No us ha passat mai que hi ha dies que, no saps perquè, et trobes una cosa que no havies vist mai o feia temps que no veies, i al cap d'una estona o dies, et tornes a trobar amb la mateixa cosa en un altre context????
Doncs a mi m'ha passat vàries vegades i una de les últimes ocasions on m'ha passat ha estat relacionat amb aquest actor americà, Jonathan Serr. És un actor de 35 anys (nascut al 1974) que porta com 13 anys al Japó i parla un japonès quasi excel·lent, sense gairebé accent estranger.
I on he vist aquest actor??, doncs me'l vaig trobar dues vegades a l'avió de tornada del Japó., i en dos formats diferents!!! La primera, en una peli de les que oferia l'avió d'Aeroflot que ens va portar cap a Moscú.
La peli es diu ダーリンは外国人, és a dir, Daarin wa gaikokujin, vull dir, My darling is a foreginer, vaja, el meu amor és estranger. Aquesta és una peli que es va estrenar el passat abril al Japó. No sé pas si ha arribat aquí, però al Japó va ser un èxit, cosa que, com era d'esperar, no tenia ni idea.
La peli està molt bé i és molt recomanable per aquells qui vulguin veure en quines dificultats es troben parelles de diferents nacionalitats, en aquest cas, amerciana i japonesa.
Però bé, el que us volia portar avui no era només la peli, sinó el segon lloc on en vaig trobar el Jonathan Sherr en l'avió. Aquest cop va ser en el diari Japan times (diari en anglès sobre el Japó) que parlava d'una sèrie que estava gravant aquest actor a Nagoya i que només s'emetrà per internet. Si cliqueu veure l'article on parla de la sèrie que, per cert, es diu English teachers.
Em vaig guardar el diari, tantes coincidències en un sol moment em van fer gràcia i ho volia recordar, així que avui us porto aquesta sèrie. Són episodis d'uns cinc minuts sobre professors d'anglès al Japó i els seus problemes. Està en anglès però, qui sap, potser us agrada. Al ser una activitat tant recorrent entre molts dels estrangers que viuen al Japó, crec que us pot ajudar, tant la peli com la sèrie, a fer-vos una idea de com de difícil és per un estranger integrar-se en una societat tant diferent a la nostra com la japonesa.
PD: Shotters, un dels patrocinadors de la sèrie, és un bar americà que està, a Nagoya, molt a prop de la meva universitat i el porta el Juan, un malagueny totalment afincat a Nagoya, amb qui vaig viure un episodi ben còmic el primer dia que hi vaig anar. Jo, encara amb l'anglès encarcarat, dirigint-me a ell amb certes dificultats en anglès, em pregunta que d'on era, perquè als espanyols els caça al vol, però a mi, com que sóc català, doncs no em situava (francès, italià, mmmm, no ho tenia clar)!! Tot i això, després de dir-li, el meu cervell no va fer el canvi de xip i encara li vaig dir un parell de frases en anglès!!! Coses de les neurones!!! Quina vergüença!!!
Doncs a mi m'ha passat vàries vegades i una de les últimes ocasions on m'ha passat ha estat relacionat amb aquest actor americà, Jonathan Serr. És un actor de 35 anys (nascut al 1974) que porta com 13 anys al Japó i parla un japonès quasi excel·lent, sense gairebé accent estranger.
I on he vist aquest actor??, doncs me'l vaig trobar dues vegades a l'avió de tornada del Japó., i en dos formats diferents!!! La primera, en una peli de les que oferia l'avió d'Aeroflot que ens va portar cap a Moscú.
La peli es diu ダーリンは外国人, és a dir, Daarin wa gaikokujin, vull dir, My darling is a foreginer, vaja, el meu amor és estranger. Aquesta és una peli que es va estrenar el passat abril al Japó. No sé pas si ha arribat aquí, però al Japó va ser un èxit, cosa que, com era d'esperar, no tenia ni idea.
La peli està molt bé i és molt recomanable per aquells qui vulguin veure en quines dificultats es troben parelles de diferents nacionalitats, en aquest cas, amerciana i japonesa.
Però bé, el que us volia portar avui no era només la peli, sinó el segon lloc on en vaig trobar el Jonathan Sherr en l'avió. Aquest cop va ser en el diari Japan times (diari en anglès sobre el Japó) que parlava d'una sèrie que estava gravant aquest actor a Nagoya i que només s'emetrà per internet. Si cliqueu veure l'article on parla de la sèrie que, per cert, es diu English teachers.
Em vaig guardar el diari, tantes coincidències en un sol moment em van fer gràcia i ho volia recordar, així que avui us porto aquesta sèrie. Són episodis d'uns cinc minuts sobre professors d'anglès al Japó i els seus problemes. Està en anglès però, qui sap, potser us agrada. Al ser una activitat tant recorrent entre molts dels estrangers que viuen al Japó, crec que us pot ajudar, tant la peli com la sèrie, a fer-vos una idea de com de difícil és per un estranger integrar-se en una societat tant diferent a la nostra com la japonesa.
English Teachers - Episode 1 "First Days Suck" from Nameless Media and Productions on Vimeo.
English Teachers - Episode 2 "(Un)equilibrium" from Nameless Media and Productions on Vimeo.
Espero que us agradin. Aviso, no hi ha subtítuls i l'anglès és força ràpid, però crec que s'entén bé.PD: Shotters, un dels patrocinadors de la sèrie, és un bar americà que està, a Nagoya, molt a prop de la meva universitat i el porta el Juan, un malagueny totalment afincat a Nagoya, amb qui vaig viure un episodi ben còmic el primer dia que hi vaig anar. Jo, encara amb l'anglès encarcarat, dirigint-me a ell amb certes dificultats en anglès, em pregunta que d'on era, perquè als espanyols els caça al vol, però a mi, com que sóc català, doncs no em situava (francès, italià, mmmm, no ho tenia clar)!! Tot i això, després de dir-li, el meu cervell no va fer el canvi de xip i encara li vaig dir un parell de frases en anglès!!! Coses de les neurones!!! Quina vergüença!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada