Música al carrer amb EveXscaptive

Avui ens hem trobat una petita sorpresa al mig del carrer, davant de la torre de la TV. Era una banda de nois joves de J-pop tocant. La veritat és que no sonava gens malament. Anaven prou ben preparats, bons equips, bona microfonia i tot en ordre. Només hem tingut la sort de veure l'última cançó, després han plegat.

El grup es diu eveXscaptive, és una mica difícil de pronunciar, però, tot i que ha estat breu, ha estat xulu de veure. Us deixo aquí la gravació que n'he fet, amb la torre de la TV de fons. Qui sap, potser algun dia torno a agafar la bateria i sóc jo el que surt en un vídeo d'un japonés que ens ha trobat per quasalitat pel carrer mentre està de vacances per Catalunya.

Osu Kannon Temple

A només una parada de la nostra residència, ens trobem amb un dels temples més famosos de Nagoya. Hi havia força gent resant, pujant les escales per: tirar una moneda, agafar una corda per picar en un plat que hi ha sobre l'altar i fer una pregària. La moneda i els pics ben bé poden representar una crida als déus perquè compleixin les seves pregàries.

Hi havia tant gent jove com vella. A part, aquest temple dóna nom a tota una àrea molt comercial que es diu Osu. Res a veure amb Sakae. Pels que heu estat a Tokyo, podríem dir que és l'equivalent a Asakusa. Moltes tendes tradicionals, barrejades amb tendes modernes i on es pot trobar de tot: menjar, quimonos, manga, pachinkos, sabates, bicicletes, sovenirs, menjar, restaurants.. M'hi passaria hores passajant-ti, el nivell de frikisme que tenen aquests japos és de difícil superació.

Aquest és un gatet de la sort que hi ha. És enorme, Com veieu, la foto és del primer dia que vaig arribar a Nagoya i estava plovent quan vaig treure aquesta foto.

Tots els nens petits porten aquest gorro, siguin del col·legi que siguin. Són més monus, sembla que no hagin trencat mai el plat. Ben bé, el shin chan i la classe dels girasols és ben real.

Tenda d'aparells antics

Caminant pel carrer, ens hem trobat aquesta tenda. No he pogut deixar de fer-li una foto. El propietari estava jugant al solitari amb l'ordinador. Hi havia coses de fa molts anys i si l'home té aquesta botiga, com a mínim ha de ser perquè hi ha algú interessant en comprar o arreglar coses antigues.

Respecten molt, i com exemple, el d'aquesta botiga. I no és un cas aillat. Més tard hem trobat altres botigues de coses antigues: vídeos superVHS, walkmans, radios enormes, amplificadors,... I tot això davant d'una altra botiga amb les últimes novetats mundials. Veure per creure com es conjuga tradició i modernitat davant per davant.

Bushido, the soul of Japan

Avui hem tingut la presentació del curs en aquesta classe. A primera fila tenim les companyes Tailandeses, la Khing, la Bo i la Sung. El noi del final és xinès.

Bé, ens han explicat moltes coses, unes ja les sabia, d'altres, com demanar la targeta de resident, ja les hem fet i d'altres de noves. Una mica una pallisa perquè hi havia molt treball de conscienciació del personal (és a dir dels alumnes) perquè tinguin clar que la pila de normes (n'hi ha per donar i per vendre) són per respectar-les, no per saltar-les. Ens han posat varis exemples lamentables de casos d'anys anteriors que van ser expulsats.

La veritat és que tot ho explicaven amb una cara de por considerable, com dient ens feu una por, sabem com seu i fareu els que us doni la gana, però feu el favor de respectar-nos. Ningú fa de polissó en aquesta societat, bé, ningú ningú no, però res a veure amb un país llatí com el nostre.

I per entendre una mica més dels japonesos, ens han recomenat un llibre. Espero que en breu estigui a les meves mans i tenir temps per llegir-lo. El va escriure un personatge important japonès al 1900 per explicar-li a la seva dona (que era americana i que no entenia perquè eren com eren els japonesos) perquè són com són i la seva obsessió per a la perfecció de les coses (aquí no puc deixar de pensar en el meu ex-Renault i en el meu súper-Honda). Extenc la meva recomanació per si algú està interessat.

I, per tancar el post, de grafiteros ......., n'hi ha a tot el món.

Soda amb gust a ...................... prèssec

Anar de compres sense tenir ni idea del què compres, per mi, és molt estressant. I després de molt mirar, em vaig comprar una soda: ohhh, ja he trobat la famosa gasosa, és el que vaig pensar.

Bé, ahir per sopar la vaig obrir i, quin susto, té gust a ........... préssec!!!!!. Em miro bé la etiqueta i apareix la foto del préssec. Xof, no m'ho esperava!. Però bé, nem a fer la cata de la beguda:

Per imatge, sembla una soda normal i corrent, té les seves bombelletes i és completament transparent. Olora com si fos un xiclet de préssec. I pel que fa al gust, doncs ho definiria com soda barrejada amb un iogurt de préssec, molt dolça, on el préssec té molta preséncia i et deixa un gust a préssec que, si estàs menjant, tot agafa gust de préssec. No acompanya gens bé uns spaghettis a la carbonara, per exemple, ;). Em costa arribar a imaginar amb què combinar-ho. Alguna proposta?

Conclusió, begudes per fanàtics del préssec i de la soda! (No és el meu cas).

Botiga de gossos a Sakae

Abans de venir al Japó, ja era conscient de la fascinació que desperten gats i gossos en els japonesos. Aquí teniu un paradís pels enamorats dels gossos. Hi ha una noia que els neteja i els respatlla constanment. La veritat és que feien una mica de llàstima. Els gossos tenien entre 15 dies i tres setmanes. Tot s'ha de dir que n'hi havia de los monus.

Ja sabeu que nosaltres tenim prohibit exhibir els animals en públic. Aquí Japó no tenen aquesta prohibició. Fixeu-vos en la decoració de les vitrines, cor, estrelles i altres detalls infantils. Bé, no és cosa d'aquesta botiga, és la tònica en tot, ja us en donaré més mostres.

Ahh, i els preus, doncs entre 60.000 i 150.000 iens, és a dir, entre 450€ i 1.200€.

De passeig per Sakae

La zona de Sakae és l'equivalent al Passeig de Gràcies de Barcelona. Està ple de grans magatzems, quasi tots ells de roba. Hi ha una botiga Nike, Adidas, Apple, a part de diferents grans magatzems. Us deixo de moment, dues imatges de la part de baix del carrer, abans d'arribar a una de les autopistes que creua elevada Nagoya.

Com m'agraden els passos de zebra en diagonal, que suposen que tots els cotxes hagin d'estar parats mentre els peatons hi creuem. Us ho imagineu per BCN?,......, jo no.

Per tant, això que veieu en la segona foto, no és un pont, és tota una autopista que aixecada. El que més sorprèn és que no hi ha cap cartell enganxat a les columnes, no cap graffiti ni brutícia.