Lake Hamana, dolç o salat???

Després de passar el matí per Hamamatsu, vaig trobar la possibilitat de fer quelcom diferent. Buscava un onsen desperadament, em mola això de banyar-me amb (ups, amb res, jejeje), només aigüeta calentona i una tovallola al cap (ho trobo a faltar tant!!!!!!!) i segons la guia de Tokai que tinc, em recomenava anar al Llac Hamana.

S'ha de dir que no tenia ni idea on anava, però ni la més remota idea. Per tant, vaig preguntar a l'oficina de turisme, em van dir quin bus havia d'agafar, em van donar un mapa d'aquest que sembla que fassin nens i que, per tant, el millor que pots fer és no fiar-te de les distàncies i cap al Llac.

És una zona totalment turística, però no pas a mitjans de desembre. Hi ha un parc d'atraccions amb la seva muntanya russa, tot molt americà. Les vistes del llac són xulíssimes. Tant per les cases que podeu veure en aquesta foto com pel paisatge em recorda més a la zona del poble on es va rodar Los pájaros que no pas al Japó. Què en penseu?Una de les activitats que podies fer era llogar aquesta barca durant uns 5 minuts i et portaven a donar una volta del llac. El que no vaig entendre és quina era la gràcia......Si prefereixes opcions més tranquiletes, podies llogar una patinets amb forma d'ànec molt molt cutres i horteres però, coneixent els japos, ja me'ls imagino intentant moure l'andròmina d'un costat a l'altre del llac, sense èxit però rient molt. Vosaltres també oi?? Ahh, claro, també fent moltes fotos fent el senyal de la pau.
Per contemplar tota la panoràmica, hi ha l'opció de pijar a la muntanyeta d'aquí davant amb un ropeway, cosa que, evidentment, vam deixar per quan hi tornem a l'estiu (jajajaja, ja m'agradaria tornar-hi!!!).Davant d'un hotel, en aquesta zona, hi havia un petit moll tot cobert que hi podies entrar i tranquilament vaig poder-me fotografiar amb les fantàstiques vistes que tenia al meu davant. Tot i no respectar un ordre lògic perquè no em dóna la gana, sorry, però millor sincer que mentider, us mostro una imatge del llac (és per trencar una mica la monotonia del blog i per interactuar una mica amb vosaltres!!!). El llac és enorme, però la zona que vaig visitar és el petit llac que trobareu al nord est de la foto. El fet que estigui protegit fa que l'aigueta estigui molt tranquila i sembli un embassament. És un lloc ideal per a la pràctica de l'sky nàutic, ai, quan temps fa que no ho faig!!!!L'àrea és diu Kanzanji i està repleta d'onsens com que el que vaig anar (aquí en tindreu la proba!!). A que sembla un angelet que no ha trencat mai un plat???? Quasi passo per japo oi??? Hi ha un zoològic, un garden park, un flower park que, seguint amb el procés d'imaginació desbocada iniciat fa un minuts, fa que m'imagini una col·lecció de iaietes japonesos amb les seves súper Canon, súper Kino i un peazo de trípode més gran que ells mateixos fent fotos als pètals de les floretes (quina imatge més entranyable, oi!!!). També hi ha bons restaurants però no pas per l'economia d'un pobre estudiant!!

Estaré un xic malalt, tanta imaginació, ai mareta, deu ser nostàlgia. Definitivament, és nostàlgia!!!

Cambien de costat i ens dirigim a veure el llac gran. Es veu l'altre banda del llac, l'aigua està tranquila i la poca gent que hi ha al carrer fa que la tranquilitat i la pau que es respira sigui bastant difícil de descriure. Al final hi ha una petita muntanyeta que és un passeig. Hi ha un gran Buda que es pot veure des de tota la zona. Molta vegaetació, veus les golondrines i les barques com passen. Lloc bonic per anar a passejar amb algú especial!Després ja vaig tornar per on vaig venir i aquest, el corb que tenia a l'esquerra, era l'únic ésser vivent que hi havia a la sorra, una sorra gris i no gaire bonica.Després de l'onsen, vaig voler ara a Bentenjima per dos motius. El primer, pràctic, era tornar en direcció Nagoya ja que Hamamatsu em quedava darrera i, el segon, per veure un tori que hi ha a la platja, per anar-me preparant pel de Miyajima. Però, aja, putada al canto. Durant el cap de setmana no hi ha bus que t'hi porti. Doncs res tu, que la foto haurà de ser robada d'internet i prop de dues hores de volta per la gràcia del cap de setmana. Clar, és que quasi no hi havia ningú!!!!Aquesta foto la trobes a totes les guies i prospectes de la zona. Encara que ho sembli, no és Miyajima!!!

Bé i tornada cap a Kanayama on agafaria la bicileta per salvar les dues parades de metro que hi ha fins a la resi i a dormir la mona, que ha estat un dia llarg!! Lake Hamana, llac turístic per fer activitats aquàtiques i gaudir amb la family a l'estiu, no pas massa a l'hivern!! :§

Hamamatsu, capital de la música

La tardor s'està acabant i comença a arribar el fred. És un 12 de desembre i avui anirem a Hamamatsu. Serà el primer dia que tirarem de Seishun Pass, aquell pass que ens permet agafar tants trens locals i express en un dia com volguem, sempre i quan siguin de la JR.

Però, abans lliçó de geografia japonesa (vaja, els que ja patieu a l'EGB, doncs ara us faré rememorar aquells gloriosos dies d'apendre'ns les comarques, jejejeje, que cabrón!!!). Hamamatsu està la prefactura de Shizuoka, a l'est d'Aichi, la prefactura de Nagoya. Al Nord d'Aichi recordem que tenim Gifu, amb Takayama, Inuyama i Shirakawago, i a l'oest tenim la prefactura de Mie, amb Ise, Futami i Toba, entre d'altres atraccions.

Per tant, la perfactura de Shizuoka era l'única de la regió Tokai, que encara no havia visitat. Doncs som-hi, agafem un tren a Kanayama direcció Toyobashi i a arribar aquí un altre cap a Hamamatsu. Són prop de dues hores de palliseta de tren, però anem a veure una de les capitals de la música del Japó, amb un famós auditori, un museu de la música i on tenen la seu dues marques d'instruments tant importants com Yamaha i Roland. No s'apunta ningú dels meus companys, està massa lluny i prefereixen gastar-s'ho en altres coses, ai mareta, estudiants!!!!!!

El poble és petit, només 800.000 habitants, quasi res, per una població que no la coneix ningú. (jajaja, és un dir!!) La idea és visitar el museu dels instruments ja que amb el mono de tocar la bataca que porto esperava poder-me'l treure tocant ni que fos unes congues, unes maraques o ni que fos un triangle!!!!

Arribo a Hamamtsu sobre les 9 i escaig (com veieu, em vaig aixecar ben d'horeta!!! Bon minyó!!!!). El museu està ben aprop, a uns 500 metres de l'estació cap a la dreta, davant d'aquest súper edifici, on hi ha l'auditori. És l'únic gratacel que hi ha i es diu Act City.El museu té dues plantes, és petitet però és prou complet. Hi ha sobretot instruments asiàtics, com aquests taikos coransaquest xilofon enorme indonès que, segons el vídeo, el toquen un munt de dones a la vegada,o aquest altre japonès. A la planta de baix tenen una col·lecció prou important de pianos, la majoria japonesos però algun altre americà o europeu. Cada hora, una noia del personal fa una demostració amb algun o altre instrument. Aquí una mica de l'actuació de les 10 del matí:

També podíem veure instruments ben estranys per mi com aquests tailandesos. Em va fer molta il·lusió trobar-me un Steinway, un piano americà fet a Hamburg i del qual em va fer un cas molt interessant a Operacions del master. Són els pianos més cars del món.Com que estem al japó i a la ciutat de Yamaha, no podia faltar una bona col·lecció de pianos d'aquesta marca. Aquí en tenim un petit detall. Però a la vegada, estem al que crec és el país més tecnològic del món i també tenien una mostra de Hammonds electrics i algun aparell de gravació, com aquesta "peaçu" de taula. A la part final, hi havia un espai dedicat als instruments tradicionals japonesos, basats en el shamisen i els taikos i totes les seves variants, cadascuna amb el seu nom impossible de recordar.Bé, finalment, dir-vos que hi havia una zona per tocar instruments. Hi havia poca cosa i tot per nens petits. El principal objectiu era apreciar els sons de les coses i va ser una mica un fustre. A més, aviat van començar a entrar jubialts japos que van posar-se a remenar tot i vaig pensar que millor tocar el dos, poc tenia que fer allà.

Però, ai noi, coses de la vida, caminant cap al centre em vaig trobar una botiga Yamaha i jo cap a dins. Només entrar, a la dreta, hi havia una bateria digital Yamaha que, per mi parlava, em deia, vinga, fes-me sonar!! Hi havia les baquetes allà sobre, miro a un dependent amb cara de em deixes tocar, em diu que sí i, per mi, després de 3 mesos, vaig poder tornar a tocar una bateria!! Quina ilu tu. 20 minuts ben bons ocupant la meva poltrona, snif snif, per un moment vaig recordar vells temps i no sabia pas on era. Com veureu, la botiga, petita, no ho era!!!Però bé, tornem a la realitat i deixem el sentimentalisme barat per un altre dia. La següent parada era el castell de Hamamatsu, un castell manat construir per Tokugawa Ieyasu, possiblement el personatge més famós de tota la història japonesa, cap allà el 1600. El castell va ser destruït al segle XIX i reconstruït al 1958. El castell és bufó per fora, però no tenia cap ganes d'entrar al castell i haver de pagar. Així que només teniu la foto de l'exterior.La vista des del castell era prou xula, amb molta presència de l'únic gratacel de la ciutat. Hamamatsu és la ciutat amb més immigració de tot el Japó, amb una colònia d'uns 20.000 brasilers i per això hi ha molts cartells en la seva llengua. L'Ajuntament és ben grisot oi??? No mata gens, és més, és molt lleig!!!Al costat de l'Ajuntament hi havia un temple i hi acabava d'arribar aquesta família amb el nen petit ben vestit amb el kimono i la feinada de la mare per suportar-lo. Qué monos!!!!A la tarda, vaig agafar un bus cap a Hamana, un complex turístic a 40 minuts amb bus de Hamamatsu, però això ja serà objecte d'una nova entrada, que no veieu com trobo a faltar la connexió japonesa, m'està costant un ou pujar les fotos, però quina merda d'infraestructures que tenim!!! I miss Japan!!!!

I finalment, una última reflexió, ara que ja fa quasi 4 dies que he tornat, m'agrada la meva terra però tenim tantes coses a apendre a millorar. Trobo a faltar moltes coses i divendres, la primera: el tren direcció terrassa té un retard de 20 minuts. Ja no recordava que aquí no pots mai comptar que un tren arribi a l'hora, casunl'olla!!!!!! I a part, en 4 mesos no sé què collons han fet a Arc de Triomf, les obres segueixen en el mateix estat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ahhhhhhhhhhhh, al Japó deia This is Japan, aquí em quedo amb un és el que hi ha, creieu que s'hi pot fer alguna cosa????????????