diumenge, 3 d’octubre de 2010

Hakone, un paisatge molt turísitc (i II)

Doncs ho reprenem on ho vam deixar, després de fer una Coca-cola en el bar de l'estació del funicular de Togendai. Aquí és on s'agafa un nou mitjà de transport, el funicular que ens portarà fins a Owakudani.

Però, ejem, el plànol diu que a partir de l'estació d'Ubako hi ha la tercera vista del Mont Fuji.

La calor és horrorosa, hi ha una vanos dins del funicular, però el que no hi ha és aire acondicionat. Estem molt groguis, però ajà, què és allò que es veu a l'esquerra i el rebombori que s'està produint dins del nostre funicular. Us ho imagineu???Visca!!! Almenys en una de les tres vistes que ens donava el plànol hem pogut veure el Fuji.
Doncs aquí ho teniu!! En aquest moment, el calor s'esvaeix de cop i l'emoció és màxima!! Som uns afortunats, veiem el Fuji des de Hakone a l'estiu (No tothom ho pot dir!!!). I vé, com d'un Ak47, treiem el nostre armament i vinga, a fer fotos i immortalitzar l'ocasió. Us heu fixat, no hi ha neu al cràter com passava a l'hivern. A mi, personalment, m'agrada més amb el cràter blanquet, però no deixa de ser espectacular. Almenys tenim com 50 fotografies del Fuji des de tota la zona d'Owakaduni, però amb aquestes ja n'hi ha prou!!
Així que som-hi, ja hem baixat en aquesta estació i què venim a fer aquí?? Doncs a veure rugeix la muntanya. Estem en plena zona vulcànica i s'ha de notar. Aquí venim a veure per on el nostre planeta expulsa els seus gassos, en aquest cas sofre, no pets, però en tot cas, és molt pudent. Veieu aquella zona pedragosa al mig de la muntanya?És aquesta. I, francament, en aquest cas m'agradaria fer-vos notar la pudor que pot arribar fer el sofre i, per extensió, aquesta zona. A més, jo tenia la sensació que m'estava marejant. Però estàvem aquí, havíem agafat un shinkansen, un tren, un bus, un vaixell pirata i un funicular, a part de caminar una estoneta, calia donar-se una volta i veure què estava passant. I el què estava passant era això...Ups, se m'acaba de colar una nova foto del fuji, és que em distrec amb tanta felicitat, ai, facilitat... Buffff, es pot saber què m'he pres????

Bé, tornem'hi, el que estava passant és això:Molta gent estava comprant uns ous negres en aquesta caseta i se'ls estava menjant allà mateix. I, sense que serveixi de precedent, la gent era una mica marrana, perquè, tot i haver papereres, les taules estaven plenes de closques, pel terra també, per tot arreu hi havia closques d'ou i, la pudor, que ja formava part de mi... Però, tot i aquests inputs negatius, està allà valia la pena!Els ous negres s'aconsegueixen deixant-los una bona estona en aquestes caixes, les quals tenen una alta concentració de sofre i estan a uns 80 graus. Al cap d'una estona, es recullen i es venen en bosses de cinc en la caseta que heu vist.Tots aquests es van acabar en pocs minuts i una japoneseta en va comprar l'última. Ens devia veure la cara de, vaja, ens hem quedat sense bossa (No en volíem comprar cinc) i ens en va oferir un, evidentment, li vam comprar per 100 iens; la bossa valia 500! I aquí teniu el nostre ou!!!Bé, doncs ja ho teníem tot. Calia tornar cap a l'estació i tornar a agafar el funicular fins a Sounzan, on aquest tenia el seu punt i final. En aquesta estació hi havia un Kitty personalitzada d'aquí, ja que hi posa ou negre en la seva panxeta (això crec) i Owakudani en el cartell de fusta (ho acabo de descobrir ara mateix). Al cap d'uns dies ens vam penedir de no haver-la comprat, així que si mai hi aneu, ja sabeu què ens faria feliç d'aquí (sempre i quan no vulgueu que vingui a fer-vos de guia, cosa que estaria encantat de fer!!!).. Per a més detalls, la que volíem valia 2.000 iens. No es pot negar que és molt mona!!! Ai, que se'm cau la baba i mira que no sóc d'aquestes xuminades!Allà un cremallera fins a Gora, 10 minuts. I des de Gora, un trenet de 40 minuts fins a Hakone-Yumoto. Això que heu vist estava dalt de tot de la muntanya que teníem davant del funicular. Crec que és el primer kanji d'Owakudani, que en japonès, s'escriu així: 大涌谷. Bé, si algú ho sap, que m'ajudi!! Eren sobre les 6 de la tarda i havíem completat la volta a Hakone. Hi ha moltes coses que no vam fer i que es poden fer, només ens vam centrar en el principal, que ja és molt. Ens quedaven dues hora i mitja de viatge fins a Kyoto i, una sorpresa molt agradable només arribar, jejeje, un grup de catalans que ens estàven esperant a la porta del hostel.

Us ha agradat? Creieu que val la pensa. Jo us diria que si us agrada la natura, Hakone té prous atractius com per anar-hi. I si és octubre o novembre sense dubte i passaria una nit en algun hotel que tingués hot springs, és a dir, onsen!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada