dilluns, 24 de maig del 2010

De ruta per l'est de Kyoto seguint la Lonely Planet: de camí cap al Murayama Park i Yasaka Shrine

I seguim. Queda molt per veure, encara no és migdia i la gana apreta. Hi ha molta gent pel carrer i moltes paradetes i botiguetes on fer un mos. Aquí posa Kurian, que no sé pas què vol dir, però el que tinc clar és que per 80 iens et donaven una galeteta calentona.Però més que galetes, el que vaig probar va ser els rellenos de carn. Era fàcil adivinar que eren de carn gràcies a la pista que em va donar el Jordi, era aquest Kanji 肉, que per qui no el recordi o no li soni, era el kanji que portava escrit al front el KinNikuMan. Kin, si penseu en el Kinkakuji, ja sabreu que vol dir or, Niku és el símbol que vol dir carn i man, doncs no calen traduccions. Apa, ja sabeu ara mateix que perquè han traduït a casa nostra kinnikuman per Musculman. Oi que li veieu la relació??. Doncs jo tampoc!!! Apali, no ja podeu fer-vos els sabelotodos jugant el Trivial!!! (quina tonteria que acabo de dir, oi?)

Bé, aquí teniu les boles de carn. Oishikatta desu!! Ja falta menys per a la tornada cap al Japó i per tornar-les a assaborir. En podeu trobar a qualsevol konbini. Tot i que són una mica enganxifoses, val la pena tastar-los.El millor, junt amb les visites als temples i ben bé a la mateixa alçada, és el passeig, totes les tendes de souvenirs i la de coses que hi ha, tant de menjar, com frikades per posar-te al mòbil, com tots els pongos del món. Aquí en teniu un exemple de tants. Per seguir el camí, un cop hem recul·lat mig carrer que hem pujat anteriorment per arribar al Kyomizudera, hem de girar a la dreta i baixar per aquestes escales. No té pèrdua. Vaja, a seguir a la gent. Dónde va Vicente??? Doncs cap allà que anem. Hi ha molta gent, es nota que molta gent té festa. Us heu quedat amb el bolso CD de la japoneseta. Jaja, suposo que el que deu voler dir es que és un bolso que reprodueix CDs, oi?? És un bon dir per lluir les millors peces!! (Mare meva, quin humor...)I, ja us dic, entre tanta gent trobes moltes coses. Em deixaria perdre, m'asseuria en una cantonet, agafaria la càmera i em dedicaria a fer fotos i mirar la gent com passeja. Es pot veure moltes coses. Iepp, que és allò que acaba de passar!!! Aixeca't i segueix-la!!Oi que sembla una geisha?? Estem a Kyoto, som-hi, som-hi!!! Ups, si s'han parat. És una nena vestida de geisha. I al costat, sembla el seu germà. Coi que s'hi posen bé per a la foto. Una mica de morro, i apa-li aquí us la presento.I que monos que són la parella del darrera. Ella japo, i ell occidental, però també vestit a l'estil japonès.

Iepa, que no és l'única, aquí n'hi ha més. Ups, i més enllà més. Quin estress, vull la foto de totes!!! Impressionats? Mola eh!!!! Quina ilu, quin passeig més profitós. Comencem a estar cansats, però a cada moment que passa, val la pena fer un petit esforç més. Bé, un cop vist l'espectacle, vull tornar una mica enrera del carrer, que hi ha una cosa que us vull ensenyar. Crec que ja us la vaig mostrar un altre dia, però en tornaré a parlar. Són les bosses regal que no saps que hi ha dins. Tenen un preu tancat i se suposa que dins hi ha coses per igual o més valor del que costa. Això sí, no les pots obrir. Vaig estar temptat de comprar-ne algun, però no em vaig atrevir. Vaig fer bé? Qui sap!!!!!Increïble com va de guarnida aquesta noia. Per no passar fred, porta aquest mocador de pell, que el tornareu a veure més endevant.

Amb aquestes ja hem arribat al Parc Murayama. Hi ha un moment que el carrer es comença a obrir i arribem al parc. És un parc petitó, on destaquen un gran cirerer, ja molt vell i que ha de ser una gran atracció a la primavera. Però, ai pobret meu, com s'ha quedat, sense cap fulla i el cap pelat. És hivern i fa fred. Hi ha molta gent que ve a fer-se fotos en aquesta zona. Està molt a prop del temple Yasaka i molta gent vesteig les millors gales. Aquest és un bon lloc per treure bones fotos. A falta de flors en el parc, aquesta noia ha decidit posar-les en el seu kimono.
Us deixo un bon fons perquè, amb el photoshop, us hi poseu i no us calgui anar a Kyoto per tenir la foto. Us va bé?Mira-les aquestes, són joves i amb poques ganes de caminar. De carritos d'aquest n'hi ha molts. Si aneu a Asakusa, a Tokyo, en veureu molts. A mi em fa una mica de pena, però vaja, és una manera de guanyar-se la vida i sentir-se princesa per una vegada. Deixem-les fer, però que paguin una bona propina. Ups, si al Japó no es deixen propines. Buff, quin estrés!!!Tot s'ha de dir, conèixer el Jordi a Nagoya va ser una gran sort. Em va ajudar moltíssim a descobrir coses; una és el メロンパン、és a dir, el meron pan, o pà de meló, com molt bé heu encertat. És com un melindro rodó i esponjós que resulta que també es pot trobar a qualsevol konbini, però que no m'havia fixat de la seva existència. Però, després de la conversa amb el Jordi i parant atenció en aquesta parada...vaig fer l'esforç d'intentar llegir el que us he escrit, ja que katakana, encara que molt lentament, sóc capaç de llegir. I després de llegir-ho, i recordant les sàbies paraules del Jordi dient-me que el Meron pan era molt i molt bo, em vaig demanar futatsu, és a dir, dos, com bé indica la dependenta. I el Kiyaku de mi, jajaja, Kyaku vol dir client en japonès i és aquest kanji 客 (es nota que tinc examen de kanjis demà!!!) es va haver d'esperar a que sortissin del forn. I el forn on era? Doncs en la Nissan Vanette aparcada darrera del tenderete. Nem-ho a veure???Mira mira, aquí surten!!! Mmmmmm, noteu l'oloreta???? Jo encara la recordo, ohhhh, quina passada. Els millors que he tastat mai!!! Wow, si ho veieu escrit, pregunteu: meron pan wo arimasuka, és a dir, teniu meron pan. I si us diuen, hai, mochiron, agafeu-ne un i gaudiu!!! (sempre que us agradi el dolç clar). Però bé, tampoc és molt dolç i no, no pas, el gust de meló no es nota.

Ja us he dit que tenderetes, molt, aquí ens fan les típiques boles de pop, els famosos takoyakis. També s'han de probar!!!I més tenderetes de menjar. D'aquí no vaig probar res, no tenia ganes de passar una mala digestió.Bé, i ha arribat l'hora d'anar cap al temple. Per aquest motiu, girem a l'esquerra on hi ha el gran sakura que hem vist i seguim l'avinguda. Arribem a l'esplanada on hi ha el temple. Gent, gent i més gent. Hi ha dos edificis que destaquen sobre la resta. Un ple de llanternes. L'altre de color taronja i amb molta gent al davant. Què fan????
Doncs resen i, per tant, tiren diners. Han montat una estructura per rebre totes les monedes que tira la gent. Jo vull montar una empresa de temples japonesos, la de pasta que hi tirava la penya. El pobre Nuñito del Crackòvia s'hagués posat malalt per sempre més. Nosaltres també vam fer la nostra ofrena.

Aquí ho teniu.Heu vist les fletxes del sostre. Doncs aquesta és com la que tenim a casa!!! :)Esperem que ens porti sort!

També podem intentar esbrinar el nostra futur, traient una de les barretes d'aquests tubs.Sembla ser que el futur els ha somrigut a les noies que teníem a la foto. Però, oju, no se'ls caigui la pestanya!!! Veieu de nou el mocador??? Diria que els agrada que se les mirin i treguin fotos. Què creieu?
Aquesta és la zona més concurreguda de Kyoto en aquesta època. El temple en si no té molt encant, en comparació amb d'altres de Kyoto, però és típic venir-hi per cap d'any amb tota la family. Qué monus els globus de la KittyChan i del Pokemon, més la bandera, més la porta del temple. Buff, que més podem demanar a una foto???Com no pot ser d'una altra manera, en el temple també hi ha el lloc per posar-hi la nostra predicció de futur i els nostres desitjos. Bé, i si comprem algun altre pongo?? Us n'agrada algun??I, se'ns està fent tard, ja són prop de les tres, a les cinc es fa fosc i hem de visitar el Ginkakuji i Gion, la zona de les geishes. Us agrada la ruta fins ara???? Espero que sí.

Per últim, podem agafar forces comprant unes galetetes. No sé si es nota, però aquest va ser el dia que més fotos vam fer del viatge. Encara el recordo, va ser esgotador, però molt especial.

PD: Perdoneu per estar tants dies out, però instal·lar un washlet requereix temps, molta paciència i deixar altres coses aparcades. A més, en aquest temps, tinc novetats. El blog continuarà, i més temps del previst. Hi haurà tercer viatge al Japó, a Kyushu!!!! Vindreu amb mi????

Ens llegim!!

divendres, 7 de maig del 2010

De ruta per l'est de Kyoto seguint la Lonely Planet: Sanjusangendo i Kyomizudera

Pels que esteu organitzant un viatge per Kyoto, una de les zones de visita obligada és l'est de Kyoto. Hi ha moltes coses a veure i es pot fer caminant sense massa estress, però si que acabareu petats, ja que caminareu i caminareu i no us ho acabareu (rodolí petrificant!!!!!).

Si prenem com a punt de sortida l'estació central de Kyoto, agafarem un autobús (el 100, el 206 o el 208) que ens porti fins a Sansusangendo, que literalment vol dir els 33 espais entre columnes. I dius, quin nom més estrany, oi??? Doncs sí, ja que l'important és el que hi ha dins, i són 1001 estàtues de Kannon, la deesa que tot ho observa i que molt sovint és representada amb molts caps i molts braços.

La pena va ser que no deixen fer fotos a dins. Les estàtues són de fusta i tenen més de 800 anys. Estan situades en 5 fileres de 10 cadascuna a dreta i esquerra de l'estàtua principal, que és enorme. El millor record que tenim és un petit quadre que vam comprar per 1.000 iens i que, tot i ser molt senzill, ens agrada molt.

Les estàtutes impressionen molt, ja que totes són daurades. La sala és llarguísima, aquí en teniu una foto de l'exterior. Si busqueu sansusangendo al google en veureu l'interior. El pitjor, a part de no poder fer fotos, va ser que ens van fer anar amb sleepers per dins del temple i feia un fred considerable, amb el que se'ns van glaçar els peus (encara recordo el fred que vaig passar). Sort d'una estufeta que hi havia a la sortida per escalfar-te. Ahh, per cert, aquest és dels temples cars de visitar, 600 iens, és a dir, prop de 5 € per cap!!!! En aquesta ocasió, evito penjar la cara que feia quan intentava calentar-me els peus a la sortida del temple, és patètica. Tot i així, el temple és de visita obligada!!El que no vam veure pas va ser la festa que fan una vegada a l'any, cap a la primavera, on multitud d'arqueres participen en una competició que es diu Toshiya (busqueu-ne fotos pel google). En el temple s'explica una mica aquesta competició i aquí teniu uns arcs. Un cop sortim d'aquest temple, podem agafar les línies 100 o 206 fins al següent destí, el Kyomizudera, el temple de l'aigua pura. Però arribar a aquest temple té un peatge en forma de pujadeta. I tenint en compte que era primers d'any hi havia molta molta gent!!!I moltes noies vestides amb kimono!!!Sense dubte, a les japoneses els queda molt millor el kimono que a les occidentals, què en penseu?

Un cop acabes la pujada fins a l'entrada del temple, ens trobem a la porta que ens indica que ja hem arribat i, per tant, ja podem pagar l'entrada. Aquest temple, més que un temple, és un santuari, ja que n'hi ha d'altres a visitar. Per exemple, el Jishiu shrine, temple dedicat a la deesa de l'amor. Davant d'aquest temple hi ha dues roques separades per 18 metres. Diuen que si ets capaç de caminar d'un roca a una altra amb els ulls tancats, seràs afortunat en l'amor. No obstant, et pots ajudar d'algú, però en aquest cas necessitaràs d'algú que t'ajudi a trobar el teu amor. Jo, des d'una de les roques us n'envio tant com puc, ja que em va ser impossible intentar arribar d'una roca a l'altra, donat que hi havia molta gent: sota perill de trepitjar algú i amb el poca cosa que són, el més fàcil era fer mal a algú.Bé, seguint el camí, arribem al temple principal. Aquí hi havia molta, però molta gent pregant. Hi havia molta cua per arribar aquí davant per fer la típica pregària. Sortint del temple, comença un recorregut fins arribar a la font d'aigua pura que dóna nom al temple.

Un cop comences el recorregut comences a ser conscient del tamany del temple i perquè es tan famós. Com veieu, el temple s'aguanta sobre una impressionat construcció de fusta que li dóna un caire únic.Seguint el camí, arribem a la font. Bé, més que una font són tres. Després de fer el corresponent pagament per utilitzar els utensilis per poder beure aigua, cal dir que a cadascuna de les fonts se li atribueix una propietat: salut, amor o diners. Les fonts és diuen Otowa. Diuen que si ens beus de tots, seràs titllat de cobdiciós. Jolines, doncs, per tant, no es pot tenir. Amb què us quedeu?? Jo em quedo amb les coses més immaterials, salut i amor, els diners, ja vindran, ja que tot i que ajuden, no em em poden donar la felicitat que em pot treure no tenir alguna de les altres dos coses.

Aquesta és una altra vista de l'estructura que aguanta el temple des de sota. Bé, i fins aquí la primera part de la volta per l'est de Kyoto. Això només ha fet que començar, encara ens falta veure moltes coses més!!!

diumenge, 2 de maig del 2010

Desfilada de kimonos a Barcelona

A Barcelona hi ha una petita comunitat japonesa que porta anys organitzant un esdeveniment força curiós, un concurs d'oratòria en japonés per estudiants de japonés.

Aquest any es celebrava la XIX edició. M'havien explicat que estava molt bé i, com que els meus professors hi anaven i l'horari es va adequar a les nostres possibilitats, ens hi vam arribar.

Es celebrava en un hotel de 5 estrelles, el Melià de l'Avinguda Sarrià. Estava organitzat per una associació d'empresaris japonesos de Catalunya, que es diu Barcelona Suiyokai. Tot i que la comunitat de japonesos a Barcelona no és molt nombrosa, tot sembla indicar que tenen un poder adquisitiu força o molt elevat ja que normalment són directius d'empreses japoneses, com Sony, Casio, Mitsubishi, Yamaha, Kao entre d'altres.

Aquesta associació monta diferents esdeveniments a Barcelona, molt sovint també amb la col·laboració de Casa Asia, la Japan Foundation i del Col·legi Japonés de Barcelona, a Sant Cugat del Vallés, com per exemple l'inici de l'any nou que fan cada 31 de gener.

L'acte està organitzat amb tot de detalls, per exemple, era impresionant la qualitat del paper amb que estava imprès l'horari de l'acte. A part d'això, hi havia molts premis pels concursants, tot i que no pels assistents, quan l'any passat si que n'hi va haver. El primer premi era un vol d'anada i tornada al Japó.

Hi havia dos nivells, un d'elemental i un altre d'avançat, però en ambdós casos tots els particpants ho van fer molt bé. Va ser en el torn de preguntes on es notava realment el seu nivell real. El japonés incorpora moltes partícules durant una frase i això fa que, per nosaltres, primer diguem la paraula que toca i després la partícula, posant molt ènfasis en la partícula. Això és una mostra del teu nivell de japonés, ja que ells no li donen tanta força com ho fem nosaltres. Això és una cosa que necessita de forá pràctica per millorar-ho.

La sala estava plena i va ser molt interessant. El jurat portava un cinta vermella, tot molt cerimoniós. Hi havia molts japonesos a la sala. Vaja, que va estar molt bé. Així que, si esteu aprenent japonés i voleu mostrar les vostres habilitats, a finals del mes d'abril de l'any vinent (2011), tindreu una nova oportunitat.

L'acte també tenia una defilada de kimonos a càrrec del Kimono Club de Barcelona. La desfilada va ser molt curiosa. A més, els kimonos que portaven eran excepcionals, ja que eren de cerimònies molt especials difícils de veure al Japó: casament, cerimònia dels 20 anys (majoria d'edat),...

Al Japó, de dones amb kimonos se'n veuen força, no és res extraordinari, sobretot el cap de setmana. Però són kimonos força portables i sense una ornamentació ni unes motxiles tant extraordinàries com les que podeu veure aquí. Mireu quines mànigues més llargues!!Les models van posar-hi tot de la seva part per intentar lluir el màxim possible els kimonos. Anava dançant mentre desfilaven. De totes maneres, se'm feia estrany veure una occidental amb un kimono. Les japoneses són tant poca cosa, que amb la convinació amb un kimono fa que semblin una peça de porcelana. Aquesta sensació és molt difícil veure-la en una occidental, almenys a mi m'ho sembla.

En aquest, la motxila té la forma d'una tortuga. Aquest últim és el kimono que portaven les geishas més importants. Fixeu-vos en que la motxila està lligada al davant i en les sandàlies, les quals obligaven a caminar d'una manera ben especial. Bé, l'acte va ser molt interessant i ara cal seguir la pista d'aquesta associació, ja que poden ser molt interessants totes les activitats que montin, un cop vist com va ser aquest concurs d'oratòria.

dijous, 29 d’abril del 2010

La fabulosa estació de Kyoto

Si Kyoto és coneguda són per la seva gran quantitat d'edificis històrics que té, però el primer que veurem a l'arribar-hi serà un edifici modern, que es mereix la seva atenció, totalment modern i d'una arquitectura d'acer, allunyat de la fusta pròpia dels temples budies i sintoístes.

És l'estació de Kyoto, una macrocomplex al centre de Kyoto i que és on arribarem si hem vingut amb shinkansen.Fixeu-vois en el reflexe de la torre de Tokyo en el vidre. Aquest edifici va ser molt polèmic en el seu dia degut a la seva modernitat, ja que desentona molt amb la ciutat antiga de Kyoto. D'altra banda, és un edifici amb molta personalitat. A part de l'estació, hi ha uns grans magatzems (Isetan), un hotel, un teatre, l'oficina de turisme, diferents botigues i una botiga temàtica dedicada a l'astroboy i altres personatges de manga clàssics dels anys 60. Hi vaig comprar uns draps de cuina petitons però preciosos amb la imatge de l'astroboy!! Ai, que m'entra la nostàlgia.

L'edifici va ser dissenyat per Hara Hiroshi, arquitecte de l'increïble Umeda building d'Osaka.

L'edifici té 15 plantes, i a l'esquerra de la imatge anterior trobareu la torre de Kyoto i podeu intentar-vos retratar amb la torre de fons. Des de l'última planta tenim una vista del sud de la ciutat preciosa i gratis. De la vista, sobre surt la pagoda més gran de Japó i que ja vam visitar aquí.
Aquest n'és l'interior des de la zona nord i cap a on anireu a buscar tots els autobusos per visitar la ciutat i cosa que immediatament farem si em sigueu en aquest viatge. Us hi apunteu?

dimecres, 28 d’abril del 2010

Japó és el país més sorollós del món!!!

Qui ho anava a dir, oi????? Els japonesos són els ciutadans que més soroll soporten en aquest planeta!!!

Haviam, si en el metro no parlen per telèfon, parlen molt fluixet, els molesta la gent que crida, no hi ha nengs, ni motos amb escapament lliure, ni la gent va amb la música amb el mòbil obert, ni hi ha gent que porta la música a tota òstia amb les finestres obertes!!! Però si són la comunitat més educada del món, en un principi, es pot no entendre aquesta classificació.

I més, si ho comparem amb casa nostra, on es produeixen comportaments incívics força sovint, amb gent que crida pel mig del carrer, amb motos que fa més soroll que la meva bateria.

Però al Japó, les autopistes van pel centre de les ciutats, els venedors surten al carrer a cridar les seves ofertes, hi ha obres constants, elements que són difícil de controlar i que han d'elevar els nivells de soroll que s'ha de soportar.

I on creieu que està Espanya en aquest rànking? Una pista, no gaire lluny!!!! Doncs és la segona del rànking!!!!!! I si us mireu aquesta notícia us assustareu de tots els efectes nocius que té l'excés de soroll sobre la salut i el benestar de les persones!!!!

dimarts, 27 d’abril del 2010

El Fuji des del Shinkansen

Una de les millors maneres de veure el mont Fuji (Fuji San en japonés, que no Fujiyama, ja que és una mala pronunciació del kanji de muntanya, per tant, ja ho sabeu tots, el Fuji, a Japó, es coneix com a Fuji San) és amb el shinkansen.

Aquestes són un parell de fotos fetes amb des del shinkansen que ens va portar de Tokyo a Nagoya, que és el mateix que segueix cap a Kyoto i Osaka. Per tant, segur que l'agafareu. Per tant, al cap d'uns 50 minutets de viatge us hi trobareu davant.

És molt probable que a l'estiu estigui envoltat d'una calitxa que no us el deixi veure, vaja, es passa gran part de l'any tapat per núvols. La millor època per veure'l són els dies freds d'hivern i aquí el teniu.
A que és bonic, oi??? A mi m'encanta!!! No m'estranya que sigui una muntanya tant sagrada!
Tot i que el dia era excel·lent, molt fred, però molt net, ja veieu que hi ha els núvols que sempre li fan companyia!!!

Per acabar, podeu veure que no només el Fuji va ser font de les nostres fotografies durant el trajecte.
Deixo per més endevant la visita a Nihondaira i les seves famoses vistes del Fujisan.

diumenge, 25 d’abril del 2010

La Kitty a Barcelona

Avui us porto un lloc que vaig descobrir no fa gaire. És un outlet de la kitty, un outlet de la marca oficial: Sanrio.Aquesta és l'entrada de la botiga.
La botiga està situada al carrer Sancho d'Àvila, un parell de cantonades més enllà del tanatori. Hi ha multitud de coses, des de llapisos, a roba, passant per maletes i tot el que us pugueu imaginar.
Vaja, que si sou fans de la Kitty i voleu omplir casa vostra de coses frikis, aquesta és una bona opció, hi ha de tot i a bon preu.
Ahh, per cert, sapigueu que la Kitty és japonesa, no pas xinesa, com erròniament em va dir la dependenta de la botiga. Va sortir al mercat l'any 74 al Japó, vaja, que ja és grandeta.

I per cert, pels fans de la Kitty, a 40 minuts de Tokyo, des de l'estació de Shinjuku, teniu el Sanrio Puroland, parc temàtic dedicat a la Kitty.

Jo conec algú que s'hi tornaria boig, i vosaltres????