. Però, ai mareta, ja tocava perdre's alguna vegada pel Japó.

Un cop envoltat per cases, la vaig liar, i quan ja estava arribant vaig girar a la dreta i la vaig liar parda!!! Bé, que els 30 minuts es van convertir en una hora i quart. Bé, després de 3 mesos al Japó ja tocava que passés alguna cosa d'aquestes. Com deia la meva àvia, qui no té cap, té cames!!

De totes maneres, això em va permetre trobar la botiga de segona mà on vaig veure la guitarra del Doraemon. Si us voleu estalviar la caminata, agafeu la Kintetsu, que us deixa davant de la zona del castell.

Finalment vaig trobar el recinte on hi ha el castell i el museu dels ninjas. Però semblava que no fos el meu dia. Mireu mireu!!!Això és el que vaig veure del castell, és a dir, les obres que el tenen completament tapat. És una cosa que sembla que passa sovint en la majoria dels castells, els han d'anar restuarant (que no vol dir lloc per menjar sinó que reparació<- sembla un xist pitjor que els del Montilla, bé, no ho sembla, ho és!!! Jajajaja). Al estar pintats, la pintura es fa malbé i l'han de pintar de nou. Però ho fan amb tècniques molt artesanals i li donen una pila de capes, amb el que tenen el castell tapat una pila de mesos. Però com que no us vull deixar sense mostrar perquè valia la pena anar-hi, aquí teniu una foto robada!Quina llàstima, oi?????

Però, com que no hi ha mal que 100 anys duri, vaig anar a donar una volta pel parc del voltant del castell. Com sempre, hi ha aigua al voltant del mur del castell. El poble era ben tranquil i vaig anar a donar una volteta i, aja, sorpresa!!! Què què, us preguntareu??? Home, una mica de paciència, jeje, que punyetero que sóc a vegades!!!

La sorpresa va ser que vaig veure una pilota dins de l'aigua. Com que portava un mal dia, em vaig decidir a enfilar-me, creuar unes verdisses i embrutar els texans però per una bona causa. Una pilota Mikasa oficial. Ara ja em podia sentir com l'Oliver i el Benji (els recordeu oi??). Llàstima que sigui més dolent que el Bruce Harper. I com a mostra, la foto!!La pilota és xulíssima, la devien colar uns crius al llac i no els devien deixar anar-la a buscar, ja que tenia els colors una mica desgastats. És o era la pilota oficial de la lliga japonesa i, evidentment, ara mateix la tinc voltant per aquí!! Gran souvenir!!! Vaig fer un parell de xuts i em vaig desofegar bastant. El balón, mi mejor amigo!!!

Per la zona, hi havia aquest edifici en forma de bolet dedicat a un personatge famós del poble. Un home amb les mans molt brutes i quasi sense dents em va intentar explicar qui era, però estava més pendent de veure com me'l podia treure de sobre que no pas del què em deia. Per tant, només us puc deixar la foto! L'home en qüestió és el del xandall blau. Al davant mateix d'aquest edifici hi ha el famós museu ninja. I què és el museu ninja?? Doncs és una atracció on hi ha una casa amb tot de trampes que tenien els ninjas en el seu temps per defensar-se. Trampilles secretes, dobles parets, passadissos secrets i altres trucs.

Em vaig sentir molt estrany. Era l'única persona que hi havia el museu i un home ja gran, d'uns 50 i bastants, vestit de ninja em va fer entrar a la casa. Em vaig treure les sabates (apa, peus glaçats un altre cop és el que vaig pensar) i em vaig seure davant seu. Ell, en perfecte japonès, em va començar a explicar tots els trucs i secrets de la casa. Per ajudar-se, tenia tot de cartells a les parets en anglès, però que per respecte no llegia per mirar-lo els ulls i com actuava.

Em sentia un nen petit, però massa gran com per guadir de l'atracció. A més, el molt animal, em va voler fer passar pels passadissos i les portes secretes. Potser era l'edat que li feia veure no massa bé: però senyor, que no passo per la porta!!!!! I volia que m'amagués darrera una porta secreta! jajaja, ni la salxixa peleona!!!!

Bé, si més no, es pot dir que l'home era tot un professional. Ell va fer el seu paper, llàstima que el públic, és a dir, jo, no acompanyés massa!

Després pots visitar l'exposició sobre ninjas que hi ha al pis de sota. Es poden tocar la majoria de coses, tot i que està una mica vell. Però és interessant. Anem a les armes, primer les estrelles. Ara les catanes. Atenció al garfi estil Vega de l'Street Fighter II. Per últim, no només d'espases es vestien els ninjas. Si heu vist El último samurai veure que també les gastaven amb pòlvora, que de tontus, els japos, tenen poquet. Ja pecaran d'altres coses!
Amb això vam fer el matí. Em quedava una caminata fins a l'estació. Tot i que em van recomanar probar la carn d'allà vaig pensar que ja aniria a dinar a prop de la zona comercial on hi havia la botiga de segona mà. Caca de la vaca, vaig acabar dinant petat a un Kentucky Fried Chicken, que no deixa de ser el mateix que tenim aquí però amb racions molt més petites, però molt més!!!

D'aquí vam anar començar a recol·lar, però la pilota Mikasa i jo vam etablir certa relació, a l'estil Wilson i Tom Hanks al Náufrago (m'ha quedat una entrada bastant cinèflia) i vam decidir fer una paradeta a Seki, poblet petitó que hi ha abans d'arribar a Maibara. Però per veure'l, jeje, ja sabeu el que us toca. つつぐ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada