N Tower, el Collserola de Seul

El dia no és propici per pujar al punt més alt de Seul i veure les vistes, però no es preveu que millori el temps i, per tant, nem a fer el que es pugui.

La N Tower està situada al mig de la ciutat, a la part més alta d’una muntanyeta d’uns 300 metres. Per tant, és una torre que, si el dia ho permet, es pot veure des de tot arreu. Per pujar-hi, doncs com Montjuic, telefèric o a peu. Com que ja pategem prou, el telefèric és una molt bona opció. Així, a tornar a vèncer el vertigen i cap a munt. De totes maneres, fins arribar al telefèric des de la parada del metro hi ha una bona caminata de pujada que et deixa ben tocadet.Quan arribem a dalt, doncs encara queda pujar unes escales per arribar a lloc. Hi ha molta gent i és un mirador excepcional.

La torre és espectacular, molt futurista. Evidentment, si hi vols pujar has de pagar i jo passo, el dia no s’ho val i per passar-ho malament. Així que començo a voltejar la torre és busca d’una bona visita, però el dia no deia veure la ciutat. Aquí podeu veure la torre Jongno.
A la part del darrera em trobo amb això.
Resulta que totes les baranes de la torre està completament repleta de candaus. I això que a Badalona han començat a retirar tots els candaus que començaven a posar en un pont perquè es podia fer malbé. Aquí no tenen pas aquesta por. La gent compra un cor a la tenda de la torre i hi posa dos candaus. N’hi ha que s’ho curren molt i també pinten els candaus. Per tant, deu ser una cosa prou famosa a la ciutat de fer per les noves o no tant noves parelles. Fixeu-vos en la quantitat que n’hi ha.Als voltants de la torre es poden fer fotos prou boniques.
I bé, de tornada cap a la ciutat, que ens anem a Itawon. Aquest és un carrer prescindible, perquè és la zona preparada pels guiris. És un carrer que no mata, cases de dos plantes i botigues de marques occidentals per tot arreu. Però, com que volia tallar-me el cabell, vaig pensar que aquesta seria la millor zona.

Això és el que vaig anar a dinar.I al sortir li vaig preguntar al cambrer, en el moment de pagar, on podia anar a tallar-me el cabell. I cap problema, m’ho va intentar explicar però com que no l’entenia, m’hi va portar, jeje, quina sort, i li va explicar que em volia tallar el cabell al barber. Em vaig haver d’esperar una miqueta i un barber jove, amb cabell llarg, boina i que es va fumar un piti entre tallat i tallat em va tallar el cabell. La conversa va ser nul•la, però va fer el fet. I vist el preu, uns 5 €, no ens podem queixar pas.

La perruqueria era bastant vella, però el tiu tenia molta gent. Després em van rentar el cabell i listo. Va ser una bona aventura, llàstima que em vaig deixar de fer la foto. De vegades, estan a fora, coses tan quotidianes com aquesta són les més difícils de fer per mi.

Després d’aquí, vaig anar a la zona de Yongsan. Curiosament al que pugui semblar, em va costar molt trobar botigues d’aparells electrònics. Em van recomanar aquesta zona, però quan hi vaig arribar només vaig veure un gran edifici. Jo em pensava trobar una zona com Akihabara, amb tot de botigues, però res. Després d’una bona estona, vaig entrar en aquest edifici i, finalment, des de la planta 3 a la 8, està dedicada a aparells electrònics i d’informàtica. Però curiosament, està organitzat com si d’un mercat es tractés. Tot de petites de botigues amb els venedors al mig de passadís que et van dient coses tant aviat com t’apropes.

Així que vaig aprofitar per fer unes compres, és clar, després de regatejar preu a cop de calculadora (és a dir, teclejant el preu que oferia en una calculadora:).

Tornant cap al hostel, curiosa imatge del metro on tothom està veient la tele amb el mòbil. Aquí tenen menys respecte per la gent que va en metro que al Japó, i hi ha gent que va escoltant la tele sense auriculars o parlant pel mòbil. Al Japó, és impensable parlar o escoltar música sense auriculars, quan no està prohibit.I per acabar el dia, una de les coses que volia provar, fer una barbacoa en un restaurant. Vaig tornar a fer el mateix que ahir, vaig buscar un local vell que ja havia vist a prop del hostel. I aquest va ser el resultat:Al mig de la taula et porten aquesta espècie de carbó calent.
Després el tapen amb una graella i et posen el que hagis demanat, en aquest cas carneta de la bona i tota la ració de vols, entre ells el kimchi com sempre. La carn te la giren ells mateixos.
I molt amablement, la cambrera que feia la carn, m’explicava com m’ho havia de menjar. Resulta que havia de posar la carn en quelcom similar al meló, posar-hi les herbes verdes i enrullar-ho. Molt bo!!!
I per acabar, una mica de sopeta, també en una cassola de pedra calenta.
I apali, després d’un dia complet i amb la panxa plena, cap a dormir!! Ja només queda un dia complet a Seul i s’ha de recuperar energies.

Changgyeong i el seu fabulós jardí secret

Després del primer dia francament intens, torne-m’hi que no ha estat res. Aquest cop tornarem a anar a un altre palau, el de Changgyeong. Agafem el metro. És molt similar al metro japonès i també et diu tot el que no pots fer, i per ser clar, t’ho posen en imatges. La llista és prou llarga.

I aquí la cara dels coreans. Li veieu alguna diferència amb la japonesa, jo no pas. Com que la distribució ve a ser el mateix que el del dia anterior, doncs passo de perdre massa el temps i no m’endinso en la història reial coreana. Hi ha algunes hores on tens la possibilitat d’anar amb una guia que parla anglès, però no tinc temps ni de pensar-ho, així que anem al gra. El que és maco d’aquest Palau, per mi, són els seus jardins secrets.

Li veieu alguna diferència amb el del dia anterior?, jo no pas

Com que els jardins són realment bonics, és fàcil trobar-se això, gent que vol immortalitzar el moment en un dibuix. El jardí secret estava recobert de fulles, era un estora de fulles, i els arbres tenien mil i un colors. Una altra curiositat, és que al nens també els agrada sortir a les fotos. Em vaig trobar aquests mentre em movia pel jardí i no van tenir cap problema a fer uns posats per a la càmera. Una altra cosa va ser acceptar una galeta de xocolata que els vaig oferir per donar-los les gràcies per la foto.I aquí la família gaudint d’un magnífic dia de tardor. Dins del parc hi ha una petit llac i una cada de vidre que fa de viver.Conclusió, la tardor és un magnífic temps per viatjar per Orient. Els colors són bastants diferents als nostres. Ara mateix, a 19 de novembre ja estan amb una temperatura d’uns 0 graus, però fa dues setmanes encara en tenia 22. Per tant, crec que és una gran època viatjar en aquestes dates. Us agrada Seul?, us l’havíeu imaginat d’alguna manera??

Insa-dong, rierol Cheonggyecheon i Torre Jongno

Després del palau i no gaire lluny ens trobem amb unes de les zones comercials de Seul: Insa-dong. Aquí, tot el comerç és molt tradicional, botigues petites on trobar tot de coses antigues coreanes.Vaja, és un carreret per on perdre't si vols veure tradició comercial i molts souvenirs.

A prop d'aquesta zona, van construir un edifici molt lleig sobre una cruïlla on hi van posar tot de petites botiguetes d'instruments. Ohhh, quina passada, hi havia de tot!!!! És la galeria comercial Nagwon.I d'aquí cap a la Torre Jongno, un dels edificis més identificatius de Seul. És fàcil entendre-ho. I, tot i el vèrtig, em vaig atrevir anar a pendre alguna cosa. Eren les 5 i hi havia molta gana!!! Doncs a la guia posa que hi ha un café a dalt de tot. Només arribar a la planta 33, la última, primera proba, creuar la pasarel·la de metraquilat que veieu que n'hi ha dues, per arribar al bar. Em va costar com 10 minuts, però ho vaig aconseguir. I aquest és el resultat. Primer, un dinar clàssic, que després de tot el dia, em venia molt de gust. Tampoc hi havia res coreà en tota la carta. A part, era un lloc ideal per passar una vel·lada romàntica, ja que hi havia una piano de cua al fons del café i cada dia hi toquen. Llàstima d'estar sol aquesta vegada. A punt de sortir, vaig anar al lavabo i la sorpresa va ser la impressionant vista que també tenia de l'altra costat de la ciutat.

Sortint de la torre, em vaig proposar començar a fer el rierol Chenngyecheon. Són més de tres kilòmetres de rieol sota el nivell del carrer, creuat per 22 ponts i on trobes molts punts d'interès.

Comença a la plaça de l'ajuntament amb aquesta caracola. Per després continuar amb la font per on es bombegen més de 65.000 tonelades d'aigua al dia. El rierol, en el seu dia, era real, però es va modificar el camí del riure perquè provocava moltes inundacions. No obstant, s'ha volgut deixar el recorregut de l'aigua suposo com a atracció turística. Durant tot el passeig, em vaig trobar tot d'escultures fetes de paper, algunes molt divertides que feien el rierol més divertit. Vaig intentar preguntar el motiu de perquè les possaven i sembla ser que només són per decorar el riu, però jo diria que responien a algun tipus de festival. És un lloc ideal per anar a passejar amb la teva parella. De nit, hi ha espelmes i una il·luminació tènua que crea un ambient molt romàntic. Vaja, i tornava a estar sol. Per creuar d'un costat a un altre, hi ha aquesta pedres. jeje, el coreà del darrera, què deu estar pensant?Més aviat a la meitat del rierol, comença una zona pots trobar qualsevol cosa relacionada amb el bricolatge. Tot eren tendetes petites com les de la foto, en aquest cas només dedicada a rodes. N'hi havia dedicades a colzes, tubs, generadors, bombetes, totes molt petites i portades per una o dues persones. I, finalment, arribem a la galeria comercial Seun. Són tres plantes dedicades a l'electrònica, i sembla que el lloc s'hagués parat fa 20 anys. I sinó ho creieu, mireu:
Què us ha semblat? Tenia raó oi??? Bé, seguint pel mateix carrer arribem al carrer Yejidong, un carrer ple de tendes de rellotges nous, de segonà mà, imitacions, de luxe, de tota classe. Com tot, em va semblar una mica gitano, però en aquest cas em vaig quedar amb aquesta botiga de grans rellotges digitals.
I així, nem arribant al final del rierol, que finalitza al mercat de roba de Dongdaemun. Un mercat enorme on pots trobar de tot. Hi ha molta roba de muntanya de marca de temporades anteriors que pots trobar rebaixada, roba a granel, complements, roba militar, de tot. Sembla un mercat de xinus, però són coreans. També hi ha una zona de centres comercials. És curiós passejar-hi, és tant diferent a Japó. I per sopar, en un d'aquests carrerons vaig trobar el que em va semblar un bon lloc per sopar on hi van molts dels que treballen per la zona. Feien peix a la brassa a l'entrada, i només hi havia que coreans, i vinga, cap a dins. Molt net no estava, comparant-ho amb Japó era un cutxitril molt brut, però era la tònica de la zona. Era com anar al Mestizo, però encara més vell. Això és el que em van oferir per uns 5€. És un mig barat, que tava prou bo. Triaves el peix i tot el demés venia inclòs. L'aigua te la portaven en botelles de plàstic reomplertes, i era de color marron!!!!!!! A dalt a la dreta, trobareu el famós kimchi, que és col picant. Bé, tot picava o una mica o bastant. El més divertit de tot és que em van sentar davant a un home d'uns 60 anys, amb les mans molt cascades que es va posar a sopar davant meu. La taula no era massa gran. I em va ensenyar com s'havia de menjar tot. El tema es que m'oferia el seu menjar amb els seus palillos i clar, no és com una forquilla que la pots agafar, aquí només pots ser peixat. Així que res, a viure l'aventura, :)

Finalment, el dia em vam acabar davant la porta de Dongdaemun, per així agafar el metro i tonar cap al hostel, que ja és tard i nem francament reventats!

Palau de Gyeongbokgung

Un cop vaig tornar de la DMZ, la guia em va recomenar no tornar a la zona de l'Ajuntament, ja que la botiga on ens van portar a última hora està ben a prop del palau més important de Seul, que es diu Gyeongbokgung.

Primer de tot, una mica d'hsitòria, és el palau més antic de la dinastia Joseon. Va ser construït el 1394. Bé, i no cal més oi????

Com tots els palaus que vaig visitar, és com una estructura de casetes envoltades d'un mur. En aquesta primera foto veieu l'entrada. En el mig del palau hi ha la sala del tro.
Al voltant de l'entrada, hi havia nois disfrassats de soldats fent veure que són la guàrdia real o això és el que a mi em va semblar, sinó, com veureu, no et poses una barba falsa. Abans d'arribar a la sala del tro, encara hi havia una segona entrada, que és la que us mostro ara mateix. Al fons, podeu ja apreciar l'edifici principal i la sala del tro. No s'hi podia accedir i només podies fer la fotografia des de la porta. Aquest és un del cartell que assenyala quina porta és. El primer símbol vol dir porta, dels altres dos, ni idea!!!. Tots els edificis són de fusta i estan pintats amb aquests colors tant vius i, per mi, tant xulus.

Aquesta és la sala del tro.
Ara un detall del sostre de la sala del tro, amb dragons i tot el sostre pintat amb les mateixes tonalitats, vaja, un espectacle de llum i color. Tot s'ha de dir i no vaig dedicar pas gaire estona a contemplar tot això. Així que em vaig endinsar per la resta d'edificis, cadascun amb la seva utilitat. Per accedir a cada edifici s'havia de passar per una porta. Em puc imaginar fàcilment que, en la seva època, el palau devia tenir totes les portes tancades i no era fàcil moure's per l'interior.
Sortint d'aquí vaig arribar al que pot ser és l'edifici més bonic del complex. Es un edific per fer grans banquets que està envoltat d'aigua. La primera planta només són columnes, ja quela sala pels banquets està a la segona planta i des d'on es veu tot el recinte. Per accedir-hi, ho feien amb barquetes. Aquest és un costat.I aquest és l'altre. Com podreu començar a contemplar, el dia era excepcional i la vegetació esplèndida.

En aquest recinte també hi ha el museu folclòric nacional, però no hi vaig durar més de dos minuts. Tenia moltes coses a fer!!
A prop del museu hi havia aquesta petita construcció i aquest edifici que no estava pintat i que té un color molt pirinenc, :). Bé, i us deixo amb la pagoda que hi ha sobre del museu folclòric. L'escalitana em recorda molt a Conan el Bárbaro.I fins aquí la caminada pel primer dels palaus que visitarem. Nem per feina que hem d'anar cap a Insa-dong i a veure la torre Jongno. Per sort, tenim la mateixa hora que a Japó i això vol dir que tindrem una hora més de llum, ja que Seul està a 1.000 kilòmetres de Nagoya. Hem d'aprofitar-ho!!