dimarts, 1 de desembre del 2009

Kyoto I

Ja era hora que visités una de les ciutats més importants de Japó, en quan a cultura es refereix. A més, va ser capital de Japó abans que fos traslladada la capitalitat a Tokyo. Ho va ser del 794 al 1868. És la setena ciutat del Japó i hi viuen 1,7 milions de persones.

Kyoto és una ciutat on hi ha 1.300 temples, tant budistes com sintoístes, per tant, quan es ve aquí, l'important és fer-se una llista de les coses a visitar, ja que les coses estan bastant separades unes de les altres. Un altre aspecte a tenir en compte, és que la majoria de temples cobren una entrada, sobretot els importants, que volta entre els 300 i els 500 iens.

La nostra visita va consistir en visitar el temple daurat, el barri de les geishas i la pagoda més alta del Japó, a part d'altres temples menys relevants en quan a la atractivitat turísitica. La tarda ens la vam reservar per arribar-nos a les muntanyes i fer-nos un bany a la llum de la lluna completament nus!

Bé, només arribar a l'estació de Kyoto amb Shinkansen (només són 30 minutets des de Nagoya), ens arribem a l'oficina de turisme, que es troba a la novena planta de les galeries comercials de l'estació.

A partir d'aquí, vam anar al hostel ryokan que havíem reservat, el Budget Inn. Aquest cop anava amb un company de classe, el Martin, i dos amics seus, el Laurent i , ups, he oblidat el seu nom.

I què és un hostel ryokan, doncs no deixa de ser una habitació amb tatami on el matalàs està al terra. No hi ha cadires, si de cas una petita taula al terra. Vaja, aquest és l'estil japonés i el que pots trobar en un ryokan. Això sí, les portes són de paper i correderes, per tant, pots copsar bastant bé l'ambient japonés. És interessant fer-ho alguna vegada.

Un cop col·locats, va ser hora d'anar a visitar la ciutat. Així que anem cap el temple dorat, però de camí cap a l'estació ens trobem en la primera sorpresa, una zona enorme plena de temples. Són temples Honganji, és a dir, budistes, guarden tresors però no són visibles al públic. Els temples són enormes, tenim el Nishi Hongaji i el Higashi Hongaji. El primer temple és el principal de la facció Jodo-Shin del budisme, amb més de 10.000 temples a tot el Japó i 200 a l'estranger.

Tots aquests són visitables en el seu interior, sempre i quan et descalsis prèviament. En alguns d'ells estaven oficiant cerimònies. Al davant dels temples hi havia aquest arbre amb tot de pals per aguantar les branques. Era impressionant. I sortint d'aquí, ja va sent hora d'anar a veure un dels temples més impressionants de Kyoto, d'aquells de postal, el Kinkakuji o temple dorat, que ens portarà prop d'una hora arribar-hi.

Ja l'arribada a la zona del temple és un anticip del que ens espera.Com en tot temple, tenim la zona on hi ha la campana.Suposo que ara, amb aquests colors, enteneu perquè recomano viatjar en aquesta època al Japó. Això era el 19 de novembre. I és hora de comprar l'entrada. No sé què posa en japonés, però us queda clar oi? Que no fem cap tipus de descompte. Aquí el carnet de la universitat serveix de poca cosa, no cola enlloc. Si ets adult, pagues com a adult. Si estàs a a educiació primària, llavors meitat de preu. El que us deia de la foto de postal. Què us sembla? I seguim amb els colors!!I, sortint d'aquí li vam preguntar a dues noies japoneses si es voldrien fer una foto amb nosaltres, i no van tenir cap problema. És més, també ens van donar la seva càmera per tenir elles el record.
A només un kilòmetre d'aquest temple, hi ha una altra atracció interessant d'anar com és el Temple Ryoanji i el seu jardí zen. És el més famós de Japó i per cadascú pot representar el que vulgui. Si haig de dir la veritat, a mi no em va transmetre res, però em va agradar molt veure l'harmonia que totes les pedres transmetien.Aquesta és la roca famosa que no surt en la foto prèvia. Vam tenir la pega que estan renovant el temple, però tot i així ens vam estar una estoneta contemplant el jardí, buscant la nostra espiritualitat! Us transmet alguna cosa?
Aquest jardí està en la part més ample del temple, que en la part inferior té un llac i un bosc:I després d'aquí, vam anar a dinar i a agafar un taxi per anar a, possiblement, una de les aventures més especials a fer al Japó, banyar-se en un onsen a la llum de la lluna a les muntanyes de Kyoto, a Kurama. A l'endemà, ens espera el segon dia de visita a Kyoto, amb les visites a la pagado més alta del Japó i el barri de les geishes.

2 comentaris:

  1. Aquet lloc es dels mes macus que he vist del teu bloc,el temple deurat i l'entorn,com tu dius es de postal.
    m'agradat el tema de que en els banys,es prohibeix l'entrada de gent amb tatuatches,será per algo?
    Que relaxans han de esser aquets banys després d'una jornada asgotadora de caminar i veure cosses,las aiguas sulfurosas son molt bones per la pell,tu ja u saps,oi?ptons

    ResponElimina
  2. Ahir vaig parlar amb el tiet Miquel Estruch i va comentar que cap dia no es perd el teu bloc, que ets un afortunat, que t'ho passes pipa. Avuji m'he aixecat i el primer que he fet és posar-me al dia.
    Ets la hòstia tio, no tinc més paraules

    ResponElimina