Nara, però quina calor!!!!!!!

Tornar a Nara　va ser quelcom especial. Aquest cop no hi anava per descobrir res de nou, sinó a fer de guia. Jo?? De guia???? Doncs mira, ves per on, doncs sí. Un grup de catalanets fent el típic recorregut per Nara.

Tot i que no m'esperava res d'especial, el fet de tornar a un lloc en unes circumstàncies molt diferents va fer la visita molt especial. Aquesta vegada era ple estiu, una calor apostuflant!! 35 graus i un 60% d'humitat. El paisatge verd i, el millor de tot, aquest cop no tenia ressaca!! ;)

El recorregut és el mateix de sempre. Ja sabeu que l'objectiu és arribar de Kyoto d'horeta al matí, i a mitja tarda tornar cap a Kyoto, fent parada al Fushimi Inari o a Uji, ambdós llocs 100% recomanables.

Hi ha coses que eren el mateix, un exemple, gent comprant les galetes per donar-les als cèrvols.No feu massa el tonto amb ells que tenen mala llet i si els ensenyes una galeta i després l'amagues, segurament et donaran un copet amb les banyes. A part, d'això, són totalment inofensius.
Més del mateix, el Todaiji, l'edifici de fusta més gran del món i que conté, en el seu interior, el buda dins d'un edifici més gran del món, el qual, a la vegada, és el més gran del Japó.

Com aspectes interessants, dir-vos que aquest edifici és un terç de l'original. A l'interior hi ha una maqueta de com era. El Daibitsu, és a dir, el buda, pesa 437 tonelades i té 130 kg d'or.
Des del Nigatsudo, tenim aquesta vista de Nara i treient el cap, el Todaiji.

A partir d'aquí, vam seguir cap al Kasuga Taisha. La calor era ja insoportable i sort de les màquines de refrescs que ens donaven aire...

Amb la calor que feia no donaven massa ganes de veure més temples. Així que vam decidir que amb 3 hores de passeig ja n'hi havia prou i vam agafar el camí de tornada. No ens vam perdre pas, vaja, perdre's és quelcom força difícil a Nara, tot i que durant la visita al Kasuga Taisha no sàpigues cap on anar.

Per mi, el motiu és que després de veure el Todaiji, els altres temples que hi ha no són tant imponents. Recordeu que aquests d'ara són shintoistes, mentre que els altres són budistes. A més, el camí fins el Todaiji està ple de gent i és molt ample, després és més estret i la gent es reparteix una mica.
Hi ha moltes temples petites i moltes llanternes. L'ambient és vucòlic i és moment per deixar anar l'imaginació i intentar fer la fotografia per la portada de l'àlbum. Per mi, ben podria ser aquesta. És preciosa, no ho creieu? (l'he agafat prestada, espero que la propietària no s'enfadi!).Després de dinar (vam dinar a un restaurant molt proper al llac ple de tortugues que hi ha i tot boníssim), vam empendre el camí cap a l'estació (Us ensenyaré el lavabo d'aquí uns dies). Però, allà ens vam trobar aquelles distraccions que no surten a la guia. Com que era l'últim dissabte i diumenge d'agost, feien el Basara Matsuri.

Vaja, un rue pel carrer on la gent valla i va tot disfrassada en comparses. Aquest tenim un cap de colla.
I aquest friki, tela!!!
Aquests ballaven molt bé, ho tenien molt estudiat. Vaja, serà un dia que està prou present a casa en tant que el vano oficial de l'esdeveniment decora una pared ara mateix, :)

Bé, i per acabar les nenes mones de Nara.I d'aquí, nosaltres cap a Fushimi Inari, que sobre les sis de la tarda ja es feia fosc i no teníem massa temps per arribar-hi. Em va agradar tornar-hi. Diuen que no hi ha dos sin tres, però crec que dues vegades ja és suficient, però les dues han valgut la pena!

Ah, i poquet a poquet aniré rememorant aquest segon viatge. Ens llegim!

Nara II

Bé, després de donar una volta pels temples budistes de Nara, ara toca anar-nos a entrar cap als temples Sintoistes.

Però abans comentar-vos que el Japó és un país laic, sense religició oficial, però on la religió és present a tot arreu, fins al punt de defensar que l'emperador té un origen diví. Les dues principals religions son la budista, que té quatre branques i la sintoista. A l'hora d'anar als temples i saber quin és quin, ja que els edificis en sí s'assemblen bastant, és bastant senzill. Només cal mirar si hi ha una figura de buda a l'interior o no. Si hi és, és budista, si no, sintoista.

També els podeu diferenciar per l'element que fan servir que cridar als déus. En els budistes és com una campana que està a prop del sostre i que es toca tres vegades amb una corda gruixuda, mentre que en els sintoistes, el sistema és el mateix però el que es fa es moure un gran cascabell que hi ha prop del sostre amb una corda similar.

Bé, un cop fetes aquestes precisions inicials, ja podem retornar a Nara. Ens estem anat cap al santuari Kasuga Taisha. És un jardí d'1,5 hectàrees. L'estil d'aquest temple es diu Kasuga, curiós oi?, i és així perquè el sostre té una forma especial.

Per entrar en aquest santuari has de creuar aquest pont. A part, al costat hi havia un petit restuarant, que és on vam aprofitar per dinar.Després puges unes escales, on està ple de llanternes de pedra. La majoria tenien papers en els forats de les llanternes, suposo d'algun Matsuri, és a dir, festival de dies anteriors, ja que la majoria de papers s'havien fet malbé. Deu impresionar pujar per aquestes escales amb totes les llanternes enceses. I quan vam arribar a dalt, primera sorpresa. Deuria ser dia de comunions o quelcom similar, perquè ens vam trobar això. Hi havia tot de nens i nenes vestits amb kimonos acompanyats dels seus pares a l'espera de celebrar alguna cerimònia. En el cas de la nena, el seu pare estava orgullossíssim que un grups d'estrangers li fessin fotos a la filla, ja que erem quatre o cinc homes que li estàvem fent fotos (sona veritablement malament, però és el que hi ha). Ella, pobreta, feia una cara de voler tocar el dos increïble i si pogués, d'infligir tot de mal al seu pare. Vaja, coses de pares i filles, suposo que saber de què parlo.

Més endevant tornes a creuar un pont i arribes a la zona dels petits temples. El temple gros ja l'hem passat i com que s'havia de pagar vam decidir que ja n'hi havia prou de pagar per visitar temples. Però clar, després d'haver vist els altres, aquest no tenia tant encant. I una mica més endevant, ens vam trobar aquesta porta. Ens estàvem a la zona dels petits temples, dedicat cadascun a un déu diferent. A la zona hi havia com sis o set temples petitets com aquest. A través d'aquesta porta, s'accedia a dos altres temples.No sé pas a què estàvem dedicats, però el que tinc clar és que n'hi havia un dedicat a l'amor, ja que tots tenien al davant un lloc per posar cartellets de fusta que imagino que eren les teves pregàries. En aquest cas, el cartellet de fusta tenia forma de cor i la gent hi demanava principalment amor entre ells. Bé, i aquesta va ser l'última parada d'aquest cap de setmana que ens ha portat per tres dels llocs més importants del Japó, Kyoto, Osaka i Nara. De Nara, cap a Nagoya, més de dues hores de tren però amb la satisfacció d'haver passat un cap de setmana ben ben intens. Espeor que us hagi agradat!

Nara I

Nara és un dels destins més característics en qualsevol tour pel Japó. Està només a una mitja hora tant de Kyoto com d'Osaka i es pot visitar amb un dia. Només sortir de l'estació Kintetsu, la JR està a 800 metres, et trobes l'oficina de turisme i aquí et donen un plànol amb totes les coses a fer per aquesta ciutat i el recorregut que has de fer si vols veure les coses més importants.

A efectes històrics, destacar que Nara va ser la capital del Japó entre el 710 i el 784, moment en què la capitalitat va marxar cap a Kyoto.

Doncs som-hi, nem a endinsar-nos en el Japó més tradicional i històric. Caminant només uns 500 metres des de l'estació ja comences a veure el parc que hi ha dibuixat en el mapa i una cosa ben curiosa: cèrvols!!! N'hi ha prop de 1.400 en tot el parc i es passegen tranquil·lament pel parc esperant que algú compri unes galetes que venen a cada cantonada i els n'ofereixin. Jo portava una galeta a la butxaca i no me la van refusar pas. Només començar el parc et trobes amb el temple Kofukuji. Hi havia una cua bestial per veure les estàtues budistes que hi ha. Així que ens vam contentar veient la segona pagoda més alta de Japó. La primera està a Kyoto i l'havíem vist dos dies abans. Aquesta és tot un símbol per la gent de Nara. Aquest és un dels edificis annexes al temple principal.A la dreta d'aquest temple hi havia com uns escrivans que per uns 500 iens escrivien uns kanjis en una llibreta o un pergamí que ja podies portar o podies comprar allà mateix. Eren uns artistes. Fixeu-vos que per escriure tenen el pinzell gairebé vertical i el canell no toca la taula. A més, per escriure japonés, és molt important seguir els traços de les lletres. Totes tenen un ordre a seguir i no pots pas escriure com et doni la gana. A part, a mi m'agrada aquest tipus de manualitat, potser és perquè mai no he tingut una caligrafia gaire admirable ans el contrari i perquè em relaxa moltíssim veure aquestes coses. I aquí un altre temple en aquesta zona. Està clar que si no vols veure temples, Nara no és la teva ciutat. Sí és que de cèrvols n'hi ha per tot arreu. Això sí, tots tenen les banyes tallades. I abans d'entrar en la immensitat del temple Todaiji, un moment de reflexió i contemplació del parc, que seguim en plena tardor i val la pena seguir contemplant els colors. Després d'aquesta petita pausa, arribem a la porta Namdaimon la qual ja ens diu que estem arribant a la principal atracció de Nara. La porta és brutal, tota de fusta. I aquest és un detall de les escultures de fusta que hi ha dins de la porta. Caram, un altre jardinet i ara amb aigueta, doncs foto al canto!! Una mica pesadet no? amb tant de paisatge???Bé, prou de fotos de paisatges i nem per feina. Ja hi som, estem davant del temple Todaiji, patrimoni històric de la humanitat, entre d'altres coses, perquè és l'edifici de fusta més gran del món. Tot i ser ja immens, la versió original, construïda al 752 però que es va cremar el 1692 era dos terços més gran que aquest. Els punts negres que veieu sobre la taulada són corbs. Aquest temple no només és conegut per ell mateix, sinó també pel seu interior. Dins hi ha el buda més gran del Japó. Fa quasi 20 metres d'alçada. És de bronze i es diu Vairocana.Una de les altres coses típiques que es fan en aquest temple, a part de veure el gran buda, és passar pel furat d'una de les columnes. És un forat petitet i costa bastant passar-hi pels japonesos. Jo, evidentment no ho vaig ni probar, no fos cas que fos carn de noticiari sensacionalista per haver-m'hi quedat atrapat. La vista des del temple és aquesta. Bé i fins aquí aquesta part de Nara. En la propera entrada visitarem la part de temples shintoistes.