dijous, 21 de gener del 2010

Avui nem al cine!!!!!

Avui anem al cine!!!!! Ole ole!!!! Farem una cosa que fa mesos que no faig, anar a veure una peli!!!!

Com us ho imagineu? Gaire diferent, molt diferent, completament igual? Penseu que vendran sushi o quelcom similar? Que la gent s'asseurà al terra o que serà una cinema tipus americà?? La peli serà subtitulada o traduïda al japonès? Car o barat? Les crispetes tindran sabor a peix o seran dolçetes?

Doncs som-hi, nem a constestar totes aquestes preguntes. Hi vaig amb el Choldi, que teniu el seu interessant blog en el llistat de blocs de la columna de l'esquerra. Com que ell ja té experiència i parla molt més japonès que jo, doncs avui només toca mirar i apendre. Anem al Midland Square, un edifici d'oficines on en les quatre primeres plantes hi ha tot de botigues de roba, bolsos i restaurants i a la cinquena, el cinema. Està davant mateix de Nagoya Central Station.

Comencem per la guia del cines. Té 7 sales i podeu veure com que la guia està bastant més currada que no pas les dels nostres cines. Hi explica tots els serveis, com arribar-hi i tots els preus, inclosos els preus de les begudes i les crispetes. Per la part de davant veiem les pel·lícules que estan fent i un avançament de la propera programació. Com veieu, hi ha sis pel·lícules en cartell, de les quals 5 cinc americanes i només una japonesa. Aquí també ha arribat la moda 3D i una de les pelis és amb 3D: A Christmas Carrol.Doncs com ja us podeu anar imaginant, el cinema és ben bé un cinema com els nostres, però tot en japonès. Hi ha coses que canvien, com per exemple el preu. Aquí una entrada val 1.800 iens, que són com 14 €. Per mi van ser 1.500, perquè sóc estudiant, un gran estalvi, ja que això són com 12€. Mai més pensaré que les entrades del cine són cares, si ho comparem amb el Japó.

Les entrades són numerades, res del primer que arriba el primer que seu i així tens més possibilitats que gastin en crispetes. Per tant, vam comprar les entrades per la peli: Inglorious Bastards, l'última del Tarantino i com que quedava prop d'una hora per començar, vam anar a donar una volta per l'edifici i vam trobar una espanyol i com us podeu imaginar, perfectament traduït. Haviam si trobeu els 7 errores.Què tal uns huevos flamenca, 8€ per una cruzcampo o prop de 10€ per una Voll Damm, uns fritos calamares, fritos verduras, tortilla esparago, chilindoron, paella pollo, fideou i, sobretot, mireu-vos la foto de la ensalada rusa, que no te pas res a veure amb la nostra ensaladilla rusa. Quines coses que veiem tu!!!

Iep, però si estan cerrando, però perquè no posen closing,???? potser perquè han posat una N de més.
Bé, i tornem al cine. Aquesta és la part de l'entrada, amb tot de llumetes al terra. Molt bonic i de luxe tot, ja que amb el preu que paguem, ja ho pot ben ser!!
A la part de la dreta, hi havia la zona de crispetes, amb la mateixa cua que a tot arreu, el que passa és que era la sessió de les cinc i hi havia molta més gent que no pas a la nostra sessió de les cinc. La nostra sala estava a tope. Els preus, més o menys igual, el que passa és que les racions són molt més petites. Quasi que la nostra Cocacola petita és la seva gran i coses així.

Decidim no comprar res, amb l'estacada de l'entrada ja n'hi ha hagut prou i intentem entrar. Què va tu!! Si no t'han cridat no pots pas entrar. Ens hem d'esperar fins al minut exacte que cridin els de la sala 6. No podia ser d'una altra manera.

Finalment, és el nostre torn i entrem. La sala, pleníssima, però un silenci esgarrifant. No hi havia el típic nen de castefa dient tonteries, els nens corren o cridant, el bebé plorant, el del mòvil encès. Res, tot aquest personal, aquí no existeix. Era desagradable tant silenci i tanta gent, era totalment incòmode. I així va ser durant tota la peli, crec que només nosaltres vam parlar una miqueta, jo no em puc estar callat mentre miru una peli, necessito comentar-la amb algú de tant en tant.

També us preguntareu si la peli en VO o estava subtitulada. Doncs era VO, aquí no tradueixen res. Tanta polèmica que tenim pel català i aquí tot està amb anglès, cosa que trobo un gran encert perquè la peli canvia bastant. Llàstima que l'accent que feia el Brad Pitt era impossible d'entendre i molt de l'humor Tarantino es va quedar pel camí. L'haurem de tornar a veure perquè es una frikada de cuidado.

Al final, el Jordi ja em va advertir que la gent es traga tots els crèdits. I va ser així, prop del 70% de la sala es va quedar a tragar-se tots els crèdits, que ja són ganes, que no tenen ganes de fer pipi?? No tenen el cul quadrat???? Ahhh, i totalment callats i mirant-nos amb cara de dient, Què feu??? Què mal educats, que us aixequeu abans que s'acabin els crèdits. This is Japan!!!

5 comentaris:

  1. ei genial el post! amb els detalls curiosos. m'agrada!
    t'expliques de collons! És com viure-ho en directe


    salutacions.

    ResponElimina
  2. Es una pasada, semble con si jo tambe estigues en el cine, corroboro lo que diu en Lu, es fantastic
    Un peto

    ResponElimina
  3. ejem.. "EN" LU no seria ben bé correcte.....

    A veure..... com t'ho explico..... no tinc pèl al pit ni a la barba, no em penja res d'allà baix, no faig pipí dret(a).. la llista seria interminable....

    En fí, que sóc una fèmina..
    jeje

    ResponElimina
  4. I que tal els asientos?,son de la moida de les crispetes,o estabas cómodo?,i el pobre japo sentadet derrera teu, va poder veure res?,en sembla que tot es de talla petitona,qu eamb tots els respectes,no correspon a la nostre familia,molt juli el bar de tapas "spanich"ja tenim plats bons com la fideou¡será per l'all i oli?........

    ResponElimina
  5. Doncs m'agrada més el cinema "Japan Style"! Jo soc com ells, a les pelis, no es parla, els crèdits fins al final, VO... quasi ploro!

    ResponElimina