I d’expatriat al Japó??

L’enyorança de certes coses i els bons records que tinc de la meva estada em fan pensar en el futur. Ara estic al tren, direcció Barcelona i tinc ganes de fer una reflexió en veu alta.

Penso que no em faria res tornar al Japó a viure-hi una nova estada. Em falten moltes coses per veure però sobretot per aprendre d’aquella galàxia tant llunyana però, què tal deu ser això de ser un expatriat?????

Està clar que no es pot comparar la vida d’estudiant amb la vida laboral. Suposo que tots estareu d’acord amb mi que la vida d’estudiant representa, segurament, els millors anys de la nostra vida: poques obligacions i aprenentatge i experimentació constant. Per tant, què tal deu ser treballar al Japó??

Algú de vosaltres ha estat mai expatriat? Ha treballat fora de casa algun temps?

Amb la gent que vaig parlar al Japó, tots ells estrangers que viuen allà i hi treballen, diuen que el Japó està molt bé però només per passar-hi una temporadeta que coincidien a assenyalar que seria com a màxim de tres anys. Tots tenien coses en comú, o treballaven per empreses estrangeres o eren professors d’anglès per una empresa japonesa, però amb caps estrangers.

S’ha de fer difícil això de treballar lluny de casa, sense la família, sense els amics, però coneixent noves persones, però sempre en situació semblant a la teva, ja que relacionar-se amb japonesos ha de ser molt difícil. Per tant, acabes relacionant-te amb un petit grup d’estrangers, amb situació similar a la teva i que segurament hi estant de pas. Allà, la integració total és impossible, sempre seràs un gaijin, els nostres trets físics ens delaten.

Tot i això, la vida és relativament fàcil a la mínima que tens una mica de domini de l’idioma. El tema papers és complicat i aconseguir visats és difícil, però si mai teniu l’oportunitat d’anar-hi i teniu certes inquietuds i ganes de conèixer gent i formes de fer diferents o molt diferents, ho tindria bastant clar!!

De mentre, per la meva banda, seguiré contemplant el paisatge metropolità en direcció a la capital en un dia molt grisot i deixant córrer la imaginació situant-me en la pell d’un expatriat.

Japó, una galàxia molt llunyana.

Bé, s’ha acabat. Estic a l’avió a punt d’aterrar a Barcelona, en una hora tornaré a ser a casa.

L’experiència ha estat increïble, per totes les coses que he viscut i per l’oportunitat única que he disposat. Sóc un afortunat i així ho haig de valorar ja que no tothom pot tenir l’oportunitat que he tingut. Tant a nivell professional com personal ha estat súper positiva, tot i que molt dura en moments puntuals. Ara toca tornar a la vida que podríem dir ordinària que suposa estar a casa. És moment de valoracions, reptes, pair totes les vivències, amistats i aventures.

El blog no morirà aquí. Tinc molt de material encara perquè estigueu tots distrets una temporadeta, tot i que hagi estat una mica parat els últims dies per tot el que suposa abandonar el Japó deixant tots els deures fets.

Hi va haver un moment, sobretot al principi, que pensava que després d’estar quatre mesos al Japó, mai més hi tornaria. No crec que sigui així. El fet de poder deixar alguna mini amistat al Japó em permet tenir-hi un petit vincle que m’hauria d’ajudar a no perdre el vincle. Nagoya és una ciutat molt gran i molt petita a la vegada. Són 6 milions de persones, però repartides en una extensió enorme. Això fa que el downtown sigui petitet i dominable. Trobaré a faltar agafar la bicicleta i anar a donar una volta per Sakae, anar a veure pijades al Loft, jugar al taiko de veritat, totes les botigues de segona mà de Osu, trobar qualsevol cosa al Daiso, sortir amb els companys al Hub o acabar les festes al Karaoke Joy Joy. Són moltes coses irrepetibles que faran molt difícil oblidar aquesta experiència.

Pensant-ho bé, Nagoya ha passat a ser una de les ciutats en les quals he passat més temps a la meva vida, per tant, són coses que no es poden oblidar pas. Estic fent una llista de totes les coses trobaré a faltar del Japó. També la podria fer de tot el que no trobaré a faltar, però ara mateix hem de pensar en la tornada a la realitat, demà a les 8 ja estarem de nou a lloc.

En qualsevol cas, si mai teniu l’oportunitat de viure una experiència com aquesta no us ho penseu massa, agafeu-la. I si el que voleu és gaudir d’un viatge inoblidable, per mi Japó és un dels destins que hauríeu de contemplar, és una altra galàxia que, ara mateix, per mi, torna a ser molt i molt llunyana.

Embaixador de Catalunya

Des que sóc aquí, sento que m'he convertit en un embaixador de Catalunya. i de la nostra cultura. Som un país petit, però des del moment que ja vaig decidir fer el blog en català, tot i que podria tenir més visites en castellà, vaig sentir que havia de presentar-me com a català allà on vaig.

I ara, després de tota la polèmica que s'està generant per l'editorial conjunt de 12 diaris catalans i la posterior resposta dels diaris de Madrid, encara sento més la necessitat de mostrar la nostra cultura a la resta del món.

Molta gent no és conscient, aquí al Japó, de la diversitat catalana, ja siguin els propis japones o els companys del meu curs (la majoria francesos). Quan els explico que tenim llengua pròpia, que no un dialecte!!!, història, un domini a internet (.cat), tradicions, menjar, sentit de l'humor o valors diferents a la cultura espanyola, primer, em miren raro (fins al punt que em mirem com si fos un extremista), però amb la decisió que ho explico, després ,comencen a interesar-se una mica més i a entendre-ho.

Per tant, com a català que sóc i, no voldria entrar en qüestions polítiques, tot i que és fàcilment derivable, crec que tots els que ens agrada la nostra cultura, que la gaudiem cada dia, que té moltes coses bones ens podem convertir en embaixadors cada cop que sortim de casa nostra. Crec que és molt útil, és una feina de formigueta, però amb el treball de tots, podem aconseguir una major consciència del nostra país i una major fortalesa davant d'un món cada vegada més globalitzat i que tendeix a la uniformitat. Jo estic orgullós fent-ho.

Com ho veieu? Quina és la vostra opinió sobre aquest tema? Us agrada la meva proposta?

Panallets al Japó??? Tot és possible!!!

Ja fa uns dies de la castanyada, i tot i aquí només celebrem Halloween per pura influència comercial americana, jo he pogut sentir-me una mica com a casa!!!

La mama em va enviar uns panallets casolans que van arribar en només 6 dies i que estic disfrutant com un nen petit, tot i que ara comencen a demanar que me'ls mengi tots de cops, ja que s'estan assecant.

La il·lusió va ser suprema quan, després d'arribar de Seul, em vaig trobar una avís de correus. No tenia molt clar que volia dir ja que està prohibit importar pernil i altres derivats del porc des d'Espanya. Però suspos que al ser coses ensecrudes no hi ha va haver cap problema. Em van donar el paquet de seguida i quan vaig arribar a casa, això és el que em vaig trobar:I ara ja fora de la copsa, aquesta és la impressió que donaven.
Com veieu, els panallets de pinyons tenien ferides de guerra, però aquí no es llença res i tot es pot menjar. A dia d'avui només me'n queda un de cada que en gaudiré demà. Boníssims!!!!!!!

NUCB

Ara us parlaré una mica de la meva escola: Nagoya University of Commerce and Business (NUCB).L'escola està al centre de la ciutat, entre les estacions de Nagoya Central Station i Sakae. Com veureu en la següent foto, l'edifici no és molt gros. La part de la dreta és on està la recepció i les oficines. L'edifici de tres plantes de vidre de l'esquerra és on hi ha les classes i un auditori. No és que hi hagi massa classes. És un edifici dirigit a estudiants ja graduats i quasi que només hi som la gent que està fent l'MBA.La NUCB té un campus tipus autònoma a 1 hora de Nagoya, enorme i allà és on són la majoria de japos.
L'entrada és molt senyorial. Tot el que és l'edifici de vidre està envoltat d'aigua. La veritat és que és molt tranquil i acollidor, tot i que pot ser una mica massa barroc. Aquí teniu la recepció. A la part dreta, en un vidre glassé hi ha l'oficina. Hi treballen 8 persones, més la directora. Els horaris són bastant estranys per mi. Les classes són de dimarts a dissabte. Dilluns està tancat. Les classes són de 100 minuts, distribuïdes en els següents grups horaris: 10:10 a 11:50, (40 minutes pel lunch, ja us podeu imaginar que em costa dinar a aquesta hora). Se'm fan eternes, acostumat a classes de màxim 1 hora. Ho trobo excessiu ja que no pots estar concentrat tota l'estona, és impossible.
Després de 12:·30 a 14:10, de 14:20 a 16:00 i de 16:10 a 17:50. Aquí tens 30 minuts de break. I finalment, de 18:20 a 20:00 i de 20:05 a 21:45.

La veritat és que em costa acostumar-mi. Jo no tinc pas classe en tots aquests horaris, sinó que depenent de l'assignatura, la classe té un horari o un altre. Per mi, el pitjor dia és el dimarts que tinc classe de 10 a 14 i després de 18:20 a 21:45 i el dimecres que tinc tres classes seguides des de les 16 fins a les 21:45.

Ara tic fent 5 assignatures i només queden tres setmanes més. Després una setmaneta de vacances i el segon trimestre. Aquest ja serà més relaxat, només tres assignatures. En qualsevol cas, ni la qualitat, ni els companys ni les assignatures tenen el nivell d'EADA, que crec que és brutal. Aquí està bé, però tot l'entorn fa que l'experiència sigui única i 100% recomenable!!

Com que tampoc us vull aburrir, si voleu saber alguna cosa més, pregunteu i us contesto ràpidament.

International Lunch

Aquest cap de setmana passat, vam anar a una trobada entre japones i estrangers organitzada per un grup de japos interessats a trobar estrangers amb qui poder practicar l'anglès.

L'acte era un diumenge a les 2 a la planta desena de l'edifici de la universitat Aichi. Només arribar et registraves i et feien escriure en el teu got el teu nom, molt útil per explicar als japos com te dius. Un cop entraves a la sala, triaves una de les 8 o 9 taules que hi ha havia. Per picar, ens van posar Petite Ecolier, patates fragides i una galeta amb gust de llimona.

Pels japos, la cosa era més rígida (normes i més normes). Havien de dir quin nivell tenien d'anglès i els donaven un imperdible amb una tira de roba. Segons el color de la tira, havien d'anar a una taula o a una altra.

En un primer moment, no em va agradar gens la rigidesa de l'acte. Un cop escollies la taula, no et podies moure. L'acte tenia un horari molt rígid. Al cap de mitja hora, els japos canviaven de taula i tu t'havies de mantenir quiet. Evidentment, els japos feien el que tocavea però més d'un europeu va ser un xic el que li va donar la gana, :).

Bé, després d'una hora de xerrera, hi havia sorpreses. No només es tractava de xerrar. Els organitzadors van portar un japo friki del ioios (segur que tots hi heu jugat de petits, però jo m'ai vaig saber fer-ne servir cap). Friki total, subcampió del món en no sé quantes modalitats. Ens va fer una exhibició apostuflant.

Us deixo la performance que va fer amb dos i tres diàbolos. Brutal



Després d'això, una mica d'iaido, art marcial japonès que fa servir Katanes, però que en cap cas serveix per lluitar entre ells. Bé, va estar bé, però no va ser tan dinàmic com el friki dels ioios.

Després de l'acte, hi havia una festa amb barra lliure que vam decidir no anar per tema de pressupost. Aquí, per molta gent, sortir de festa significa anar a algun lloc on tens barra lliure i, sovint, no només de veure, durant unes dues hores (Costa uns 30€ les noies i 40€ els nois) . La propera vegada, si el pressupost dóna, ja ens ho pensarem.

Tornant de l'acte vaig entendre perquè tanta rigidesa. Com he dit, en un principi no em va agradar. Quan vas a una festa parles amb qui vols, però d'aquesta manera, per nasos, havies d'interactuar amb la gent que tenies a la taula. Pot ser si no ho haguessin fet així, estrangers per un costat i japos per un altre i hagués estat més difícil interactuar.

Tot s'ha de dit que a mi em va tocar la taula dels beginners i arrancar una paraula a un o una japo no és fàcil. Jo estava parlant amb una persona que feia nou anys que estava estudiant anglès, però només escrit. Li feia una vergonya terrible parlar. Com que els falten molts sons (la seva R és un entremig entre R i L, per això els costa tant diferenciar aquests dos son), crec si no es veuen en cor de parlar-l'ho bé, opten per no intentar-ho (pels japos, les cosas s'han de fer bé o si no no es fan). Aquí no fan xapuses!!!

Com ho he fet per venir a estudiar al Japó

Bé, crec que si algú està interessat a venir a estudiar al Japó, li pot venir bé saber quins passos he seguit per arribar fins aquí.

En el meu cas, la possibilitat de venir me l'ha donat la meva escola de negocis (EADA), que té un conveni amb la NUCB (Nagoya University of Commerce and Business) pel qual podem optar a venir a cursar unes quantes assignatures (Vaja, és com fer un erasmus).

Tot i la possibilitat, la tramitació és feixuga i lenta, més de 6 mesos. Així, el primer que vaig fer és sol·licitar a la meva escola, després de valorar altres destinacions, Nagoya. Un cop concedit, comença la burocràcia japonesa (res a envejar amb l'espanyola). La NUCB em va enviar un formulari amb tota la documentació necessària:

1. diferents formularis,
   
2. curriculum,
   
3. estudis, qualificacions,
   
4. fotos
   
5. un certificat que disposes més de 9000€ en comptes al teu nom.

Per cert, les fotos han de respectar el tamany que assenyalen i el formulari ha d'estar omplert amb tinta negra.

Tota aquesta paperassa primer s'envia per pdf. Un cop NUCB t'accepta és quan comencen els tràmits per obtenir el Cerficicate of Eligibility (CeO). Has d'enviar tota la documentació en paper al Japó i la pròpia universitat japonesa inicia els tràmits amb el Ministeri d'immigració japonés per a l'obtenció del citat document. Aquest document necessita de tres mesos per a la seva confecció i la universitat te l'acaba enviant a casa.

Un cop rebut, només cal anar a l'embaixa o consulat i sol·licitar el visat. Els catalans podem tramitar el visat des del consulat de Barcelona (No hem d'anar a Madrid, com és el cas de la tramitació del visat amb EUA). En el meu cas, és per un any. Per fer-ho, has de deixar el passaport i al cap de dos o tres dies ja el pots passar a buscar amb un enganxina, vaja, el visat. Com que era el primer que demanava mai, em va fer gràcia veure que només és una enganxina amb la teva foto, dates d'entrada i sortida i motiu del visat en unes fulles del passaport.

Finalment, només cal arribar al Japó i mostrar el visat i el CeO. El CeO se'l queden i et segellen el visat. El visat d'estudiant no permet cap reentrada durant el seu any de vigència, és a dir, si surts dels país i hi vols tornar a entrar, necessites sol·licitar permís de reentrada a l'oficina d'immigració, si no perd els seus efectes.

Aquests són els passos que s'han de seguir per venir a estudiar al Japó. A partir d'aquí, has de sol·licitar la targeta de resident. Només cal portar el passaport a l'oficina d'immigració i omplir un formulari. Tarda unes tres setmanes i és la mostra que estàs legalment al Japó (el que has de mostrar si et para la policia i et demana els papers). Se l'ha de fer tothom qui està més de 90 dies al Japó (90 dies és el temps màxim que pots estar al Japó amb visat de turista, visat que se t'atorga automàticament a l'aeroport un cop arribes si no portes visat).

La targeta de resident o alien registration card (jeje, el nom fa gràcia, sóc d'un altre planeta) és bàsic per obrir un compte o tenir un mòbil de contracte. Com que tarden tres setmanes a fer-la, pots demanar un certificat conforme l'has demanat. Costa 300 iens i amb això ja és suficient per obrir el teu compte. Aquest és l'únic cost directe que he tingut, ja que el procés en sí no té cap cost.

A part de seguir aquest procés, és recomanable disposar d'una assegurança mèdica privada, ja que la japonesa s'ha de pagar també i només et cobreix el 70% del cost dels serveis. Normalment, les assegurances privades cobreixen danys soferts a l'estranger, amb el que es pot valorar si fer una assegurança de viatge o una de privada. Jo em vaig decantar per la segona.

Espero haver servit d'ajuda a tothom qui tingui pensat venir a estudiar al Japó. Es pot obtenir més informació visitant la web de la Japan Student Service Orientation, la JASSO.

La meva bicicleta

Bé, ja tinc vehicle de transport i no podia ser una altra cosa que una bicicleta. Aquí tothom en té una. Són bicicletes de passieg o plegables, tot i que hi ha gent que també té mtb o bicicletes de carreres.

A la planta baixa de les vivendes, hi ha un lloc per deixar-les, però molta gent les aparca al carrer i sense lligar-les més que amb el candau que porta d'origen, que només fa de bloquig de la roda del darrera. Al deixar-les al carrer, molta gent porta les bicicletes molt oxidades, vaja, que una miqueta d'oli o grassa a la cadena no els aniria malament. N'hi ha que també tenen les llantes destrossades i quan frenen fan molt de soroll, però sembla que no els importa gaire això.

Jo l'aparcaré al carrer, en principi no ha de passar res. A més, quan la compres, la registres a la policia i tenen una matrícula pròpia. Només això ja val 15€, quan la bicicleta costa 75€. Porta de tot, el cistellet per la compra, un llum, candau, caballet i també frens!!!! Jeje, el que no porta és canvi de marxes, però Nagoya és molt pla i quasi que no fa falta. En quan a la conducció, hi ha molts carrils bici, però la gent no els respecte com podria ser a Alemanya i hi caminen, però això sí, quan ve una bicicleta, la gent s'aparta per deixar-la passar. Normalment es condueix la bicicleta per l'acera.

PD: Avui s'ha aixecat el dia plovent, vaja, grisot del tot. Ara anirem a comprar un bitllet de bus per anar a Tokyo des d'aquesta nit fins dissabte a la nit. Així que espero portar notícies de la capital. Són 6 hores de viatge, així que intentarem marxar de nit i arribar a Tokyo de matí per així ja començar la visita en breu, :)

La meva residència

La meva residència és un edifici de 15 plantes situat a dues estacions de metro de l'escola. Hi ha set estudiants per planta. A les plantes inferiors hi ha les noies i a les superiors els nois. Hi ha estudiant tant estrangers com japonesos, ja que en ella hi estem els que ja estem graduats i els pregraduats (estudiants universitaris).

La NUCB té un campus enorme a l'americana a 45 minuts d'aquí. Espero anar-hi un dia d'aquests i veure què tal és.

Les habitacions tenen 24 m2 i hi estic prou bé. No es pot anar calçat, t'has de descalçar en el petit repla que hi ha a l'entrada. El terra és de fusta i ara mateix es molt càlid, jo vaig tot el dia descalç. Per aquest motiu el primer armari que trobem és el de les sabates. Tampoc es pot fumar ni compartir l'habitació amb ningú (normes, normes i més normes). No hi falta de res.

Bé, aquí us deixo una foto del meu edifici. La meva habitació es a l'esquerra, penúltima planta. Com que està encarat a est, tinc solet de matí. I com que ja sabeu que el sol surt molt d'hora aquí, a les 5 ja es comença a fer de dia, a les 8 és una torradora i ja no hi ha qui dormi. Per mi perfecte, perquè així aprofito el dia. Ja veurem a l'hivern, ja que les finestres no són pas dobles i es probable que faci força fred. De moment, ja he llegit en una guia per estrangers que els pisos, a l'hivern fa fred perquè no els preparen per a tal fi, si no per combatre els càlids i humits estius.

Obertura del curs

Avui hem tingut la presentació del nou curs. Ha vingut el president de la NUCB i el seu director general. Tots els japos anaven vestits amb vestits d'home negres i camises clares, principalment negres. El silenci, tot i el tostón, ha estat total. Ens han dit tots els alumnes que tenen i han repassat les acreditacions internacionals que ha rebut.

Després hem tingut un aperitiu a la japonesa, evidentment amb sushi i d'altres delicatessen, només pels estrangers. Ha estat prou bé.

La majoria d'ells són estudiants de masters que estan aquí com si fossin erasmus. L'edat seva deu estar en els 24 anys i tenen poca experiència laboral, com a molt de pràctiques en empreses. Per tant, és una mica diferent del meu cas, que jo ja he finalitzat el meu MBA i vinc a completar la meva formació amb una experiència ben diferent. N'hi ha que ja saben japonès, d'altres que ni una paraula. N'hi ha que tenen molt interès en apendre molt i també n'hi ha que sembla que han vingut de vacances. Suposo que tots ens posarem les piles un cop comencem, tot i que hi ha alguna cosa que em diu que no serà pas tant exigent com ha estat estudiar a MBA.

A la majoria, les notes que obtinguin aquí els seran contemplades en el seu historial. Jo, com que ja he finalitzat, no em comptaran però em donaran un certificat conforme he cursat aquestes assingatures. Per tant, tinc total llibertat per ser selectiu amb les assingnatures i centrar-me en allò que sigui interessant: de moment he trobat tres assignatures que sonen bé: Business in Asia, Import and Export Management i Service innovation pel primer trimestre. I pel segon, Energy Police Making: The Japanese Experience i International Business Experience.

De moment crec que deixaré tota la resta d'assignatures de finances i estratègia per un altra dia, ja que prefereixo centrar-me en apendre japonés i les assignatures que no ofereix la meva escola que repetir continguts.

Blogs de companys de l'exchange

Després de geografia i de turisme, pot ser cal parlar una mca de l'exchange. Una de les primeres coses que estic notant (a part que necessito millorar l'anglès a marxes forçades) és que l'objectiu de fer un blog és majoritari entre els meus companys i aquí us deixo el link d'una companya meva, que, com podreu notar, van visitar amb mi.

Les fotos que ha publicat em recorda una mica el Callejeros Tokyo que sé que més d'una ha vist, amb les fotus d'una persona que viu sota l'autopista i està fent el dinar sense molestar a ningú.

Akí teniu el link: http://ptitepousseverte.canalblog.com/ (pels neòfits, només cal clickar una vegada el botó esquerra del ratolí sobre el link).

D'exchange al Japó

Doncs bé, aquest és el meu primer missatge. I crec que el primer que cal fer és definir perquè aquest blog, que és compartir amb tothom qui vulgui les meves vivències a Nagoya (Japó) com a estudiant d'MBA a Nagoya University of Commerce and Business.

Com que Japó és un país tant diferent a Catalunya, crec que són moltes les coses que puc anar explicant i compartint amb tothom qui vulgui llegir-me. Només porto un dia aquí i ja són moltes les coses a explicar, les vivències viscudes i les anècdotes. De moment, cal recuperar-se del jet lag i d'instal·lar-me, conèixer la ciutat i els llocs on cubrir les necessitats bàsiques.

Com que el primer que cal fer per anar al Japó és agafar un avió, aquí us deixo el que ha estat el meu mitjà de transport.