1.- Tsukiji Market. La idea és anar al mercat del peix més important del món. Abans de venir, us recomano que us mireu l'última pel·lícula d'Isabel Coixet, Mapa de los sonidos de Tòquio, ja que aquest mercat hi té una presència molt important (Hi treballa la seva protagonista).
Per venir-hi, tenim dues opcions. La primera és esperar-nos a les 5 i agafar el primer metro que ens porti a l'estació de Tsukiji-shijo (Línea Oedo, la rosa). L'altre és agafar un taxi per arribar-hi abans.
Si us aixequeu d'hora i disposeu de pressupost, recomano el taxi ja que, depenent des d'on vingueu, us perdreu gran part de l'activitat, ja que, mentre et situes, trobes on estan les coses, gran part de la subhasta ja ha passat.
Aquí, molt peix arriba viu i es procedeix al seu sacrifici en el propi mercat. La subhasta del peix viu es produeix des de les 4. Un cop s'acaba, comença la de la tonyina i, collons, quines tonyines. El que em va sorpendre es que estaven totes congelades. Home, si penses que les pesquen al Mediterrani i després les porten cap a Tòquio, es pot entendre, però mira per on, no ho havia pensat. També vaig veure que en van arribar per avió a través de JAL.
a
2.- I un cop acabat el passeig i l'estres de tants carretons a munt i a vall, sent objecte de mirades assessines per part dels treballadors (de bon rotllo, eh!) és moment d'esmorzar. Sí, hem fet tot aquest recorregut amb la panxa buida, no passa res, s'aguanta bé.Només sortir del mercat, hi ha uns carrerets estrets on preparen sushi. Hi ha llocs que tenen més de 100 anys, però són llocs petits i tots el giris volem fer el mateix i a la mateixa hora, és a dir, toca fer cua.
Finalment, vam poder entrar a un lloc i, camarero, dos de maguro i una d'ebi (és a dir, dos sushis de la part més interna de la tonyina (una delicatessen) i una de gamba). És conya, que hi havia molt de silenci. Tot va ser acompanyat de té verd ben calent, ja que feia una mica de rasca matinera. No us negaré que va ser difícil de pair, peix cru de bon matí, però, són coses que s'han de fer.Aquí veieu el Martin, la Sabrina i el John gaudint de l'esmorzar. El sushi tel deixaven sobre aquestes fulles verdes i, evidentment, estava preparat i fet al moment, vaja com un petit bar de tapes. Els cambres, dos homes ja grandets, uns veritables artitstes.
3.- Bé, són com a màxim les 9 del matí, i ara tenim dues opcions, els que estiguin petats, a dormir la mona. Els que no, ja em podeu acompanyar a la següent parada. Anem cap a l'est, zona de Shinjuku i Shibuya.
Primer, Shinjuku, és el districte financer de la capital. Molt de traje i maletins. Però aquí ens trobem amb la seu del Govern metropolità de Tokio. En la planta baixa hi ha una oficina de turisme on podreu recollir un petit llbret de color verd i en espanyol que és diu Bienvenido a Tokio, Guía Manual. És gratis, i dins hi trobareu dues pàgines dedicades a cadascun dels barris més importants de Tòquio i les atraccions més importants de la zona. Pesa poc, diu tot el just i necessari per conéixer cada barri. No cal portar les típiques i pesades guies de viatge si tens això.
I amb la nostra guia de mà, és hora de contemplar Tòquio des de l'aire, jeje, per tant, agafem un dels ascensors que ens porten al pis 45, podem triar entre la torre nord i sud de l'edifici. És gratix!! I les vistes, impressionants, vaja, de OOOHHHH que maco; cap a munt tu!!!!!! Diria que a l'àrea de Tòquio hi viuen més de 30 milions de persones, d'aquí que només es vegin que edificis.
Un cap a baix, és bon moment per entrar a qualsevol dels edificis del voltant o comprar alguna cosa per menjar en un konbini o, inclús, en una mini camió (com el que podeu veure a la fota de l'edifici del govern metropolità) per continuar l'excursió.
5.- Si recordeu el primer dia, després de dinar, us vaig proposar un parc. Doncs, avui no seré menys, després de tot el dia, ens hem llevat molt d'hora, molt gent, ara toca relax. I per això agafem el metro i a una parada baixem a Yoyogi, per anar al parc de Yoyogi i el santuari Meiji Jingu.
El parc de Yoyogi és molt gran i ens servirà per agafar forces per anar cap a la zona de Harajuku i acabar el dia a Shibuya.
El santuari Meiji Jingu va ser construït el 1920 i més de 100.000 arbres van ser plantats en aquell moment. Es va fer en honor de l'emperador d'aquell moment.
6.- Després de la tranquilitat, és moment d'endinsar-nos en un dels carrers més frikis de la ciutat: Taksehita dori. No és un carrer massa llarg, però hi trobarem tot d'articles relacionats amb personatges i ídols de famosos, a part d'una peli de roba estrafolària de botigues amb multitud de coses estranyes per si volem comprar alguna cosa per nosaltres o per regalar com a souvenir.
Si us hi fixeu, veureu la multitud de colors de totes aquestes bambes. 
7.- Un cop finalitzat el carrer, girarem a la dreta i, a través d'aquest carrer, arribarem a Shibuya. En aquest carrer trobarem moltes altres botigues, moltes d'internacionals. Crec que és un passeig ben agradable per acabar en una de les zones més concurregudes del món i deixar-nos emportar per la multitud i endinsar-nos a l'aventura per dins d'aquesta zona i concloure aquests dos dies ben complets.
A la sortida de l'estació de Shibuya, no ens podem deixar de fer la foto a l'estàtua en honor al gos Hachiko. Si voleu llegir perquè és famós aquest gos, aquí en teniu l'explicació. 
Bé, i això és tot. Ens hem deixat moltes coses al tinter: Odaiba, el Rainbow bridge, la línia Yurikamone, els jardins Hara-ryuku, la torre de Tòquio, Ueno, Museus, Roppongi, Ikebukuro, etc. Espero que, tard o d'hora, tingueu l'oportunitat de venir i gaudir d'aquesta ciutat extraordinària. Ens veiem!! Ganbatte!!
Primer, Shinjuku, és el districte financer de la capital. Molt de traje i maletins. Però aquí ens trobem amb la seu del Govern metropolità de Tokio. En la planta baixa hi ha una oficina de turisme on podreu recollir un petit llbret de color verd i en espanyol que és diu Bienvenido a Tokio, Guía Manual. És gratis, i dins hi trobareu dues pàgines dedicades a cadascun dels barris més importants de Tòquio i les atraccions més importants de la zona. Pesa poc, diu tot el just i necessari per conéixer cada barri. No cal portar les típiques i pesades guies de viatge si tens això.
I amb la nostra guia de mà, és hora de contemplar Tòquio des de l'aire, jeje, per tant, agafem un dels ascensors que ens porten al pis 45, podem triar entre la torre nord i sud de l'edifici. És gratix!! I les vistes, impressionants, vaja, de OOOHHHH que maco; cap a munt tu!!!!!! Diria que a l'àrea de Tòquio hi viuen més de 30 milions de persones, d'aquí que només es vegin que edificis.
Un cap a baix, és bon moment per entrar a qualsevol dels edificis del voltant o comprar alguna cosa per menjar en un konbini o, inclús, en una mini camió (com el que podeu veure a la fota de l'edifici del govern metropolità) per continuar l'excursió.5.- Si recordeu el primer dia, després de dinar, us vaig proposar un parc. Doncs, avui no seré menys, després de tot el dia, ens hem llevat molt d'hora, molt gent, ara toca relax. I per això agafem el metro i a una parada baixem a Yoyogi, per anar al parc de Yoyogi i el santuari Meiji Jingu.
El parc de Yoyogi és molt gran i ens servirà per agafar forces per anar cap a la zona de Harajuku i acabar el dia a Shibuya.
El santuari Meiji Jingu va ser construït el 1920 i més de 100.000 arbres van ser plantats en aquell moment. Es va fer en honor de l'emperador d'aquell moment.
6.- Després de la tranquilitat, és moment d'endinsar-nos en un dels carrers més frikis de la ciutat: Taksehita dori. No és un carrer massa llarg, però hi trobarem tot d'articles relacionats amb personatges i ídols de famosos, a part d'una peli de roba estrafolària de botigues amb multitud de coses estranyes per si volem comprar alguna cosa per nosaltres o per regalar com a souvenir.
Si us hi fixeu, veureu la multitud de colors de totes aquestes bambes. 
7.- Un cop finalitzat el carrer, girarem a la dreta i, a través d'aquest carrer, arribarem a Shibuya. En aquest carrer trobarem moltes altres botigues, moltes d'internacionals. Crec que és un passeig ben agradable per acabar en una de les zones més concurregudes del món i deixar-nos emportar per la multitud i endinsar-nos a l'aventura per dins d'aquesta zona i concloure aquests dos dies ben complets.
A la sortida de l'estació de Shibuya, no ens podem deixar de fer la foto a l'estàtua en honor al gos Hachiko. Si voleu llegir perquè és famós aquest gos, aquí en teniu l'explicació. 
Bé, i això és tot. Ens hem deixat moltes coses al tinter: Odaiba, el Rainbow bridge, la línia Yurikamone, els jardins Hara-ryuku, la torre de Tòquio, Ueno, Museus, Roppongi, Ikebukuro, etc. Espero que, tard o d'hora, tingueu l'oportunitat de venir i gaudir d'aquesta ciutat extraordinària. Ens veiem!! Ganbatte!!
Entrades
