dilluns, 19 d’octubre del 2009

El meu mòbil

Tenir un mòbil a Japó és una experiència 100% recomenable. No és difícil, però nem pas per pas.

Primer cal saber si podem aspirar a tenir mòbil. Hi ha tres companyies importants: NTT Docomo, AU i Softbank. Les dues primeres només ofereixen mòbils de contracte i només Softbank ofereix prepagament.

Com que la idea era tenir un mòbil xulu, jo me'n vaig anar cap a una botiga NTT Docomo. Allà, com que ni jo parlo japo ni ells anglès, em van trucar a la central i una noia em va atendre per telèfon. Jo buscava un mòbil que tingués accés a google i em van oferir un HTC amb l'Android. El mòbil era xulu, tenia de tot, GPS, accés a internet, super càmera, vaja, tot. El problema va ser el preu. Lliure, uns 450€, però amb contracte només uns 150€, però amb dos anys de permanència, que trencant-la als quatre mesos, sortia la història massa cara.

Això sí, accés a internet il·limitat i tarifa plana per trucar entre mòbils NTT Docomo (vaja, el mateix que tenim nosaltres, oi? per no més de 15€ al mes).

Per tant, descartada la idea del mòbil de contracte, anem a buscar-ne un de prepagament. Doncs opció, cap a Softbank. Aquí ja estan més dirigits a estrangers i alguns dels seus dependents parlen anglès. Així que pregunto i m'ofereixen dos mòbils, un cutre saltxitxeru i l'altre, el que tinc. Un cop em vaig decidir, em van preguntar si tenia l'Alien Card (que no és la targeta d'extraterrestre, si no la targeta de resident). Jo els vaig dir que encara no, però per això em vaig treure un certificat de 300 ens de color gris que en japo diu que he demanat la targeta de resident.

Amb això no vaig tenir cap problema, em van deixar triar els últims 4 números, i em van preparar el mòbil. Aquí el teniu, és un Samsung 821SC. Ahh, per cert, el carregador el vaig haver de comprar a part.
Total d'inversió, 60€ pel mòbil i 25€ pel número, amb 25€ per trucades (que ja m'he polit), només són per 30 minutets.

El gran què del tema és que aquí no envien sms, aquí la gent s'envia mails des del mòbil. Per tant, em permeten enviar attach de fotos o videos molt fàcilment i només pagant 2€ cada mes sense cap tipus de restricció. A part, rebo tot el mail al mòbil. És una passada. I tot i ser un mòbil dels baratets, càmera de 2 megapixels, molta memòria i múltiples opcions.

Ahhh, i té TV, puc veure la tele al mòbil totalment gratis!!Coses dels japos tu.Només cal que apreti el primer botó de la segona fila, que posa TV. Desplegues l'antena, busques la zona on estàs i automàticament busca canals. Els memoritzes i ja tens tele.

Els mòbils potents aquí al Japó tenen càmeres de 8 megapixels, pantalles enormes i multitud de funcions que nosaltres comencem a tenir i que ells ja fa molts anys que tenen. N'hi ha de solars. En aquest post del Kirai parla del perquè tot aquest sistema de mòbils no s'ha exportat a fora del Japó i quan s'ha fet no ha funcionat. És molt interessant. I també perquè companyies com Nokia o Motorola no han tingut èxit aquí.

Penseu que aquí la gent quasi no utilitza el mòbil per parlar en públic. En el metro i el tren està prohibit per no molestar. Per tant, la gent l'utilitza per navegar o enviar mails. Quan vas en metro veus que tothom està jugant amb ell. És un altre planeta, :)

Per tant, ja sabeu, si m'envieu un mail a la meva direcció de gmail i porto el mòbil a sobre, us puc contestar des de qualsevol lloc i sense haver de pagar una tarifa plana com les de Movistar i sense cap tipus de restricció. Quan serà possible a casa nostra???????????????? Ens estan prenent el pèl les operadores!!!!!!!!!!!! Jo crec que sí, i vosaltres?

1 comentari:

  1. La diferencia de preu es (a part de lladres) la gran quantitat de diners que es gasten o llensen en publicitat, i en ompli butxaques, perque qui d'aqui coneix : NTT Docomo, AU i Softbank. Una abraçada

    ResponElimina