La tardor s'està acabant i comença a arribar el fred. És un 12 de desembre i avui anirem a Hamamatsu. Serà el primer dia que tirarem de Seishun Pass, aquell pass que ens permet agafar tants trens locals i express en un dia com volguem, sempre i quan siguin de la JR.
Però, abans lliçó de geografia japonesa (vaja, els que ja patieu a l'EGB, doncs ara us faré rememorar aquells gloriosos dies d'apendre'ns les comarques, jejejeje, que cabrón!!!). Hamamatsu està la prefactura de Shizuoka, a l'est d'Aichi, la prefactura de Nagoya. Al Nord d'Aichi recordem que tenim Gifu, amb Takayama, Inuyama i Shirakawago, i a l'oest tenim la prefactura de Mie, amb Ise, Futami i Toba, entre d'altres atraccions.
Per tant, la perfactura de Shizuoka era l'única de la regió Tokai, que encara no havia visitat. Doncs som-hi, agafem un tren a Kanayama direcció Toyobashi i a arribar aquí un altre cap a Hamamatsu. Són prop de dues hores de palliseta de tren, però anem a veure una de les capitals de la música del Japó, amb un famós auditori, un museu de la música i on tenen la seu dues marques d'instruments tant importants com Yamaha i Roland. No s'apunta ningú dels meus companys, està massa lluny i prefereixen gastar-s'ho en altres coses, ai mareta, estudiants!!!!!!
El poble és petit, només 800.000 habitants, quasi res, per una població que no la coneix ningú. (jajaja, és un dir!!) La idea és visitar el museu dels instruments ja que amb el mono de tocar la bataca que porto esperava poder-me'l treure tocant ni que fos unes congues, unes maraques o ni que fos un triangle!!!!
Arribo a Hamamtsu sobre les 9 i escaig (com veieu, em vaig aixecar ben d'horeta!!! Bon minyó!!!!). El museu està ben aprop, a uns 500 metres de l'estació cap a la dreta, davant d'aquest súper edifici, on hi ha l'auditori. És l'únic gratacel que hi ha i es diu Act City.
El museu té dues plantes, és petitet però és prou complet. Hi ha sobretot instruments asiàtics, com aquests taikos corans
aquest xilofon enorme indonès que, segons el vídeo, el toquen un munt de dones a la vegada,
o aquest altre japonès.
A la planta de baix tenen una col·lecció prou important de pianos, la majoria japonesos però algun altre americà o europeu. Cada hora, una noia del personal fa una demostració amb algun o altre instrument. Aquí una mica de l'actuació de les 10 del matí:També podíem veure instruments ben estranys per mi com aquests tailandesos.
Em va fer molta il·lusió trobar-me un Steinway, un piano americà fet a Hamburg i del qual em va fer un cas molt interessant a Operacions del master. Són els pianos més cars del món.
Com que estem al japó i a la ciutat de Yamaha, no podia faltar una bona col·lecció de pianos d'aquesta marca. Aquí en tenim un petit detall. 
Però a la vegada, estem al que crec és el país més tecnològic del món i també tenien una mostra de Hammonds electrics i algun aparell de gravació, com aquesta "peaçu" de taula. 
A la part final, hi havia un espai dedicat als instruments tradicionals japonesos, basats en el shamisen i els taikos i totes les seves variants, cadascuna amb el seu nom impossible de recordar.
Bé, finalment, dir-vos que hi havia una zona per tocar instruments. Hi havia poca cosa i tot per nens petits. El principal objectiu era apreciar els sons de les coses i va ser una mica un fustre. A més, aviat van començar a entrar jubialts japos que van posar-se a remenar tot i vaig pensar que millor tocar el dos, poc tenia que fer allà.Però, ai noi, coses de la vida, caminant cap al centre em vaig trobar una botiga Yamaha i jo cap a dins. Només entrar, a la dreta, hi havia una bateria digital Yamaha que, per mi parlava, em deia, vinga, fes-me sonar!! Hi havia les baquetes allà sobre, miro a un dependent amb cara de em deixes tocar, em diu que sí i, per mi, després de 3 mesos, vaig poder tornar a tocar una bateria!! Quina ilu tu. 20 minuts ben bons ocupant la meva poltrona, snif snif, per un moment vaig recordar vells temps i no sabia pas on era. Com veureu, la botiga, petita, no ho era!!!
Però bé, tornem a la realitat i deixem el sentimentalisme barat per un altre dia. La següent parada era el castell de Hamamatsu, un castell manat construir per Tokugawa Ieyasu, possiblement el personatge més famós de tota la història japonesa, cap allà el 1600. El castell va ser destruït al segle XIX i reconstruït al 1958. El castell és bufó per fora, però no tenia cap ganes d'entrar al castell i haver de pagar. Així que només teniu la foto de l'exterior.
La vista des del castell era prou xula, amb molta presència de l'únic gratacel de la ciutat. Hamamatsu és la ciutat amb més immigració de tot el Japó, amb una colònia d'uns 20.000 brasilers i per això hi ha molts cartells en la seva llengua. 
L'Ajuntament és ben grisot oi??? No mata gens, és més, és molt lleig!!!
Al costat de l'Ajuntament hi havia un temple i hi acabava d'arribar aquesta família amb el nen petit ben vestit amb el kimono i la feinada de la mare per suportar-lo. Qué monos!!!!
A la tarda, vaig agafar un bus cap a Hamana, un complex turístic a 40 minuts amb bus de Hamamatsu, però això ja serà objecte d'una nova entrada, que no veieu com trobo a faltar la connexió japonesa, m'està costant un ou pujar les fotos, però quina merda d'infraestructures que tenim!!! I miss Japan!!!!I finalment, una última reflexió, ara que ja fa quasi 4 dies que he tornat, m'agrada la meva terra però tenim tantes coses a apendre a millorar. Trobo a faltar moltes coses i divendres, la primera: el tren direcció terrassa té un retard de 20 minuts. Ja no recordava que aquí no pots mai comptar que un tren arribi a l'hora, casunl'olla!!!!!! I a part, en 4 mesos no sé què collons han fet a Arc de Triomf, les obres segueixen en el mateix estat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ahhhhhhhhhhhh, al Japó deia This is Japan, aquí em quedo amb un és el que hi ha, creieu que s'hi pot fer alguna cosa????????????
Entrades
