Nous projectes: www.grandespies.com

Últimament no estic gaire actiu en el blog i no és perquè no vulgui o perquè no tingui coses que explicar. Arran del terratrèmol i del tsunami molta gent m'ha preguntat com estan i tots, en menor o major mesura, en sentit una empatia cap al poble japonès, a part d'una admiració, que és molt lloable.

Però nous projectes em roben el temps. Voldria explicar-vos què tal és Kumamoto, o Beppu, o altres coses, però no tinc temps virtual per fer-ho. Això no vol dir que deixi el bloc, però aniré prorrogant bastant les meves entrades. No obstant això, tothom qui vulgui informació o consells sobre el Japó, teniu les portes sempre les meves portes obertes.

A part de ser un apassionat del Japó, hi ha altres temes que m'interessen i, des de fa uns mesos, el tema de les sabates m'està robant el temps lliure. Molts sabeu que tinc un peu més gran del normal, vaja, un 48,5, que tampoc és molt gran, però vaja, ho és.

Aquí en teniu una mostra, la comparació d'un peu d'una japonesa que es diu Chika i el meu estant a Milà a la fira més important de sabates que es celebra a Europa.

Hem obert farà cosa d'un mes aquest blog, www.grandespies.com, sobre persones que tenen el peu més gran de la mitja. En qüestió d'un mes, estarà disponible una botiga online per trobar sabates de talles grans, www.grandeszapatos.com.

Per tant, si sabeu d'algú que li pugui interessar, li podeu donar aquesta informació. De moment, hem creat un grup al Facebook per tots qui tenim problemes per trobar sabates que ens agradin de peus grans!! 10.000 hartas de no encontrar zapatos de su talla.

 

Hi esteu tots convidats!!

Qui sap, pot ser, algun dia, les meves dues passions, Japó i les sabates, s'uneixen, o no, no se sap mai!! De moment, fem-nos emprenedors i a veure què en surt. El que si que ens garantim és un aprenentatge molt gran i, només per això, ja val la pena!!

Fins aviat!

El meu postre preferit del Japó: El メロンパン

Apunteu aquest nom: メロンパン。És fàcil de recordar, Meron Pan, o el que és el mateix, Pa de meló.

Farà un temps, vaig publicar aquesta entrada: El meu segon postre preferit del Japó. Per tant, va sent hora de fer aquesta entrada, però ha calgut una mica d'espera perquè em faltava un ingredient.

Primer de tot, què és el Melon Pan? Doncs com diu el nom és pa, però un pa a la japonesa. És molt suau, el gust de meló quasi que no es nota. Tot i que és dolç, tampoc és empalagós. No és gens car, costa al voltant dels 120 iens, vaja, 1€. Es pot trobar a quasi tot arreu, principalment als konbinis. També podeu tenir la sort de trobar parades de carrer que en facin, com en aquest cas.

Haig de reconéixer que sóc bastant dolcet, així que pot ser que no agradi a tothom. Però una de les primeres coses que faria, si puc tornar al Japó, és comprar-me un Melon Pan.

He tardat tant a fer aquesta entrada perquè, com que no he trobat Melon Pan a les botigues japoneses o xineses de Barcelona, al final l'he cuinat. Ho vaig fer ahir. I quin és l'ingredient secret? Doncs メロンオイル。

És essència de meló. Perquè tingui una mica de gustet. Només se'n necessiten unes gotes i se'n pot prescindir, però, per mi, no seria el mateix.

I aquest és el resultat.

Fer-lo no és difícil, però té la seva complexitat. Cal fer dues masses, la interior, que vindria a ser pa, i l'exterior, que es com una galeta que és la part que on té l'essència de meló.

Aquí hem toca donar les gràcies al Jordi i, sobretot a l'Asuka, que m'han portat el Meron Oiru, és a dir, l'oli de meló del Japó. I fins i tot una recepta, que és la que he seguit.

Si voleu veure el procés, teniu aquest vídeo. A part, podeu seguir aquesta senyora per cuinar altres coses japoneses. De totes formes, d'aquí uns dies us explico quins procés vaig seguir, penjo la recepta (en japonés) i us mostro la resta de fotografies.

Eo, qui l'ha provat? N'espero els vostres comentaris? També és el postre preferit?

1000 grullas por Japón

Avui us porto una iniciativa que m'ha agradat molt. Es tracte d'enviar una foto amb una grulla, per tenir un moment d'esperança per tota la gent que ho està passant molt malament del Japó.

En aquests moments, molta gent ha pensat en mi en referència a tots els amics que tinc al Japó i que ho puguin estar passant malament. Per sort, ells viuen per sota de Tokyo, a uns 600 km de la zona de Sendai i Fukushima. De totes formes, no es van estalviar el terratrèmol ni l'autrada de les comunicacions.

Estic seguint molt atentament totes les novetats. Crec que hi haurà un abans i un després de moltes coses tant al Japó com a la resta del món. És increïble com pot canviar el món en qüestió de dos minuts. Siguem conscients del que tenim i donem un missatge d'optimisme. I per fer-ho, jo enviaré avui la meva grulla a la Makiko, espero que vosaltres també ho feu ben aviat!

Que no passi com amb la Sadako, una nena, víctima de la bomba d'Hiroshima, que va intentar, sense èxit, fer 1000 grulles per demanar la recuperació de totes les persones. Per tant, crec que és una bona manera de pensar en aquestes persones i enviar una mica d'esperança en aquests moments.

Aquí teniu l'enllaç: http://las1000grullas.wordpress.com/ 

Nagasaki, una ciutat a l'ombra de Hiroshima

De Fukuoka vam anar a Nagasaki. Vam reservar dues nits en aquesta ciutat, que es troba a l'oest de l'illa de Kyushu, a unes dues hores i escaig de Fukuoka. Hi vam arribar amb un Kamome, del qual ja en vaig parlar en aquesta entrada.

Cal saber, abans que res, que Nagasaki és la ciutat on va caure la segona bomba atòmica, tres dies després de la de Hiroshima, concretament el 9 d'agost de 1945. Però ja us explicaré més detalls a mesura que us vagi donant detalls de Nagasaki.

Després d'haver vist Hiroshima i els seus entorns, amb Miyajima, doncs buscàvem un equivalent. Així vam planificar visitar varis llocs: China Town, Dejima, Dutch Slope, Sofukuji Temple, Megane Bridge, Peace Park, ABomb Museum i el  Mount Inasa (Nagasaki Ropeway) i també una visita a l'estranya illa de Gunkanjima. Vaja, una agenda prou complerta.

L'hotel no estava massa lluny de l'estació, s'hi podia arribar a peu. Era un típic un business vell, que vindria a ser equivalent a una pensió nostra.

Per tant, comencem. I què millor que amb unes bones vistes de Nagasaki. Per aquest motiu, pujarem amb Mont Nabekanmuriyama, per tal d'obtenir una vista panoràmica. 

 

 

 

 

 

 

Ara ja puc parlar de com és Nagasaki. Nagasaki, com veieu és una ciutat portuària. Va ser el port japonès de connexió amb el món. Durant l'era meiji, va ser l'únic port on es comerciava. Hi va haver portuguessos, espanyols, i, sobretot, molts holandesos (ja que no eren catòlics, religió que generava desconfiança vetada al Japó durant força anys). Els holandesos van ser prou llestos per equipara als anglicans als catòlics i per això van tenir l'hegemonia de les relacions durant aquell temps.

L'entorn és preciós. Llàstima que a la costa estigui ple d'estivadors i dics per construir vaixells de la Mitsubishi. En la tercera foto podeu veure el Mont Inasa, la muntanya més alta de Nagasaki i que, aquí dalt, vam decidir que no hi aniríem donada la calor que ja vam passar per pujar (tot i que hi ha un ropeaway que t'hi porta). El Mont Inasa és el lloc ideal per deixar-te la pasta el dia de Sant Jordi (o Sant Valentí) per declarar-te al teu amor en un sopar de cine (i car!!).

Us porto aquesta foto de nit. És xulíssim.

Per pujar aquesta muntanya s'usen els diferents ascensors que te porten al Glover Garden, un jardí botànic que vam decidir visitar un altre dia, crec recordar que era bastant car i feia massa calor. Des del jardí, hi ha uns 20 minuts de pujadeta fins a dalt de tot.

Aquí teniu el mapa de la zona. La pujadeta val molt la pena ja que a mesura que vas pujant, la pujadeta et va regalant unes vistes, cada cop millors, de Nagasaki, que et va donant forces fins arribar a dalt de tot.

No us recorda l'escola que es veu a dalt a la dreta a l'escola de la Vila del Pingüí??? A mi molt, fins i tot tinc la sensació que el rellotge em cantarà l'hora d'entrada a classe...

Nagasaki està formada per diferents barris al voltant de la costa i d'acord amb les possibilitats del terreny.

La ciutat continua més enllà del que veiem a les fotos. És més, la bomba atòmica hauria d'haver caigut més o menys aquí, sobre el port i va caure quasi dos kilòmetres més enllà, sobre una escola.

Abans de la pujadeta, es pot visitar el barri xino de Nagasaki.

Us poso les fotos del barri, però a mi els barris xinos no em diuen massa cosa.

Bé, i per acabar per avui, us porto la foto del Mont Nabekanmuriyama. Veieu el mirador?

 

Continuarà.

Shodou a Barcelona amb Kaisei Yamamoto

Aquests dies s'ha fet una exposició a Barcelona molt interessant a la Galeria Aragó 232. L'exposició era d'una artista en caligrafia japonesa, art que es diu Shodou (書道), a càrrec de Kaisei Yamamoto (山本魁星) una artista en calígrafia japonesa de Tokyo.

Aquest és un art que requereix de molt estudi i de molt rigor. L'art consisteix en escriure japonès de manera artística. En el link trobareu més informació a wikipèdia sobre aquest art en català. Si opteu per la versió anglesa hi trobareu moltíssima més informació.

Bé, anem d'exposició. Primer de tot dir que vam trobar aquesta exposició de pura casualitat, ja que la galeria és molt petita. A dins hi havia la Sra. Yamamoto amb una amiga seva. A part d'ella, que no parla ni papa d'espanyol i quasi res d'anlgès hi havia en Shichiro, un japonès ja gran que feia de traductor. Aquest home en sí, ja era tot un personatge. Però centrem-nos.

Vaig intentar comunicar-me amb la Sra. Yamamoto i prou bé. Em va dir que va començar a estudiar aquest art als 10 anys (bé, tots els nens ho fan a l'escola) i, posteriorment, va estar 8 anys estudiant. Porta més de 30 anys desenvolupament aquest art. En Shichiro deia que és excepcional i una persona força famosa al Japó, dins del seu art.

Allà la teníem amb un mural en homenatge al Barça, amb tots els noms dels jugadors del Barça en Katakana i l'escut amb el kanji de xutar pintat amb els colors del club.

Ens van dir que esperéssim una estoneta que ens faria l'honor de pintar el nostre nom. I així ho va fer.  Aquí teniu tot el procés.

 

 

  

I aquests són els nostres noms en kanji. A la dreta, el meu nom, Roger. Una passada com domina la tècnica d'escriptura, on el truc consisteix en no moure el canell, però tenint en tot moment la mà alçada.

 

Va anar arribant molta gent. La Sra. Yamamoto va ser súper amable amb tothom. Per acabar ens va fer una performance allà mateix sobre paper. Va preguntar què volien que pintés, i una persona va demanar que pintessin vida.  

 

 

 

 

 

 

Aquestes imatges transmestien moltes coses. Cada kanji té un significat diferent. Em va fer 100 i l'últim va tenir un significat especial. El que va 100 és l'ùnic que no està fet amb kanji, sinó amb hiragana i amb una paraula molt senzilla, ありがとう、arigatou, és a dir, gràcies.

Resulta que mentre estava preparant aquesta exposició, va morir la seva mare. La seva mare va ser una persona que li va donar molt de recolçament perquè seguís estudiant. I en aquest moment li va voler donar les gràcies públicament. Tot molt emotiu.

Us deixo unes quantes de les imatges d'aprop perquè les pogueu valorar. 

I ara, la Sra. Yamamoto i els seus quadres.

Cal dir que la tarda que vam passar a la galeria va ser excepcional. Va ser com un viatge instantani a Kyoto, al Japó més clàssic, per la proximitat, per l'amabilitat, per l'ambient, per tot. A partir d'ara, els nostres noms formaran part d'alguna de les nostres habitacions. Una tarda excepcional! Us transmeten alguna cosa aquestes imatges?

Visita virtual a temples de Kyoto

Estic fent un viatge d'anada i tornada a Kyoto!!! Sí sí, i sense moure'm de la cadira de casa!!! Vaja, tots ho podeu fer!!


Només cal que entreu en aquesta web, http://air-sampai.jp/ i podreu fer tres visites virtuals i guides per tres dels temples més importants de Kyoto, el Kyomizudera (temple de l'aigua), Fushimi Inari (temple de les portes vermelles) i Jishu Jinja, el temple de l'amor (temple on hi ha dues pedres, que si ets capaç de recórrer els 18 metres que les separen, trobaràs el teu amor).

Els dos primers els he visitat i puc assegurar que el treball que han fet és excel·lent. Vaja, l'objectiu és que feu una visita de totes totes, us renteu les mans, pregueu, demaneu un desig, feu una donació i compreu algun record. Tot això des de casa.

Tindreu una guia japonesa, amb subtítuls en anglès. Per tant, no tardeu, que aquestes coses mai se sap quan duraran. Ai, quants records!

Ahh, i si us fixeu en el nom de la web, air-sampai, la inspiració bé de l'air guitar, aquest art de tocar la guitarra sense guitarra. Doncs aquí, veurem temples sense tenir-los al davant! Però val la pena!!

Quan arribeu al mapa, el Kyomizu es el de la dreta, Fushimi es el que queda més al sud, i, per tant, Jinushi, és el que queda més a la dreta. 

Per cert, quan us demani si Bigginer o Pro, feu Bigginer!!
 

Fukuoka, la calor, l'edifici-jardí Across i la carta als reis

Després de donar voltes i voltes per Canal City, vam decidir anar a veure un dels edificis més emblemàtics de Fukuoka. Hi vam anar a peu, passejant pels carrers de Fukuoka.

D'aquesta manera, després d'uns 20 minuts caminant vam arribar a l'edifici Acros. L'edifici és com una piràmide. I tots podríeu pensar que és egípcia no??? Doncs no, és d'influència mexicana. Els seus arquitectes són mexicans i l'edifici és totalment esglaonat.

L'interior és espaiós, però no deixa de ser un edifici d'oficines funcional i amb molta claror.
Bé, que és un bon lloc on refrescar-te una mica de la calor.

Tot s'ha de dir que l'edifici impressiona un ou, tot verd i tal. Sabíem, per la guia, que es podia pujar a l'àtic i estàvem buscant com bojos l'ascensor per dins. Doncs res, com a home, després de no trobar cap ascensor, vaig sucumbir a la idea de preguntar-li algú on estava l'elevator. Doncs resulta que no n'hi ha!!!!

No hi ha ascensor per arribar a dalt de tot. I ara la gran pregunta, després d'haver recorregut 10.000 km en avió, 2.000 en tren i una pila caminant sota un calor sofocant, hi ha ganes de pujar una piràmide plena de plantes i, molt probablement de mosquits. Val la pena pujar-hi per veure una vista com aquesta?

 Què me'n dieu??? El panorama no és massa alentador, però, perquè hem vingut aquí sinó!!! Doncs som-hi, a munt. A la dreta de l'entrada principal hi ha dues portetes que deixen entreveure unes escales prou amples. I comencem a pujar...

... I a pujar, fins fer-nos els 60 metres d'alçada de l'edifici. A més, el pitjor de tot va ser que el jardí superior estava tancat i ens vam quedar a les portes.

Però tot i així, l'esforç va valer la pena. La vista de Fukuoka és xula. Si obriu la foto, veureu el Canal City darrera de l'edifici marron que és un parking, a l'esquerra del cartell blanc i blau de l'hotel 東横イン, és a dir, ToyokoInn. Aquests són uns hotels que estan a quasi totes les ciutats gran del Japó i a uns prous bastant normals.

Arribant a dalt, em vaig prendre el meu postre preferit del Japó!!!!! Vaja, un salvavides per recuperar una mica de sucre i poder tornar a l'hotel pel meu propi peu.

L'espectacle havia valgut la pena i la satisfacció era màxima, tot i la porta tancada i el mal de peus.

És increïble la quantitat de vegetació que es pot posar en un edifici. Si s'extengués aquesta pràctica, a part d'ajudar a refrigerar l'edifici, ajudaríem a mantenir un entorn més saludable i a respectar una mica més la natura.

D'aquí vam a Nakasu, una illa que queda al costat de l'edifici ja que està envoltada per dos canals. És el principal punt d'entreteniment de Fukuoka i a nosaltres ens va agradar tant que no vam tirar ni una fotografia. Estava ple de clubs de senyores, carrers estrets i una mica bruts i, a les cinc de la tarda, no tenia cap encant. Suposo que a la nit i amb ganes de marxeta ha de ser un lloc ideal per trobar-lo, però després d'haver-nos aixecat a les 6 de Kyoto, no en teníem gens de ganes.

Això sí, un cop vaig veure un taiko no tatsujin 9 (és a dir, una mica vell, ja que acaben de treure la versió 14), jo de pet a fer un parell de partidetes!!

 Així és recuperen moltes energies. Com ho trobo a faltar!!! Si ningú mai sap què regalar-me, doncs una màquina d'aquestes em faria molt feliç!!! Jo trobo que m'afavoreix molt!!

Per tant, ja sabeu què demano per reis, una màquina recreativa on recuperar les energies!!!

PD: Encara recordo el mític sopar de l'estació de Fukuoka. Què bo que va ser!!! I que de tot que vaig tornar a l'habitació. A l'endemà Nagasaki!!!! Així que a descansar!!!!!