De ruta per l'est de Kyoto seguint la Lonely Planet: Gion

Amb l'última entrada, potser, em vaig passar una miqueta amb el text i era una mica massa llarg. Avui intentaré fer una cosa més breu. I començaré al temple de Yasaka ,ensenyant-vos l'estructura posada a l'efecte per tal que la gent hi tires les seves ofrenes en forma de monedes. Totes aquests coses que veieu al terra són monedes!!!! Algun voluntari a comptar-les??
El nostre camí va continuar fins trobar-nos el temple Chionin. Aquesta immensa porta és visible des de la plaça que hi ha al davant; està a l'altra banda de l'arbre del parc que vam veure en l'última entrada. És immensa, tant que és la porta de fusta més gran del Japó i data de principis del 1600. És el temple principal d'una part dels budistes japonesos, que s'anomenen Jodo (potser és que són una mica tocaperes donat el nom que tenen, :) Accedir al temple és gratis, però no als jardins. Nosaltres ja estàvem totalment fregits, així que vam passar de visites i vam seguir endevant.
Vam passar per davant del temple Shonerin, al qual no li vam dedicar ni un segon a saber com se deia fins que ja vam arribar al final del nostre recorregut. El recorregut acaba amb una forta baixada, que pels que van en direcció contrària, és una forta pujada, evident oi?? Doncs aquí tenim aquest pobre intentant-se guanyar la vida. Una mica durete!! Quasi va paral·lel al terra. Ha de costar força!!! Vinga nanu, que ja ho tens!!!! Un últim esforç!!!!Estàvem davant d'un carrer molt ampla i al fons es veia aquest impressionant Tori. L'objectiu era anar cap a la zona de Gion i veure, segons la Lonely, uns dels carrers més bonics d'Asia. És el carrer per on hi ha el canal Shirakawa. Bé, doncs te'l pinta tant bonic la guia que, sent hivern i sent l'expectativa tant alta, no va acomplir les expectatives tant altes creades. Ves quina cosa oi???

Són tot de cases tradicionals, i a un dels costats hi ha un canal, cosa que fa que, per accedir a les cases que hi ha, s'hagi de fer servir un petit pont, cosa que dóna al carrer un aspecte molt peculiar. Hi ha tot de restaurants amb vista al canal, llocs molt romàntics però de clatellada trapera. Així que avisats quedeu!!!Que no complís les expectatives no vol dir que no sigui bonic, que ho és molt. I amb els arbitres plens de fulles ho ha de ser molt i molt més. Ideal per anar-hi a la tardor!!!Aquesta era l'entrada del carrer. És el carrer de l'esquerra per si algú no ho havia pillat.
I bé, com veieu, les carretes són una cosa força normal: aquí en teniu un altre. Cal dir que no ens vam saber orientar massa bé per Gion. Vam recórrer Pontocho, però ja teníem un humor de perrus i no en tinc cap més imatge gràfica destacable d'aquest dia. Per avui, acabar només amb una petita floristeria on tot estava tant ben col·loctat que semblava un museu.
I encara que no ho sembli, Kyoto dóna per molt i molt més, només estem fent l'est, i encara no hem visitat el Ginkakuji. Buff, que difícil és organitzar un viatge per veure-ho tot. Doncs saps què, que cal tornar-hi, amb una vegada no n'hi ha prou.

De ruta per l'est de Kyoto seguint la Lonely Planet: de camí cap al Murayama Park i Yasaka Shrine

I seguim. Queda molt per veure, encara no és migdia i la gana apreta. Hi ha molta gent pel carrer i moltes paradetes i botiguetes on fer un mos. Aquí posa Kurian, que no sé pas què vol dir, però el que tinc clar és que per 80 iens et donaven una galeteta calentona.Però més que galetes, el que vaig probar va ser els rellenos de carn. Era fàcil adivinar que eren de carn gràcies a la pista que em va donar el Jordi, era aquest Kanji 肉, que per qui no el recordi o no li soni, era el kanji que portava escrit al front el KinNikuMan. Kin, si penseu en el Kinkakuji, ja sabreu que vol dir or, Niku és el símbol que vol dir carn i man, doncs no calen traduccions. Apa, ja sabeu ara mateix que perquè han traduït a casa nostra kinnikuman per Musculman. Oi que li veieu la relació??. Doncs jo tampoc!!! Apali, no ja podeu fer-vos els sabelotodos jugant el Trivial!!! (quina tonteria que acabo de dir, oi?)

Bé, aquí teniu les boles de carn. Oishikatta desu!! Ja falta menys per a la tornada cap al Japó i per tornar-les a assaborir. En podeu trobar a qualsevol konbini. Tot i que són una mica enganxifoses, val la pena tastar-los.El millor, junt amb les visites als temples i ben bé a la mateixa alçada, és el passeig, totes les tendes de souvenirs i la de coses que hi ha, tant de menjar, com frikades per posar-te al mòbil, com tots els pongos del món. Aquí en teniu un exemple de tants. Per seguir el camí, un cop hem recul·lat mig carrer que hem pujat anteriorment per arribar al Kyomizudera, hem de girar a la dreta i baixar per aquestes escales. No té pèrdua. Vaja, a seguir a la gent. Dónde va Vicente??? Doncs cap allà que anem. Hi ha molta gent, es nota que molta gent té festa. Us heu quedat amb el bolso CD de la japoneseta. Jaja, suposo que el que deu voler dir es que és un bolso que reprodueix CDs, oi?? És un bon dir per lluir les millors peces!! (Mare meva, quin humor...)I, ja us dic, entre tanta gent trobes moltes coses. Em deixaria perdre, m'asseuria en una cantonet, agafaria la càmera i em dedicaria a fer fotos i mirar la gent com passeja. Es pot veure moltes coses. Iepp, que és allò que acaba de passar!!! Aixeca't i segueix-la!!Oi que sembla una geisha?? Estem a Kyoto, som-hi, som-hi!!! Ups, si s'han parat. És una nena vestida de geisha. I al costat, sembla el seu germà. Coi que s'hi posen bé per a la foto. Una mica de morro, i apa-li aquí us la presento.I que monos que són la parella del darrera. Ella japo, i ell occidental, però també vestit a l'estil japonès.

Iepa, que no és l'única, aquí n'hi ha més. Ups, i més enllà més. Quin estress, vull la foto de totes!!! Impressionats? Mola eh!!!! Quina ilu, quin passeig més profitós. Comencem a estar cansats, però a cada moment que passa, val la pena fer un petit esforç més. Bé, un cop vist l'espectacle, vull tornar una mica enrera del carrer, que hi ha una cosa que us vull ensenyar. Crec que ja us la vaig mostrar un altre dia, però en tornaré a parlar. Són les bosses regal que no saps que hi ha dins. Tenen un preu tancat i se suposa que dins hi ha coses per igual o més valor del que costa. Això sí, no les pots obrir. Vaig estar temptat de comprar-ne algun, però no em vaig atrevir. Vaig fer bé? Qui sap!!!!!Increïble com va de guarnida aquesta noia. Per no passar fred, porta aquest mocador de pell, que el tornareu a veure més endevant.

Amb aquestes ja hem arribat al Parc Murayama. Hi ha un moment que el carrer es comença a obrir i arribem al parc. És un parc petitó, on destaquen un gran cirerer, ja molt vell i que ha de ser una gran atracció a la primavera. Però, ai pobret meu, com s'ha quedat, sense cap fulla i el cap pelat. És hivern i fa fred. Hi ha molta gent que ve a fer-se fotos en aquesta zona. Està molt a prop del temple Yasaka i molta gent vesteig les millors gales. Aquest és un bon lloc per treure bones fotos. A falta de flors en el parc, aquesta noia ha decidit posar-les en el seu kimono.
Us deixo un bon fons perquè, amb el photoshop, us hi poseu i no us calgui anar a Kyoto per tenir la foto. Us va bé?Mira-les aquestes, són joves i amb poques ganes de caminar. De carritos d'aquest n'hi ha molts. Si aneu a Asakusa, a Tokyo, en veureu molts. A mi em fa una mica de pena, però vaja, és una manera de guanyar-se la vida i sentir-se princesa per una vegada. Deixem-les fer, però que paguin una bona propina. Ups, si al Japó no es deixen propines. Buff, quin estrés!!!Tot s'ha de dir, conèixer el Jordi a Nagoya va ser una gran sort. Em va ajudar moltíssim a descobrir coses; una és el メロンパン、és a dir, el meron pan, o pà de meló, com molt bé heu encertat. És com un melindro rodó i esponjós que resulta que també es pot trobar a qualsevol konbini, però que no m'havia fixat de la seva existència. Però, després de la conversa amb el Jordi i parant atenció en aquesta parada...vaig fer l'esforç d'intentar llegir el que us he escrit, ja que katakana, encara que molt lentament, sóc capaç de llegir. I després de llegir-ho, i recordant les sàbies paraules del Jordi dient-me que el Meron pan era molt i molt bo, em vaig demanar futatsu, és a dir, dos, com bé indica la dependenta. I el Kiyaku de mi, jajaja, Kyaku vol dir client en japonès i és aquest kanji　客 (es nota que tinc examen de kanjis demà!!!) es va haver d'esperar a que sortissin del forn. I el forn on era? Doncs en la Nissan Vanette aparcada darrera del tenderete. Nem-ho a veure???Mira mira, aquí surten!!! Mmmmmm, noteu l'oloreta???? Jo encara la recordo, ohhhh, quina passada. Els millors que he tastat mai!!! Wow, si ho veieu escrit, pregunteu: meron pan wo arimasuka, és a dir, teniu meron pan. I si us diuen, hai, mochiron, agafeu-ne un i gaudiu!!! (sempre que us agradi el dolç clar). Però bé, tampoc és molt dolç i no, no pas, el gust de meló no es nota.

Ja us he dit que tenderetes, molt, aquí ens fan les típiques boles de pop, els famosos takoyakis. També s'han de probar!!!I més tenderetes de menjar. D'aquí no vaig probar res, no tenia ganes de passar una mala digestió.Bé, i ha arribat l'hora d'anar cap al temple. Per aquest motiu, girem a l'esquerra on hi ha el gran sakura que hem vist i seguim l'avinguda. Arribem a l'esplanada on hi ha el temple. Gent, gent i més gent. Hi ha dos edificis que destaquen sobre la resta. Un ple de llanternes. L'altre de color taronja i amb molta gent al davant. Què fan????
Doncs resen i, per tant, tiren diners. Han montat una estructura per rebre totes les monedes que tira la gent. Jo vull montar una empresa de temples japonesos, la de pasta que hi tirava la penya. El pobre Nuñito del Crackòvia s'hagués posat malalt per sempre més. Nosaltres també vam fer la nostra ofrena.

Aquí ho teniu.Heu vist les fletxes del sostre. Doncs aquesta és com la que tenim a casa!!! :)Esperem que ens porti sort!

També podem intentar esbrinar el nostra futur, traient una de les barretes d'aquests tubs.Sembla ser que el futur els ha somrigut a les noies que teníem a la foto. Però, oju, no se'ls caigui la pestanya!!! Veieu de nou el mocador??? Diria que els agrada que se les mirin i treguin fotos. Què creieu?
Aquesta és la zona més concurreguda de Kyoto en aquesta època. El temple en si no té molt encant, en comparació amb d'altres de Kyoto, però és típic venir-hi per cap d'any amb tota la family. Qué monus els globus de la KittyChan i del Pokemon, més la bandera, més la porta del temple. Buff, que més podem demanar a una foto???Com no pot ser d'una altra manera, en el temple també hi ha el lloc per posar-hi la nostra predicció de futur i els nostres desitjos. Bé, i si comprem algun altre pongo?? Us n'agrada algun??I, se'ns està fent tard, ja són prop de les tres, a les cinc es fa fosc i hem de visitar el Ginkakuji i Gion, la zona de les geishes. Us agrada la ruta fins ara???? Espero que sí.

Per últim, podem agafar forces comprant unes galetetes. No sé si es nota, però aquest va ser el dia que més fotos vam fer del viatge. Encara el recordo, va ser esgotador, però molt especial.

PD: Perdoneu per estar tants dies out, però instal·lar un washlet requereix temps, molta paciència i deixar altres coses aparcades. A més, en aquest temps, tinc novetats. El blog continuarà, i més temps del previst. Hi haurà tercer viatge al Japó, a Kyushu!!!! Vindreu amb mi????

Ens llegim!!

De ruta per l'est de Kyoto seguint la Lonely Planet: Sanjusangendo i Kyomizudera

Pels que esteu organitzant un viatge per Kyoto, una de les zones de visita obligada és l'est de Kyoto. Hi ha moltes coses a veure i es pot fer caminant sense massa estress, però si que acabareu petats, ja que caminareu i caminareu i no us ho acabareu (rodolí petrificant!!!!!).

Si prenem com a punt de sortida l'estació central de Kyoto, agafarem un autobús (el 100, el 206 o el 208) que ens porti fins a Sansusangendo, que literalment vol dir els 33 espais entre columnes. I dius, quin nom més estrany, oi??? Doncs sí, ja que l'important és el que hi ha dins, i són 1001 estàtues de Kannon, la deesa que tot ho observa i que molt sovint és representada amb molts caps i molts braços.

La pena va ser que no deixen fer fotos a dins. Les estàtues són de fusta i tenen més de 800 anys. Estan situades en 5 fileres de 10 cadascuna a dreta i esquerra de l'estàtua principal, que és enorme. El millor record que tenim és un petit quadre que vam comprar per 1.000 iens i que, tot i ser molt senzill, ens agrada molt.

Les estàtutes impressionen molt, ja que totes són daurades. La sala és llarguísima, aquí en teniu una foto de l'exterior. Si busqueu sansusangendo al google en veureu l'interior. El pitjor, a part de no poder fer fotos, va ser que ens van fer anar amb sleepers per dins del temple i feia un fred considerable, amb el que se'ns van glaçar els peus (encara recordo el fred que vaig passar). Sort d'una estufeta que hi havia a la sortida per escalfar-te. Ahh, per cert, aquest és dels temples cars de visitar, 600 iens, és a dir, prop de 5 € per cap!!!! En aquesta ocasió, evito penjar la cara que feia quan intentava calentar-me els peus a la sortida del temple, és patètica. Tot i així, el temple és de visita obligada!!El que no vam veure pas va ser la festa que fan una vegada a l'any, cap a la primavera, on multitud d'arqueres participen en una competició que es diu Toshiya (busqueu-ne fotos pel google). En el temple s'explica una mica aquesta competició i aquí teniu uns arcs. Un cop sortim d'aquest temple, podem agafar les línies 100 o 206 fins al següent destí, el Kyomizudera, el temple de l'aigua pura. Però arribar a aquest temple té un peatge en forma de pujadeta. I tenint en compte que era primers d'any hi havia molta molta gent!!!I moltes noies vestides amb kimono!!!Sense dubte, a les japoneses els queda molt millor el kimono que a les occidentals, què en penseu?

Un cop acabes la pujada fins a l'entrada del temple, ens trobem a la porta que ens indica que ja hem arribat i, per tant, ja podem pagar l'entrada. Aquest temple, més que un temple, és un santuari, ja que n'hi ha d'altres a visitar. Per exemple, el Jishiu shrine, temple dedicat a la deesa de l'amor. Davant d'aquest temple hi ha dues roques separades per 18 metres. Diuen que si ets capaç de caminar d'un roca a una altra amb els ulls tancats, seràs afortunat en l'amor. No obstant, et pots ajudar d'algú, però en aquest cas necessitaràs d'algú que t'ajudi a trobar el teu amor. Jo, des d'una de les roques us n'envio tant com puc, ja que em va ser impossible intentar arribar d'una roca a l'altra, donat que hi havia molta gent: sota perill de trepitjar algú i amb el poca cosa que són, el més fàcil era fer mal a algú.Bé, seguint el camí, arribem al temple principal. Aquí hi havia molta, però molta gent pregant. Hi havia molta cua per arribar aquí davant per fer la típica pregària. Sortint del temple, comença un recorregut fins arribar a la font d'aigua pura que dóna nom al temple.

Un cop comences el recorregut comences a ser conscient del tamany del temple i perquè es tan famós. Com veieu, el temple s'aguanta sobre una impressionat construcció de fusta que li dóna un caire únic.Seguint el camí, arribem a la font. Bé, més que una font són tres. Després de fer el corresponent pagament per utilitzar els utensilis per poder beure aigua, cal dir que a cadascuna de les fonts se li atribueix una propietat: salut, amor o diners. Les fonts és diuen Otowa. Diuen que si ens beus de tots, seràs titllat de cobdiciós. Jolines, doncs, per tant, no es pot tenir. Amb què us quedeu?? Jo em quedo amb les coses més immaterials, salut i amor, els diners, ja vindran, ja que tot i que ajuden, no em em poden donar la felicitat que em pot treure no tenir alguna de les altres dos coses.

Aquesta és una altra vista de l'estructura que aguanta el temple des de sota. Bé, i fins aquí la primera part de la volta per l'est de Kyoto. Això només ha fet que començar, encara ens falta veure moltes coses més!!!