dimarts, 9 de febrer del 2010

I d’expatriat al Japó??

L’enyorança de certes coses i els bons records que tinc de la meva estada em fan pensar en el futur. Ara estic al tren, direcció Barcelona i tinc ganes de fer una reflexió en veu alta.

Penso que no em faria res tornar al Japó a viure-hi una nova estada. Em falten moltes coses per veure però sobretot per aprendre d’aquella galàxia tant llunyana però, què tal deu ser això de ser un expatriat?????

Està clar que no es pot comparar la vida d’estudiant amb la vida laboral. Suposo que tots estareu d’acord amb mi que la vida d’estudiant representa, segurament, els millors anys de la nostra vida: poques obligacions i aprenentatge i experimentació constant. Per tant, què tal deu ser treballar al Japó??

Algú de vosaltres ha estat mai expatriat? Ha treballat fora de casa algun temps?

Amb la gent que vaig parlar al Japó, tots ells estrangers que viuen allà i hi treballen, diuen que el Japó està molt bé però només per passar-hi una temporadeta que coincidien a assenyalar que seria com a màxim de tres anys. Tots tenien coses en comú, o treballaven per empreses estrangeres o eren professors d’anglès per una empresa japonesa, però amb caps estrangers.

S’ha de fer difícil això de treballar lluny de casa, sense la família, sense els amics, però coneixent noves persones, però sempre en situació semblant a la teva, ja que relacionar-se amb japonesos ha de ser molt difícil. Per tant, acabes relacionant-te amb un petit grup d’estrangers, amb situació similar a la teva i que segurament hi estant de pas. Allà, la integració total és impossible, sempre seràs un gaijin, els nostres trets físics ens delaten.

Tot i això, la vida és relativament fàcil a la mínima que tens una mica de domini de l’idioma. El tema papers és complicat i aconseguir visats és difícil, però si mai teniu l’oportunitat d’anar-hi i teniu certes inquietuds i ganes de conèixer gent i formes de fer diferents o molt diferents, ho tindria bastant clar!!

De mentre, per la meva banda, seguiré contemplant el paisatge metropolità en direcció a la capital en un dia molt grisot i deixant córrer la imaginació situant-me en la pell d’un expatriat.

2 comentaris:

  1. Ara t'haig de tocar la cresta, amic Roger.
    Jo mateix he treballat per dues empreses japoneses amb jefe japones. Potser pel tipus de feina, pero els profes d'angles som bastant de sucre. Dintre la mateixa feina, les profes japoneses treballen mes cada dia i mes dies a la setmana. Ei, pero aixo no vol dir que treballem poc sino que la resta de personal treballa mes. Potser es treballa mes que a Espanya, pero comparativament, els sous son bastant millors.

    Viure aqui un temps llarg? Conec a molts estrangers que porten mes de tres anys i que probablement hi estaran uns quants anys mes. Sent estranger tens una avantatge sobre els japonesos: pots gaudir del que t'ofereix el pais sense sentir la pressio que un japones pot arribar a sentir.
    Personalment, a mi m'ha encantat Japo. Si torno es perque u, tinc ganes d'estar prop dels meus, i dos, perque amb el nivell que tinc de japones no puc aconseguir la feina que m'agradaria.
    Tot depen de com ens vagi l'estada per Catalunya pero tampoc tenim descartat tornar-hi.

    Jaja. Hosti, quin rotllo t'he fotut. Et volia venir a dir que si que es treballa, pero que tampoc tant com ens imaginem. I que si mai tens l'oportunitat de venir a treballar aqui, accepta-la amb els ulls tancats.

    Res maco, ens veiem a Canet (capital mundial) d'aqui poc.

    ResponElimina
  2. Procuraré seguir els teus savis consells i escampar-los als 4 vents!!! Haviam si tornes ja i fem un moscow mules!!!

    Caram, quina por, em faràs un atac kanjo d'aquells teus per tocar-me la cresta????????? No em sabré defensar!!!!!

    ResponElimina