dimecres, 27 de juny de 2012

D'on som? D'on naixem o d'on ens sentim?

Ahir vaig veure aquest vídeo:

No és que la iniciativa d'en Ken Sano, www.ken-sano.com sigui nova, ja fa temps que la va iniciar i esperem que li segueixi funcionant perfectament, sino que va ser la pregunta associada: Tu et sents català més que Japonès, oi?

Suposo que un se sent d'on es vol sentir, sense poder renunciar a les arrels. Així, em van venir varis flaixos al cap: El d'una noia espanyola que segueixo al twitter que es queixava que una altra iaia japonesa se li havia aixecat del tren un cop s'havia assentat al veure que era estranjera, com si fos un virus, la noia japonesa que treballa que dimarts a diumenge en un concessionari de cotxes o la parella que es vol traslladar al Japó perquè hi ha més oportunitats que aquí.


L'exemple d'en Ken Sano és interessant des del punt de vista que es pot viure del què t'agrada i allà on t'agrada sempre i quan puguis renunciar a coses i adaptar-te al medi. Suposo que cada dia és i serà més difícil saber on tenim les arrels ja que cada cop hi ha més barreja de cultures en les famílies. A més, adaptar-se al medi no és que sigui una cosa faci, requereix un esforç important que ha de tenir un retorn de la inversió positiu.

Per tant, la pregunta que m'han fet, potser encara t'he sentit, però per a un fill d'una catalana i d'un alemany, què es sentirà? O, perquè li han de fer tritar? Suposo que al final, no és important d'on venim sinó cap a on anem i què volem aconseguir.

Per tant, us llenço la pregunta, Tú, d'on et sents?

1 comentari:

  1. Bona pregunta,crec amb els anys que ja en recolçan, qu'un es d'alla on se sent¡,d'on forma el seu cami,d'on ha lliurat las sevas llavors,siguin personals, profesionals.Ara¡l' identitat es diferentent,penso que vagi on vagi sempre diré que soc catalana i que per sort visc a Catalunya¡¡

    ResponElimina