El metro a Seul

El metro de Seul és molt barat, només 0,60€ per trajecte, és a dir 1000 Wons (i això és un bitllet!!!!). És molt més barat que el bitllet de metro a Japó. Aquí pagues 200 iens, que són 1,50€ per tres estacions, i va incrementant 30 iens per cada grups de tres estacions.

No obstant, el que m'agrada en els dos llocs és la manera com has d'utilitzar els bitllets. En els dos llocs tens la possibilitat de carregar una targeta amb diners i que automàticament et van cobrant d'allà. Només has de posar la cartera sobre el torniquet, i ale, ja has pagat. És molt ràpid i còmode.

Pels que utilitzem aquest transport esporàdicament, els sistemes són diferents, però molt intel·ligents per evitar el pillatge i residus. En ambdos casos has de passar el bitllet quan entres i surts, però aquí no et multen si no has pagat el que tocava. Tens una màquina que et permet pagar el que falti i cap problema.

A part, a Seul, a l'hora de comprar el bitllet, has pagat 500 wons de dipòsit per la targeta, que et tornen al sortir si diposites el bitllet novament en la màquina adequada.A Japó, el propi torniquet de sortida es queda el bitllet, evitant tota classe de bitllets desperdigats pel terra tant propi del nostre país. Trobo els sistemes molt intel·ligents per aquells qui tenen interès de pagar el bitllet. Què us semblen? Quin sistema us agrada més, el coreà, el japonés o el nostre?

El palau Deoksugong i els mercats de Myeong-dong i Namdaemun

Bé, aquesta serà l'última entrada sobre els meus tres dies i mig a Seul. I comencem a la zona del city hall, amb el tercer dels palaus a visitar, el de Deoksugong.

Aquest té la diferència que té un edifici d'inspiració occidental al costat del clàssic coreà. Per seguir la tònica, l'entorn és de postal. Aquest és el palau més petits dels tres a visitar. Davant per davant, hi ha l'altre palau, el tradicional, que veieu en aquesta foto.Com sempre, aquests palaus estan envoltats de mur i portes, i aquí en veieu un exemple. En l'entrada del museu, us feia referències a les campanes, i aquí veieu com les coloquen.Al sortir, em vaig trobar amb el canvi de guàrdia, que és una de les coses que et recomana la guia de fer. Bé, jo no li vaig trobar cap gràcia. Tot de coreans disfrassats que estan 15 minuts per canviar de lloc. Molt tradicional, però no em va dir res. Jutgeu vosaltres mateixos.

Prop d'aquesta zona, ens trobem amb el mercat de Namdaemun, un mercat enorme, com si de bonavista es tractés, on pots trobar de tot, des de kimchi, a peix, pollastre però sobretot roba, i tant roba sense marca com imitacions de prou qualitat. També hi ha moltíssimes òptiques, amb ulleres de totes les marques, tot i que a mi em van semblar bastant antigues. Tot són carrers bastant estrets, i quan són una mica amples, també posen paradetes al mig del carrer. Entre la gent que hi ha i l'estret que és tot, la sensació és una mica estressant, però divertida. Aquí el venedor cridava com si estiguessim al mercat, i al primer la senyora contenta amb la compra feta. D'aquest mercat més aviat tradicional, ens anem a l'última parada del viatge, el mercat de Myeong-dong. Aquesta zona, més que un mercat, és una zona de botigues de tota classe i grans magatzems. És una zona més moderna i on pots trobar de tot i més. Per exemple, això són alces per posar dins les sabates per qui vol semblar més alt del que és.
Els carrers tenen molta molta llum, és molt divertit passejar-hi. I de botigues de merdetes n'hi ha a tot arreu. Aquí veieu tots d'artilugis per penjar al mòbil o fer servir com a clauer, molt kawaiis!!!!!Aquest és el Lotte, pot ser el més famós dels grans magatzems a Seul. Està ple de japo s perquè tenen dues plantes dedicades a articles de luxe en règim de duty free, cosa que els sembla genial als japos i que jo trobo d'un consumisme aberrant. Aquí Nagoya hi ha tres botgues Louis Vutton, a part de poder-la trobar en els grans magatzems. El mateix per Gucci. No entenc la devoció que tenen per aquestes marques, pot ser, perquè no són sang de la meva devoció, les trobo una mica horteres. Ben a prop, tenim el Shinsegae, un altre magatzem de 15 plantes, on a la 12 hi ha una terrassa i vaig trobar tres coreanes mones i vestides de blanc, tocant música clàssica sobre un base maquinera per amanitzar la tarda als clients. Davant del Lotte hi ha una parada d'autobusos i aquí una altra diferència important amb Japó.Són batants més bruts, això és impensable al Japó!!!

I també pots trobar de tot, com predicadors al mig del carrer.
Passejant per Myeong-dong, vaig trobar una botiga que em va cridar l'atenció. I aquí falta un personatge que ara em fa companyia a la meva habitació. És el Supprunam que menja prunes confitades!!! El símbol enlloc de la S, és la lletra Su en japonés, :), envoltada per un cercle. Bé, i això ha estat tot, espero que us hagi agradat el vol per Seul. Per acabar, us deixo amb una imatge de la torre Jongno il·luminada de nit. Què us ha sembat? Us ha agradat? Us ha sorprès?

Museu National de Corea

Què fer en un tercer dia a Seul? Doncs anem primer al Museu Nacional. És gratis!!!! És un edifici modern de tres plantes i molt nou. La segona està dedicada a donacions, per tant, passant del tema. El fet que sigui gratuït crec que li dóna poc valor, ja que vas per feina i només vas a veure quatre coses, però també és una manera d'apropar la història del país a tothom. Com ho veieu, museus gratis o millor fer pagar una miqueta perquè la gent li doni valor?

La primera planta està dedicada a la història de la península de Corea, des del paleolític fins als nostres dies. Hi ha diferents tresors nacionals en aquest museu.M'agrada aquesta catalogació de coses com a tresor nacional, així saps el que veure i el que no. I també ajuda a fer les guies, a la meva, hi havia la foto de cadascun d'ells, per tant, com el que el temps apretava, vaig anar a directament a contemplar-los. Aquest n'és un, una corona i cinturó reial.Aquest n'és un altre, el buda pensatiu de bronze. Un nen em va després que no es poden fer fotos, ups, no vaig veure el cartell, :) Ole, pel nen, per la consciència que té del que és bo o no i pels pares que l'eduquen. Aquesta pagodo de més de 10 metres d'alçada, que es veu ja quan entres al museu, és el tercer tresor. Aquesta súper campana, no és part tresor nacional, però en aquesta zona s'explicaven les diferències entre les campanes xines, japoneses i coreanes. A saber: es toquen, no com les nostres amb un percusor a dins, sinó que es piquen des de fora amb un pal de fusta enorme. Aquest és el quart tresor nacional, el cinquè no vaig ser capaç de trobar-lo, eren com uns elefants. I per últim, ja us deia ahir que la torre N és visible des de tot Seul. Ara estem al sud i aquí en teniu la vista. Perquè us feu una idea, la torre Jongno està al Nord, al darrera de la torre N.

N Tower, el Collserola de Seul

El dia no és propici per pujar al punt més alt de Seul i veure les vistes, però no es preveu que millori el temps i, per tant, nem a fer el que es pugui.

La N Tower està situada al mig de la ciutat, a la part més alta d’una muntanyeta d’uns 300 metres. Per tant, és una torre que, si el dia ho permet, es pot veure des de tot arreu. Per pujar-hi, doncs com Montjuic, telefèric o a peu. Com que ja pategem prou, el telefèric és una molt bona opció. Així, a tornar a vèncer el vertigen i cap a munt. De totes maneres, fins arribar al telefèric des de la parada del metro hi ha una bona caminata de pujada que et deixa ben tocadet.Quan arribem a dalt, doncs encara queda pujar unes escales per arribar a lloc. Hi ha molta gent i és un mirador excepcional.

La torre és espectacular, molt futurista. Evidentment, si hi vols pujar has de pagar i jo passo, el dia no s’ho val i per passar-ho malament. Així que començo a voltejar la torre és busca d’una bona visita, però el dia no deia veure la ciutat. Aquí podeu veure la torre Jongno.
A la part del darrera em trobo amb això.
Resulta que totes les baranes de la torre està completament repleta de candaus. I això que a Badalona han començat a retirar tots els candaus que començaven a posar en un pont perquè es podia fer malbé. Aquí no tenen pas aquesta por. La gent compra un cor a la tenda de la torre i hi posa dos candaus. N’hi ha que s’ho curren molt i també pinten els candaus. Per tant, deu ser una cosa prou famosa a la ciutat de fer per les noves o no tant noves parelles. Fixeu-vos en la quantitat que n’hi ha.Als voltants de la torre es poden fer fotos prou boniques.
I bé, de tornada cap a la ciutat, que ens anem a Itawon. Aquest és un carrer prescindible, perquè és la zona preparada pels guiris. És un carrer que no mata, cases de dos plantes i botigues de marques occidentals per tot arreu. Però, com que volia tallar-me el cabell, vaig pensar que aquesta seria la millor zona.

Això és el que vaig anar a dinar.I al sortir li vaig preguntar al cambrer, en el moment de pagar, on podia anar a tallar-me el cabell. I cap problema, m’ho va intentar explicar però com que no l’entenia, m’hi va portar, jeje, quina sort, i li va explicar que em volia tallar el cabell al barber. Em vaig haver d’esperar una miqueta i un barber jove, amb cabell llarg, boina i que es va fumar un piti entre tallat i tallat em va tallar el cabell. La conversa va ser nul•la, però va fer el fet. I vist el preu, uns 5 €, no ens podem queixar pas.

La perruqueria era bastant vella, però el tiu tenia molta gent. Després em van rentar el cabell i listo. Va ser una bona aventura, llàstima que em vaig deixar de fer la foto. De vegades, estan a fora, coses tan quotidianes com aquesta són les més difícils de fer per mi.

Després d’aquí, vaig anar a la zona de Yongsan. Curiosament al que pugui semblar, em va costar molt trobar botigues d’aparells electrònics. Em van recomanar aquesta zona, però quan hi vaig arribar només vaig veure un gran edifici. Jo em pensava trobar una zona com Akihabara, amb tot de botigues, però res. Després d’una bona estona, vaig entrar en aquest edifici i, finalment, des de la planta 3 a la 8, està dedicada a aparells electrònics i d’informàtica. Però curiosament, està organitzat com si d’un mercat es tractés. Tot de petites de botigues amb els venedors al mig de passadís que et van dient coses tant aviat com t’apropes.

Així que vaig aprofitar per fer unes compres, és clar, després de regatejar preu a cop de calculadora (és a dir, teclejant el preu que oferia en una calculadora:).

Tornant cap al hostel, curiosa imatge del metro on tothom està veient la tele amb el mòbil. Aquí tenen menys respecte per la gent que va en metro que al Japó, i hi ha gent que va escoltant la tele sense auriculars o parlant pel mòbil. Al Japó, és impensable parlar o escoltar música sense auriculars, quan no està prohibit.I per acabar el dia, una de les coses que volia provar, fer una barbacoa en un restaurant. Vaig tornar a fer el mateix que ahir, vaig buscar un local vell que ja havia vist a prop del hostel. I aquest va ser el resultat:Al mig de la taula et porten aquesta espècie de carbó calent.
Després el tapen amb una graella i et posen el que hagis demanat, en aquest cas carneta de la bona i tota la ració de vols, entre ells el kimchi com sempre. La carn te la giren ells mateixos.
I molt amablement, la cambrera que feia la carn, m’explicava com m’ho havia de menjar. Resulta que havia de posar la carn en quelcom similar al meló, posar-hi les herbes verdes i enrullar-ho. Molt bo!!!
I per acabar, una mica de sopeta, també en una cassola de pedra calenta.
I apali, després d’un dia complet i amb la panxa plena, cap a dormir!! Ja només queda un dia complet a Seul i s’ha de recuperar energies.

Changgyeong i el seu fabulós jardí secret

Després del primer dia francament intens, torne-m’hi que no ha estat res. Aquest cop tornarem a anar a un altre palau, el de Changgyeong. Agafem el metro. És molt similar al metro japonès i també et diu tot el que no pots fer, i per ser clar, t’ho posen en imatges. La llista és prou llarga.

I aquí la cara dels coreans. Li veieu alguna diferència amb la japonesa, jo no pas. Com que la distribució ve a ser el mateix que el del dia anterior, doncs passo de perdre massa el temps i no m’endinso en la història reial coreana. Hi ha algunes hores on tens la possibilitat d’anar amb una guia que parla anglès, però no tinc temps ni de pensar-ho, així que anem al gra. El que és maco d’aquest Palau, per mi, són els seus jardins secrets.

Li veieu alguna diferència amb el del dia anterior?, jo no pas

Com que els jardins són realment bonics, és fàcil trobar-se això, gent que vol immortalitzar el moment en un dibuix. El jardí secret estava recobert de fulles, era un estora de fulles, i els arbres tenien mil i un colors. Una altra curiositat, és que al nens també els agrada sortir a les fotos. Em vaig trobar aquests mentre em movia pel jardí i no van tenir cap problema a fer uns posats per a la càmera. Una altra cosa va ser acceptar una galeta de xocolata que els vaig oferir per donar-los les gràcies per la foto.I aquí la família gaudint d’un magnífic dia de tardor. Dins del parc hi ha una petit llac i una cada de vidre que fa de viver.Conclusió, la tardor és un magnífic temps per viatjar per Orient. Els colors són bastants diferents als nostres. Ara mateix, a 19 de novembre ja estan amb una temperatura d’uns 0 graus, però fa dues setmanes encara en tenia 22. Per tant, crec que és una gran època viatjar en aquestes dates. Us agrada Seul?, us l’havíeu imaginat d’alguna manera??