dimecres, 27 d’octubre de 2010

Nara, però quina calor!!!!!!!

Tornar a Nara va ser quelcom especial. Aquest cop no hi anava per descobrir res de nou, sinó a fer de guia. Jo?? De guia???? Doncs mira, ves per on, doncs sí. Un grup de catalanets fent el típic recorregut per Nara.

Tot i que no m'esperava res d'especial, el fet de tornar a un lloc en unes circumstàncies molt diferents va fer la visita molt especial. Aquesta vegada era ple estiu, una calor apostuflant!! 35 graus i un 60% d'humitat. El paisatge verd i, el millor de tot, aquest cop no tenia ressaca!! ;)

El recorregut és el mateix de sempre. Ja sabeu que l'objectiu és arribar de Kyoto d'horeta al matí, i a mitja tarda tornar cap a Kyoto, fent parada al Fushimi Inari o a Uji, ambdós llocs 100% recomanables.

Hi ha coses que eren el mateix, un exemple, gent comprant les galetes per donar-les als cèrvols.Alimentant un cèrvol de NaraNo feu massa el tonto amb ells que tenen mala llet i si els ensenyes una galeta i després l'amagues, segurament et donaran un copet amb les banyes. A part, d'això, són totalment inofensius.
TodaijiMés del mateix, el Todaiji, l'edifici de fusta més gran del món i que conté, en el seu interior, el buda dins d'un edifici més gran del món, el qual, a la vegada, és el més gran del Japó.

Com aspectes interessants, dir-vos que aquest edifici és un terç de l'original. A l'interior hi ha una maqueta de com era. El Daibitsu, és a dir, el buda, pesa 437 tonelades i té 130 kg d'or.
NigatsudoDes del Nigatsudo, tenim aquesta vista de Nara i treient el cap, el Todaiji.

A partir d'aquí, vam seguir cap al Kasuga Taisha. La calor era ja insoportable i sort de les màquines de refrescs que ens donaven aire...

Amb la calor que feia no donaven massa ganes de veure més temples. Així que vam decidir que amb 3 hores de passeig ja n'hi havia prou i vam agafar el camí de tornada. No ens vam perdre pas, vaja, perdre's és quelcom força difícil a Nara, tot i que durant la visita al Kasuga Taisha no sàpigues cap on anar.

Per mi, el motiu és que després de veure el Todaiji, els altres temples que hi ha no són tant imponents. Recordeu que aquests d'ara són shintoistes, mentre que els altres són budistes. A més, el camí fins el Todaiji està ple de gent i és molt ample, després és més estret i la gent es reparteix una mica.
Hi ha moltes temples petites i moltes llanternes. L'ambient és vucòlic i és moment per deixar anar l'imaginació i intentar fer la fotografia per la portada de l'àlbum. Per mi, ben podria ser aquesta. És preciosa, no ho creieu? (l'he agafat prestada, espero que la propietària no s'enfadi!).Després de dinar (vam dinar a un restaurant molt proper al llac ple de tortugues que hi ha i tot boníssim), vam empendre el camí cap a l'estació (Us ensenyaré el lavabo d'aquí uns dies). Però, allà ens vam trobar aquelles distraccions que no surten a la guia. Com que era l'últim dissabte i diumenge d'agost, feien el Basara Matsuri.

Vaja, un rue pel carrer on la gent valla i va tot disfrassada en comparses. Aquest tenim un cap de colla.
I aquest friki, tela!!!
Aquests ballaven molt bé, ho tenien molt estudiat. Vaja, serà un dia que està prou present a casa en tant que el vano oficial de l'esdeveniment decora una pared ara mateix, :)

Bé, i per acabar les nenes mones de Nara.I d'aquí, nosaltres cap a Fushimi Inari, que sobre les sis de la tarda ja es feia fosc i no teníem massa temps per arribar-hi. Em va agradar tornar-hi. Diuen que no hi ha dos sin tres, però crec que dues vegades ja és suficient, però les dues han valgut la pena!

Ah, i poquet a poquet aniré rememorant aquest segon viatge. Ens llegim!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada