Coses que es poden comprar per 105 iens

Tot això són coses que he comprat en diferents botigues de 105 iens.

Això blau de la dreta són bosses de brossa. Són transperents, i també en tinc de color verd i vermell. Ja dedicaré un temps a parlar de com funciona el sistema de brosses aquí a Nagoya, ja que encara no tinc clar on llençar certes coses. És un xic complicat, vaja, per no dir que és complicat que te cagues, :).

El dinar d'ahir

Aquest va ser el meu dinar d'ahir. Son noddles, amb una espècies de pa fregit i una verdureta., i una botella d'aigua de mig litre. Tot em va costar 393 iens (una mica menys de 3 €). La veritat és que estaven bons. Si us fixeu en la botella, veureu que tot ho vaig comprar en un 7/11. Un cop acabi d'entendre el sistema dels súpers aquí us intentaré explicar, perquè és força curiós.

El que he vist és que hi ha moltes botigues de 105 iens (sí home, les tendes típiques dels 20 durus). Tenen principalment menjar; tant menjar preparat, com fruita, com tot el que puguis necessitar per menjar: peix carn, espècies, pasta, etc, estan obertes 24 hores i no són massa grans, uns 100 m2.

A la vegada, una companya tailandesa em va comentar que a Nagoya hi ha tres súpers grans (aquest súper gran, al costat d'un Carrefour, és una miniatura), i un el tenim ben a prop d'aquí. Hi vaig anar el primer dia, estava tot molt apilotonat de coses, hi havia molt de peix i la secció de verdures estava molt bé (les mandarines tan boníssimes: no es compren per pes, si no per unitats).

La veritat és que em costa de creure que no hi ha un lloc més gran. Però de moment, el que està clar és que comprar menjars preparats pot ser que sigui una bona idea, tant per l'economia com per la varietat.

Blogs de companys de l'exchange

Després de geografia i de turisme, pot ser cal parlar una mca de l'exchange. Una de les primeres coses que estic notant (a part que necessito millorar l'anglès a marxes forçades) és que l'objectiu de fer un blog és majoritari entre els meus companys i aquí us deixo el link d'una companya meva, que, com podreu notar, van visitar amb mi.

Les fotos que ha publicat em recorda una mica el Callejeros Tokyo que sé que més d'una ha vist, amb les fotus d'una persona que viu sota l'autopista i està fent el dinar sense molestar a ningú.

Akí teniu el link: http://ptitepousseverte.canalblog.com/ (pels neòfits, només cal clickar una vegada el botó esquerra del ratolí sobre el link).

Una mica de Turisme per Nagoya. El castell de Nagoya

Com suposo que menys geografia i més fotos (ja m'ha arribat algun comentari que voleu veure fotos), doncs som-hi. Avui us ensenyaré el que crec que pot ser són les coses més típiques a fer a Nagoya si mai teniu l'oportunitat de visitar. No és que sigui una ciutat molt turística, però té el seu encant, almenys, jo li trobo.

Si per alguna cosa és famosa Nagoya turísticament parlant és pel seu castell. Hi ha una cosa que em recordar la visita que vam fer aquest estiu al monestir de Santes Creus, on una guia explèndia ens va explicar que les persones que van treballar en la seva construcció marcaven amb un signe que representava el seu cognom les pedres que col·locaven.

Doncs al castell de Nagoya, l'història es repeteix. També hi ha relleus fets a les pedres dels senyor que van ajudar a la seva construcció. Tot i que ara mateix el castell només té cuaranta anys, ja que va ser completament destruït durant la Segona Guerra Mundial, la sensació de veure un castell construït sobre una base brutal de pedres és monumental. Podríem dir que el castell, petitet, no és, :)

A més d'un de vosaltres ja us he explicat que no al Japó, a part de Japonés, poques llengües es parlen més. Res d'espanyol, menys català, i molt molt poc anglès. Per tant, i en consonància, tota l'exposició de l'interior està poc preparada pels gaijin (estranger en japonès). Així que, poc vaig apendre ahir i poc més us puc explicar que no trobeu a la pàgina oficial del castell.

L'entrada costa 500 iens, que al canvi són menys de 4€. Jo m'he fet un pase anual (2000 iens), ja que segur que hi tornaré amb aquell qui em vulgui venir a veure i, a part, em va donar la sensació que normalment no hi ha molta gent i és un lloc amb jardins tranquils on poder trobar tranquilitat.

Dins del castell, hi ha una exposició que explica com es va fer el castell, costums de l'època, els diferents senyors del castell i hi ha roba de l'època, sobretot dels samurais. La primera imatge que em va venir al cap al veure aquests vestits va ser la del lado oscuro del Darth Vader d'Star Wars. Ja jutjareu vosaltres mateixos. El detall del bigoti és tremendu!Doncs, bé, l'edifici de dins és completament modern, ascensor i altres comoditats incloses. Us deixo aquí la vista i altres fotos del castell. Allò daurat que es veu al sostre del castell, és un dofí daurat com el que veieu aquí.

Oi que passem per japos?

Com veieu, hi ha poca gent. Aquí només un japo i la seva bici fent trucs.

Una mica de geografria per situar-nos

Nagoya és la cuarta ciutat del Japó. Té més de 2 milions d'habitants. És la capital de la província d'Aichi, de la regió de Chubu i dins de l'illa de Honshu.
Honshu és l'illa més gran del Japó; aquesta illa, representa més del 60% del total de l'extensió del Japó. A Honshu trobarem ciutats com Tokyo, Osaka, Kyoto, Yokohama, Kawasaki (sí, és una ciutat, no només una marca de motos), Chiba (seu de Makuhari Messe, un dels palaus de congresos més grans d'Àsia i on vaig estar la primera vegada que vam viatjar al Japó), Saitama (seu del mundial de bàsquet de fa un temps), Kobe (lloc que s'ha fet famós per la carn), Hiroshima, o ciutats més històriques com Nara o Kamakura.

L'illa de Honshu, perquè us feu una idea del tamany, és més gran que Gran Bretanya (Reminí Uní per la gent d'Eurovisió; perdoneu la brometa però encara estic mig grogui del jet lag). Hi ha altres illes amb ciutats que segur que us sonaran, al nord tenim l'illa d'Hokkaido, amb Sapporo (seu dels jocs olímpics d'hivern del 1972) i al sud, Kyushu, amb ciutats com Fukuoka (la segona ciutat del Japó), Nagasaki o la prefactura d'Okinawa, que és una extensió principalment ocupada pels americans suposadament per defensar el Japó (des de la Segona Guerra Mundial, Japó no té exèrcit).

Tampoc em vull allargar més amb el tema, però, d'aquesta manera ja em podeu situar en el mapa del món, :Þ.

El país del sol naixent

Una de les primeres coses que em va sorpendre ahir quan vaig arribar és que es feia de nit molt d'hora. Eren al voltant de les 7 de la tarda i ja s'ha era quasi de nit. Després d'un dia de pluja, la nit ha estat molt clara i la lluna es veia perfectament.

Hi ha alguna cosa al Japó que fa que tot es vegi diferent, no sé si el fet que hi ha molta humitat, que és una illa o el què, però tinc la sensació que quan mires a l'horitzó la nitidesa és més gran que la que tenim per Catalunya. Haig de comprovar si això és així o només és el cansament d'estar 33 hores sense dormir i el jet lag acumulat. Els que heu estat al Japó, heu tingut aquesta sensació?

Doncs no sé si té res a veure amb el títol d'aquest post, però aquí el sol surt molt d'hora. M'he aixecat a 2/4 de 5 i ja sortia el sol. Us mostro la foto que acabo de fer des de la meva habitació a les 1/4 de 7 del matí, amb un sol ja bastant punyeterot que no ajuda a fer unes bones fotos.
La imatge està treta des de la planta 14, de 15, de la meva residència, i jo que tinc vèrtig, :Þ.

PD: Com que tampoc tinc massa experiència en això de fer blogs, espero anar millorant amb el temps (també amb la fotografia i amb els vídeos). Per tant, permeteu-me que vagi millorant a poquet a poquet. Ahh, i l'objectiu és superar, de moment, la primera setmana de vida del blog, que sembla ser que és la clau per la subsistència del mateix.

D'exchange al Japó

Doncs bé, aquest és el meu primer missatge. I crec que el primer que cal fer és definir perquè aquest blog, que és compartir amb tothom qui vulgui les meves vivències a Nagoya (Japó) com a estudiant d'MBA a Nagoya University of Commerce and Business.

Com que Japó és un país tant diferent a Catalunya, crec que són moltes les coses que puc anar explicant i compartint amb tothom qui vulgui llegir-me. Només porto un dia aquí i ja són moltes les coses a explicar, les vivències viscudes i les anècdotes. De moment, cal recuperar-se del jet lag i d'instal·lar-me, conèixer la ciutat i els llocs on cubrir les necessitats bàsiques.

Com que el primer que cal fer per anar al Japó és agafar un avió, aquí us deixo el que ha estat el meu mitjà de transport.