Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hakone. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hakone. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Hakone, un paisatge molt turísitc (i II)

Doncs ho reprenem on ho vam deixar, després de fer una Coca-cola en el bar de l'estació del funicular de Togendai. Aquí és on s'agafa un nou mitjà de transport, el funicular que ens portarà fins a Owakudani.

Però, ejem, el plànol diu que a partir de l'estació d'Ubako hi ha la tercera vista del Mont Fuji.

La calor és horrorosa, hi ha una vanos dins del funicular, però el que no hi ha és aire acondicionat. Estem molt groguis, però ajà, què és allò que es veu a l'esquerra i el rebombori que s'està produint dins del nostre funicular. Us ho imagineu???Visca!!! Almenys en una de les tres vistes que ens donava el plànol hem pogut veure el Fuji.
Doncs aquí ho teniu!! En aquest moment, el calor s'esvaeix de cop i l'emoció és màxima!! Som uns afortunats, veiem el Fuji des de Hakone a l'estiu (No tothom ho pot dir!!!). I vé, com d'un Ak47, treiem el nostre armament i vinga, a fer fotos i immortalitzar l'ocasió. Us heu fixat, no hi ha neu al cràter com passava a l'hivern. A mi, personalment, m'agrada més amb el cràter blanquet, però no deixa de ser espectacular. Almenys tenim com 50 fotografies del Fuji des de tota la zona d'Owakaduni, però amb aquestes ja n'hi ha prou!!
Així que som-hi, ja hem baixat en aquesta estació i què venim a fer aquí?? Doncs a veure rugeix la muntanya. Estem en plena zona vulcànica i s'ha de notar. Aquí venim a veure per on el nostre planeta expulsa els seus gassos, en aquest cas sofre, no pets, però en tot cas, és molt pudent. Veieu aquella zona pedragosa al mig de la muntanya?És aquesta. I, francament, en aquest cas m'agradaria fer-vos notar la pudor que pot arribar fer el sofre i, per extensió, aquesta zona. A més, jo tenia la sensació que m'estava marejant. Però estàvem aquí, havíem agafat un shinkansen, un tren, un bus, un vaixell pirata i un funicular, a part de caminar una estoneta, calia donar-se una volta i veure què estava passant. I el què estava passant era això...Ups, se m'acaba de colar una nova foto del fuji, és que em distrec amb tanta felicitat, ai, facilitat... Buffff, es pot saber què m'he pres????

Bé, tornem'hi, el que estava passant és això:Molta gent estava comprant uns ous negres en aquesta caseta i se'ls estava menjant allà mateix. I, sense que serveixi de precedent, la gent era una mica marrana, perquè, tot i haver papereres, les taules estaven plenes de closques, pel terra també, per tot arreu hi havia closques d'ou i, la pudor, que ja formava part de mi... Però, tot i aquests inputs negatius, està allà valia la pena!Els ous negres s'aconsegueixen deixant-los una bona estona en aquestes caixes, les quals tenen una alta concentració de sofre i estan a uns 80 graus. Al cap d'una estona, es recullen i es venen en bosses de cinc en la caseta que heu vist.Tots aquests es van acabar en pocs minuts i una japoneseta en va comprar l'última. Ens devia veure la cara de, vaja, ens hem quedat sense bossa (No en volíem comprar cinc) i ens en va oferir un, evidentment, li vam comprar per 100 iens; la bossa valia 500! I aquí teniu el nostre ou!!!Bé, doncs ja ho teníem tot. Calia tornar cap a l'estació i tornar a agafar el funicular fins a Sounzan, on aquest tenia el seu punt i final. En aquesta estació hi havia un Kitty personalitzada d'aquí, ja que hi posa ou negre en la seva panxeta (això crec) i Owakudani en el cartell de fusta (ho acabo de descobrir ara mateix). Al cap d'uns dies ens vam penedir de no haver-la comprat, així que si mai hi aneu, ja sabeu què ens faria feliç d'aquí (sempre i quan no vulgueu que vingui a fer-vos de guia, cosa que estaria encantat de fer!!!).. Per a més detalls, la que volíem valia 2.000 iens. No es pot negar que és molt mona!!! Ai, que se'm cau la baba i mira que no sóc d'aquestes xuminades!Allà un cremallera fins a Gora, 10 minuts. I des de Gora, un trenet de 40 minuts fins a Hakone-Yumoto. Això que heu vist estava dalt de tot de la muntanya que teníem davant del funicular. Crec que és el primer kanji d'Owakudani, que en japonès, s'escriu així: 大涌谷. Bé, si algú ho sap, que m'ajudi!! Eren sobre les 6 de la tarda i havíem completat la volta a Hakone. Hi ha moltes coses que no vam fer i que es poden fer, només ens vam centrar en el principal, que ja és molt. Ens quedaven dues hora i mitja de viatge fins a Kyoto i, una sorpresa molt agradable només arribar, jejeje, un grup de catalans que ens estàven esperant a la porta del hostel.

Us ha agradat? Creieu que val la pensa. Jo us diria que si us agrada la natura, Hakone té prous atractius com per anar-hi. I si és octubre o novembre sense dubte i passaria una nit en algun hotel que tingués hot springs, és a dir, onsen!!

divendres, 1 d’octubre del 2010

Hakone, un paisatge molt turísitc (I)

En qualsevol viatge al Japó de més de 15 dies sempre existeix la possibilitat d'anar a fer un vol per Hakone. És més, en més d'un paquet s'inclou un nit en aquesta zona per gaudir seu paisatge però sobretot perquè és una zona que està plena d'onsen.

Però no només està pensada per a guiris, sinó que molts japonesos de la zona de Tokyo hi van ja que no està molt lluny i es veu com un cap de setmana de relax a la natura. Us sona?? Ahh, i també és famós per la seva vista del Fuji. Hakone està a uns 90 kilòmetres de Tokyo, però a 60 del Fuji.

Doncs bé. Per la distància que tenia des de Nagoya i el cost de la nit dels hotels va ser que no estimés la seva visita. No obstant això, en aquest tercer viatge teníem una opció clara, fer Tokyo-Kyoto fent una parada a Hakone.

No tenia clar que es pogués fer en un sol dia i sense fer nit a Hakone, però ho provaríem. El primer problema a superar va ser que anàvem amb totes les maletes. On les deixem??? Doncs cap problema, a totes les estacions japoneses hi ha Coin Lockers, és a dir, taquilles de diferents grandàries on posar les maletes. Així que, som-hi, veniu a Hakone amb nosaltres?

Primer cal dir que parlar de Hakone és com parlar del Cadí, per exemple, Hakone és l'àrea i com a tal, hi ha tot de municipis. Això que sembla una xorrada, fins que no hi vaig, ser no en vaig ser conscient del tot. Per tant, ja teniu molt de guanyat.

Però, com s'hi arriba? Dons és força fàcil. Primer cal saber si tenim JR Pass. Si és el cas, doncs el millor és agafar un Shinkansen, concretament el blau, un Kodama, fins a Odawara. Allà podrem comprar el Hakone Free Pass, que costa un 3900 iens. Sinó el tenim, podem sortir des de Shinjuku i el pass costa 5000 iens. És vàlid per dos dies. N'hi ha un que val molt poc més i seria per tres dies. Això ens permetrà agafar tots els mitjans de transport que necessitem: Tren, bus, vaixell, funicular, cremallera... (sí, agafarem tot això!!!)

I perquè hem de comprar el Pass, doncs perquè l'operador d'aquesta zona és Odakyu, un empresa diferent a JR.

A Odawara agafarem un tren fins a Hakone-Yumoto. A partir d'aquí és fa un cercle, per tant, com a tal, tenint en compte que el punt de partida és el mateix, es pot fer tant d'esquerra a dreta com al revés. Ells recomanen fer-ho d'esquerra a dreta i com que són japonesos, val la pena que els fem cas (Confirmat, val la pena fer-ho així, ja us ho avanço).

El primer mitjà de transport que agafem és un bus. Aquest bus ens porta fins a Moto Hakone-Ko. Hi ha 40 minuts de trajecte!! Que no està gens malament, tot i que les dues poblacions tenen Hakone en el seu nom. Us haig de confesar que no sé si el trajecte té massa encant ja que em vaig quedar clapat. Així que poc us puc aportar.
I aquest tori ens diu que ja hi hem arribat.

A partir d'aquí hi ha un trajecte tot caminant per l'avinguda dels xiprés de més de 400 anys de 2 kilòmetres. Però no el farem sencer. A més, feia una calor prou considerable, molt al ser muntanya, era una mica més plàcid que està per Tokyo.Al cap d'uns 500 metres de passeig, arribarem a un parking, el del Hakone Detached Palace, el palau d'estiu de la família imperial. La visita és gratuïta i des de dalt del balcó tindrem la primera de les tres meravelloses vistes que ofereix Hakone del Mont Fuji. I haviam, no teniu ganes de veure la foto?, jo sí!!!!!
I, on és el Fuji??? Doncs fixeu-vos-hi bé. Espereu, us dono una altra oportunitat.
A part de veure el tori sobre el llac Ashi, no veieu el Fuji?? Doncs jo tampoc!!!! Això és el que té el Fuji. Veieu el dia que fa??? Ni un sol núvol al cel a excepció del Fuji. Tots aquests núvols estan cobrint el nostre estimat Fuji. Nosaltres no perdem l'esperança, l'esperem veure avui, però el tema no pinta massa bé.

Vaja, és més, Hakone també és famós per les seves vistes del Fuji, però també perquè és molt difícil de veure'l donat els núvols que el cobreixen. Esteu tristos oi? Jo també!! El veurem al final?? Doncs caldrà esperar!

Continuem el mateix camí un cop sortim de la visita del Palau i els seus jardins (visita recomanada!) i anem cap a buscar el nostre vaixell, però no un vaixell qualsevol, anirem amb vaixell pirata!!!Wow, mola eh?? No???????? La veritat és que és una de les horterades més grans que he vist mai, i gran en tots els sentits, ja que el barquitu és força gran. L'objectiu és que ens porti a l'altra banda del llac, un llac en forma de plàtan i que hem de travessar de punta a punta. Són uns 40 minuts més i el folletó diu que des d'ell tindrem la segona (de tres) vistes al Fuji.

Vaja, us podeu imaginar el resultat: dos guiris dormint a les butaques, gaudint de l'aire acondicionat del vaixell i esperar el final del trajecte. Des del vaixell es té una formidable vista del tori sobre l'aigua que heu vist al principi, però no tinc més fotos, ja que la son va poder amb mi!!!De vaixells n'hi ha tres, i aquí en teniu dos d'ells. Ja veieu que de gent no en falta, és un dissabte i ta ple de japonesets gaudint del cap de setmana.

Amb això, ja tenim la meitat del dia. Però com que m'estic allargant massa, us haureu d'esperar uns dies per saber si vam veure o no el Fuji, continuarà...