Avui nem al cine!!!!!

Avui anem al cine!!!!! Ole ole!!!! Farem una cosa que fa mesos que no faig, anar a veure una peli!!!!

Com us ho imagineu? Gaire diferent, molt diferent, completament igual? Penseu que vendran sushi o quelcom similar? Que la gent s'asseurà al terra o que serà una cinema tipus americà?? La peli serà subtitulada o traduïda al japonès? Car o barat? Les crispetes tindran sabor a peix o seran dolçetes?

Doncs som-hi, nem a constestar totes aquestes preguntes. Hi vaig amb el Choldi, que teniu el seu interessant blog en el llistat de blocs de la columna de l'esquerra. Com que ell ja té experiència i parla molt més japonès que jo, doncs avui només toca mirar i apendre. Anem al Midland Square, un edifici d'oficines on en les quatre primeres plantes hi ha tot de botigues de roba, bolsos i restaurants i a la cinquena, el cinema. Està davant mateix de Nagoya Central Station.

Comencem per la guia del cines. Té 7 sales i podeu veure com que la guia està bastant més currada que no pas les dels nostres cines. Hi explica tots els serveis, com arribar-hi i tots els preus, inclosos els preus de les begudes i les crispetes. Per la part de davant veiem les pel·lícules que estan fent i un avançament de la propera programació. Com veieu, hi ha sis pel·lícules en cartell, de les quals 5 cinc americanes i només una japonesa. Aquí també ha arribat la moda 3D i una de les pelis és amb 3D: A Christmas Carrol.Doncs com ja us podeu anar imaginant, el cinema és ben bé un cinema com els nostres, però tot en japonès. Hi ha coses que canvien, com per exemple el preu. Aquí una entrada val 1.800 iens, que són com 14 €. Per mi van ser 1.500, perquè sóc estudiant, un gran estalvi, ja que això són com 12€. Mai més pensaré que les entrades del cine són cares, si ho comparem amb el Japó.

Les entrades són numerades, res del primer que arriba el primer que seu i així tens més possibilitats que gastin en crispetes. Per tant, vam comprar les entrades per la peli: Inglorious Bastards, l'última del Tarantino i com que quedava prop d'una hora per començar, vam anar a donar una volta per l'edifici i vam trobar una espanyol i com us podeu imaginar, perfectament traduït. Haviam si trobeu els 7 errores.Què tal uns huevos flamenca, 8€ per una cruzcampo o prop de 10€ per una Voll Damm, uns fritos calamares, fritos verduras, tortilla esparago, chilindoron, paella pollo, fideou i, sobretot, mireu-vos la foto de la ensalada rusa, que no te pas res a veure amb la nostra ensaladilla rusa. Quines coses que veiem tu!!!

Iep, però si estan cerrando, però perquè no posen closing,???? potser perquè han posat una N de més.
Bé, i tornem al cine. Aquesta és la part de l'entrada, amb tot de llumetes al terra. Molt bonic i de luxe tot, ja que amb el preu que paguem, ja ho pot ben ser!!
A la part de la dreta, hi havia la zona de crispetes, amb la mateixa cua que a tot arreu, el que passa és que era la sessió de les cinc i hi havia molta més gent que no pas a la nostra sessió de les cinc. La nostra sala estava a tope. Els preus, més o menys igual, el que passa és que les racions són molt més petites. Quasi que la nostra Cocacola petita és la seva gran i coses així.

Decidim no comprar res, amb l'estacada de l'entrada ja n'hi ha hagut prou i intentem entrar. Què va tu!! Si no t'han cridat no pots pas entrar. Ens hem d'esperar fins al minut exacte que cridin els de la sala 6. No podia ser d'una altra manera.

Finalment, és el nostre torn i entrem. La sala, pleníssima, però un silenci esgarrifant. No hi havia el típic nen de castefa dient tonteries, els nens corren o cridant, el bebé plorant, el del mòvil encès. Res, tot aquest personal, aquí no existeix. Era desagradable tant silenci i tanta gent, era totalment incòmode. I així va ser durant tota la peli, crec que només nosaltres vam parlar una miqueta, jo no em puc estar callat mentre miru una peli, necessito comentar-la amb algú de tant en tant.

També us preguntareu si la peli en VO o estava subtitulada. Doncs era VO, aquí no tradueixen res. Tanta polèmica que tenim pel català i aquí tot està amb anglès, cosa que trobo un gran encert perquè la peli canvia bastant. Llàstima que l'accent que feia el Brad Pitt era impossible d'entendre i molt de l'humor Tarantino es va quedar pel camí. L'haurem de tornar a veure perquè es una frikada de cuidado.

Al final, el Jordi ja em va advertir que la gent es traga tots els crèdits. I va ser així, prop del 70% de la sala es va quedar a tragar-se tots els crèdits, que ja són ganes, que no tenen ganes de fer pipi?? No tenen el cul quadrat???? Ahhh, i totalment callats i mirant-nos amb cara de dient, Què feu??? Què mal educats, que us aixequeu abans que s'acabin els crèdits. This is Japan!!!

Hikone, un castell de pel·lícula

Avui farem una nova sortideta. Ja s’està apropant l’hiver i comenta a fer fred, però això no és motiu per quedar-nos a la residència i aprofitar per anar a veure un dels Castells més macos que encara no hem vist, el Hikone-jo.

Per anar-hi, hem d’agafar un tren primer fins a Ogaki, després un altre fins a Maibara. Maibara és una estació important on hi paren alguns shinkansens. Amb shinkansen són uns 20-25 minutets per fer 70 kilòmetres, mentre que amb el ràpid és una mica més d’una hora.

Ara que ja sabeu com s’organitzen els trens ja sabeu que un tren ràpid és un rodalies que no para a totes les estacions després de l’entrada explicant tot el sistema de trens.

Hikone és una ciutat petiteta, vaja, només 111.000 habitants, però molt famosa pel seu castell. Un cop hi arribes només cal caminar uns 15 minuts en línia recta per trobar el castell. No té pèrdua. Al sortir de l’estació hi ha una oficina de turisme o us donaran un mapa amb un recorregut recomanat a fer.

Aquesta és l’entrada a la zona del castell. Amb l’entrada pots comprar la visita als jardins, cosa que us recomano fer. Es diuen Genkyu-en.La torre del castell és petiteta.Un cop arribem a l’esplanada de la torre, ja el podem veure.És una torre real, és a dir, de fusta, no pas reconstruïda amb formigó. I clar, per aquest motiu ens toca anar sense sabates i pujar per unes escales molt dretes.L’interior del castell.Com sempre, les vistes des de dalt de tot de la torre són precioses. Des d’aquí veiem el jardí que després anirem a visitar.El castell per la part de darrera.Era principis de desembre i la part del darrera del castell, amb totes les fulles caigudes, era un bon lloc per esmorzar, no us sembla?Ja hem vist la torre, però hi ha més edificis a la zona. Aquest n’és un.Les finestres d'aquest segon edifici no acaben d’estar a la meva alçada.Jo no sé com s'ho fan els japos per seure en aquesta posició. Us asseguro que per fer aquesta foto me les vaig desitjar, quin mal tu. Vaja, que tinc una poca flexibilitat alarmant, :(.

Com que el castell està en una muntanyeta, hem de baixar i aquest és el camí que hem fet servir per fer-ho i per arribar-nos al parc.El parc va ser manat construir per un dels senyors del castell com a lloc per passejar-s’hi i està molt bon cuidat i és molt bonic.Aquí el teniu.
Val la pena oi? Doncs aquí amb el castell de fons. Dins del parc hi ha una casa de te que serveixen té i un petit dolç per 500 iens sobre un tatami i per una noia vestida amb kimono, molt mona ella. Com que no m'agrada el té ho deixo pels interessats. La casa és aquesta. L'entron és molt bonic!!Poca cosa hi ha més a fer a Himeji. Sortint de la zona del carrer, cap a la dreta i seguint el recorregut que ens assenyala el mapa que ens han donat, podem passar per un carrer amb cases noves però construïdes imitant un estil de fa uns segles. Hi ha botigues i restaurants i algun temple, però si aneu amb pressa, no cal que us hi atureu. Jo només en guardo aquesta fotografia.I amb això hem fet un nou dia i una nova creueta a la llista de llocs a visitar. Hi anirieu???

Com és una obra al Japó?

Arran d'aquesta foto m'agradaria explicar-vos com són les obres al Japó. El lloc es davant mateix del hostel d'Osaka.

L'home que hi ha davant del camió blau és un home que només es dedica a regular el trànsit i per això porta aquest bastó vermell com si fos una espasa jedi per donar pas a la gent (el tema és que el carrer és peatonal i no hi ha pas trànsit a regular). Si l'obra és molt grossa és normal que n'hi hagi dos. Aquest home també és present en qualsevol entrada de parking (un bon example de com els japonesos tenen molta més gent treballant de la que veritablement fa falta segons la nostra perspectiva). A més, normalment la gent que fa aquesta feina és gent gran (molta de la feina que la faria la nostra immigració aquí, com que no en tenen i estant sobrats de gent gran poc qualificada, és qui la fa).

Com veieu, han posat una pantalla per no destorbar a la gent. Tots els operaris porten casco lligat, no pas de qualsevol manera. També el porten els conductors i enfermers de les ambulàncies.

Fixeu-vos en el terra, no es nota pas que estiguis davant una obra. La veritat és que dóna gust veure com estan aquestes obres i no pas les nostres, que ho embruten o ho destrossen tot. A més, sempre ho deixen tot ple de ciment i aquí veieu que res de res, tot nét i polit.

El que sí que és el mateix és el soroll. Aquest camió va arribar una mica abans de les nou i no em va deixar dormir més. Hi ha coses que a tot arreu són iguals, però com veieu, n'hi ha moltes que es fan de manera diferent.

Japan Rail Pass i els trens al Japó

Aprofito aquí per fer una explicació dels diferents trens que hi ha al Japó i que és molt important tenir clar perquè canvia el preu i el temps de cada trajecte.

Comencem: El més ràpid i car és el shinkansen. Si heu de fer com jo i comprar el bitllet veureu que us donaran dos bitllets i que heu de posar a la màquina cada vegada. A més, cada bitllet té un valor en iens. El motiu és que amb un d’ells pagues la distància i amb l’altre pagues el suplement per pujar al shinkansen. És més, per garantir-se que has pagat i suposo perquè no es coli la gent, a part de picar el bitllet a l’entrada de l’estació ho has de tornar a fer a l’entrada de l’andana del shinkansen.Aquest tren és el famós tren bala. Connecta les principals ciutats de Japó i n’hi ha de tres tipus, tens amb el mateix preu.

El Nozomi (のぞみ). Aquest és el que fa menys parades i del que n’hi ha més. El representa el color groc i si teniu un Japan Rail Pass no el podeu agafar pas, però si heu de pagar un bitllet i les ciutats són importants com per exemple fer Tokyo Kyoto, és el que heu de procurar agafar.

El Hikari (ひかり). Aquest fa una mica més de parades que l’anterior però no gaires més. Potser per fer el trajecte entre Tokyo i Kyoto, que estem parlant d’unes 2 hores i quart amb el Nozomi, amb aquest tardes una mica més de 2 hores i mitja. Aquest és el tren ideal si aneu amb Japan Rail Pass.

Aquest és el panell de trens per a Kyoto des de Hamamatsu, estació on no paren el Nozomi. Com veien, n'hi força i això que us he dit que els que n'hi ha més, els Nozomi, no paren aquí.
El Kodama (こだま). Aquest un shinkansen entre cometes perquè para a totes les estacions de shinkansen i el trajecte entre Kyoto i Tokyo el fa en prop de quatre hores. Per tant, procureu mirar quin tren és el que us convé.

Un altre tema és la reserva de seients. Menys els trens locals i express tots els trens tenen la possibilitat de comprar una seient reservat. Amb el Japan Rail Pass ho podeu fer i és molt recomanable per anar més tranquil. Si heu de comprar un bitllet, ull, que la reserva de seient vol dir pagar més. Jo mai he tingut problemes per no trobar seient en un tren, però sí que he vist gent dempeus en un shinkansen, per tant, quan un preguntin si reserved o non-reserved el meu consell és non-reserved.

En un shinkansen i trens de llarg o mig recorregut normalment hi ha algun vagó de fumadors. Està indicat en el terra i ho podeu preguntar ja que sempre tenen la mateixa distribució, tant si és per poder fumar o per no haver de suportar el fum d’altres persones.

Per últim tenim el green car. Aquest no és que sigui el vagó ecològic, és primera classe i s’ha de pagar un suplement.

Tot això està escrit en el terra de les andanes i en els panells informatius. Per tant, un cop en veieu algun us serà molt fàcil familiaritzar-vos amb ells. A més, no cal parlar de la puntualitat japonesa, crec que és ben famosa.

Fora dels shinkansen tenim els limited express. Aquest és un tren que també té un suplement per la velocitat i perquè para a poques estacions. Connecta ciutats a les que no arriba el shinkansen però que són importants. Cada línia té el seu propi nom i, per exemple, els Shirasagi és el que uneix Nagoya i Kanazawa.

Els trens express. Aquest són trens normals però que paren a no totes les estacions. Són els trens que heu de procurar agafar si heu de comprar bitllets i no voleu pagar suplements de velocitat. Tenen el mateix preu que els trens locals i van molt més per feina.

Per últim tenim els trens locals. Són els nostres rodalies. Res a dir, són lents i paren a tot arreu.

Pels que hem de comprar els bitllets cada vegada, els trens locals i express són els nostres amics. Jo m’hi he passat unes quantes hores amb ells, sobretot després de descobrir els seishun pass, que és un bitllet il·liminitat per cinc dies de trens locals i express a fer servir durant unes dates determinades. És transferible, per tant, el poden fer servir diverses persones a la vegada. Val 11.500 iens, és a dir, 2300 iens per dia. Per exemple, avui que us estic escrivint de tornada de Shizouka, anada i tornada val uns 6.500 iens i jo gastaré el meu últim dia de seishun pas.

Jo he comprat el que em permet fer-lo servir des del 10 de desembre fins els 20 de gener. Si penseu venir de vacances, és interessant que entre el 20 de juliol i el 10 de setembre.

Però sense dubte, si heu de venir el Japó us heu de fer amb el Japan Rail Pass. Ull, a part de la particularitat que us he dit dels shinkansen, al Japó hi ha moltes línies privades de metros i trens. Per tant, que no us confongui el nom ja que Japan Rail és el nom de la companyia més important i que té els shinkansen. Les altres no, però de vegades haureu de fer servir altres companyies i haureu de pagar els bitllets, com poden ser Meitetsu o Kintetsu.

Un últim aspecte que heu de tenir en compte si agafeu un Japan Rail és que també inclou els autobusos que gestiona la JR (Japan Rail). Els autobusos de línia són normalment la manera més barata de moure’s pel Japó, però també la més lenta.

De JR Pass n’hi ha de 7, 14 o 21 dies. A l’hora d’organitzar el viatge mireu bé si us surt a compte el de 14 o amb el de 7 passeu, ja que si esteu molt dies a Tokyo jo crec que no val la pena tenir-lo ja que les excursions a fer són a llocs propers (Kamakura) o s’han de fer servir altres companyies com per anar a Nikko (Amb el JR arribes a la meitat del camí).

En aquesta web trobareu horaris i preus dels bitllets que us serà molt útil per calcular què és més interessant. http://www.jorudan.co.jp/english/norikae/e-norikeyin.html

Bé, espero que us hagi estat d’utilitat i que aviat organitzeu el vostre viatge al Japó.

Per últim, unes fotos fetes a l'estació de Hamamatsu. Aquest és l'indicador que diu el tipus de tren (taronga equival a express), l'hora, el destí (Maibara), el nombre de vagons (6) i on obra les portes (els cercles entre els números 2 i 7)

Cada pocs segons, el cartell canvia i surt en romanji, perquè ho poguem entendre tots!!Aquí tenim el tren i veieu que ha parat davant del cercle, en aquest el número tres.

Per últim, una imatge del centre de l'estació en aquest cas amb la informació de la via d'on surt cada tren.

Carrers sorollosos

Crec que ja he comentat alguna vegada que en el tren has de posar el mode silenci i no pots parlar amb el mòbil, fent que el viatge amb tren, tot i el munt de gent, no sigui tant atavalador com un viatge amb la Renfe.

No obstant, podríem dir que Japó no és que sigui silenciós. Els depenents de les botigues es posen a fora cridant les ofertes i no només aquest cas. Avui us en porta dos exemples més per mostrar les contradiccions d'aquest país.

El primer és d'un polític, vaja imagino que ho era, fent campanya. Si algu de vosaltre ha jugat al Osu Tatakae Ouendan recordarà una aventureta on havies d'animar a un polític a fer campanya contra un altre de dubtosa ètica. Doncs aquí tenim el polític en qüestió fent campanya.
Això és en el uns dels cruces més concorreguts de Nagoya, davant de l'estació del metro de Sakae. L'edifici del darrera és el Mitsukoshi, unes galeries comercials molt pijas.

Aquí tenim un altre pla del patriòtic polític. Com podeu veure, molta gent escoltant-lo no hi ha. Vaja, és que no hi ha ni la família. Potser després de tant i tant cridar la família ja passa d'ell. El conductor del camió feia un badalls escandalosos suposo que d'aburriment.

I tot que no se l'escolta ningú, però és que ningú, podeu veure que porta uns bons altaveus que feia que se'l sentís des d'un quants metres de distància, destorbant a qualsevol persona que hagués sortit de compres per la zona de Sakae. Almenys els nostres ho fan en recintes tancats i amb la seva cleca corresponent. Ja s'ha de tenir valor per aguantar el fred aquí dalt del camió sense que ningú t'escolti.

Però aquest no és l'únic soroll avui he pogut escoltar pel carrer. El segon provenia dels típics camions anuci que porta dies donant voltes per Nagoya. Anuncia com una espècie d'operación triunfo patrocinat per un dels grups més famosos del Japó, els Exile. Aquests són un grup de 14 guaperes metrosexuals que tenen molt èxit fent música dance i grans coreografies. Vaja una espècie de Back Street Boys. El camió en qüestió va equipat també amb so i va donant voltes amunt i avall tot el dia. I quan es fa de nit, engega els llum de l'interior, il·luminant el cartell i a seguir donant voltes. Vaja, com dirien per aquí, This is Japan, si t'agrada bé sinó també!!!!

Edifici travessat per una autopista

Doncs sí, no és mentida, a Osaka hi ha un edifici foradat per una autopista. Jo ja en coneixia la seva existència i la veritat és que em feia gràcia veure'l. Aquests japos són la repera. L'edifici es diu Gate Tower Building i es va construir l'any 1992.

Coses a tenir en compte per valorar el que han fet: Al Japó és molt normal que les autopistes i les vies de tren estiguin elevades. És més, sota d'aquestes es construeixen magatzems o hi ha molta vida, no pas com podria ser en les nostres terres, que sota les autopistes només acostuma que haver-hi porqueria.

Tenint en compte això, és més fàcil entendre aquest edifici, però això no vol dir que sigui senzill entendre'l. Des de la torre Umeda, l'edifici és aquest.Aquest tren de color vermell és l'Osaka Loop Line, l'equivalent a la Yamanote Line de Tokyo i també està operada per la JR.

La vista cap al sud de la torre Umeda amb el Gate Tower és aquesta. I com que em vaig esperar a que es fes de nit, la foto nocturna és aquesta. L'edifici en qüestió també està al mig, però no es veu massa perquè no l'il·luminen tot i tenir 16 plantes.Però aquí no s'acaba el reportatge. Com que suposo que, com jo, us heu quedat amb ganes de veure l'edifici d'aprop, doncs aquí, un parell de fotos, per davant i per darrera de l'edifici de nit. Aquesta gasolinera és una estació per taxis, per posar gasolina i descansar una miqueta. Per això té tanta llum i els cotxes només són taxis.

I finalment, les mateixes fotos, però de dia.
En cap moment l'autopista està en contacte amb l'edifici, amb el que no es deuen transmetre vibraacions. El que no sé pas és si el soroll dels cotxes se sent. Jo crec que no pas més que pel fet de tenir-los passant pel carrer. Què tal? com se us ha quedat el cos?

Inuyama, la muntanya del gos

Inuyama és una població de 72.000 habitants que està a uns 30 minuts amb tren de Nagoya, a la prefactura d’Aichi. És una ciutat turística per raó del seu castell i altres punts d’interès.

El motiu principal és que el seu castell és antic, fet tot de fusta i de visita obligada si us agraden els castells japonesos.

Un cop acabada l’era Edo (1603-1868) i instaurada l’era Meiji, molts castells van ser derruïts. D’altra banda, la segona Guerra Mundial i altres desastres, com incendis, van acabar amb molts altres castells japonesos. Només uns quants mantenen la seva estructura original.

Molts han estat reconstruïts a imatge del castell original, però són fets amb formigó i l’interior té totes les comoditats de les construccions modernes: calefacció, ascensors, finestres de vidre, escales normals.

Els castells antics són castells de fusta. Hem de tenir en compte que el que normalment respon al castell és la torre de vigilància i estan totalment orientats a tascas bèl•liques defensives. Al voltant de la torre de vigilància, hi havia altres construccions que eren on vivia la població.

Les escales d’aquestes torres són quasi bé parets a escalar, fa un fred increïble, no hi ha finestres, et fan anar descalç per no fer malbé el terra de fusta (al final no saps si tens peus o dos glaçons), tenen tot de trampes i amagatalls. Tot per garantir la defensa del senyor del castell i poder-li donar l’oportunitat, en cas de veure’s assetjat, d’acabar amb la seva vida de la forma més digne possible, a l’últim pis del castell fent l’harakiri.

Bé, anem de visita al castell d’Inuyama, l’Inuyama-jo (jo vol dir castell). Aquest castell és petitet si ho comparem amb grans castells com el de Nagoya, Osaka o Himeji.

Aquesta pedra ens indica que estem al castell d’inuyama. El primer kanji és Inu, que vol dir gos, el segon Yama, que vol dir muntanya i el tercer i tant complicat és Jo, que vol dir castell. Per tant, ja tenim la traducció el castell de la muntanya del gos. Ole!!!
En el seu interior hi ha una petita exposició de les armadures de l’època, totes inspiradores d’Star Wars.
És molt típic en tot castell trobar-se una maqueta de fusta del castell. En la bossa blanca hi portàvem les sabates. Com que s’entrava per una porta i es sortia per una altra no les podíem deixar a l’entrada.

Aquí podeu veure el que us explicava de les escales. Per tal d’evitar que fàcilment fos assaltat el castell i en cas que algú pogués entrat, no es facilitava pas la pujada d’una planta a una altra, sempre amb l’objectiu de protegir el senyor del castell.
La vista al pati interior del castell. Tot i que el castell sembla que tingui 3 plantes, sempre en tenen una d’amagada per tal de confondre als possibles atacants.Comencem amb la vistes que ens oferia el castell. Cap a l’oest teníem aquesta vista.Cap al Nord, aquesta.Cap a l’est........ ups, s’ha colat un intrús, jajajaja!!!

Aquesta sí que és la vista de l’est.I cap al sud, la ciutat de NagoyaSi us fixeu bé en la foto, a l’esquerra podreu veure la TV Tower i a la dreta les torres bessones de la JR.

Després de la visita del castell, vam anar a visitar el museu del castell. Era petitet però hi havia les carrosses que fan servir per la festa del poble.Bé, i així ens van fer les cinc i va ser hora de tornar cap a Nagoya. El trajecte es va fer etern, un trànsit considerable per la carretera plena de semàfors que discórrer sota l’autopista. L’autopista està elevada i és de peatge. El Yutaka va optar per no pagar ai fer la cua. El motiu és que buscàvem un lloc per sopar i en només trobar Love Hotels per tot arreu, vam decidir anar al centre de Nagoya a una pizzeria (ja m’hagués pogut portar a un japo de veritat, però és lu que hi ha, sembla que els japos et volen portar a un restaurant occidental si ets occidental, quan el que volem és provar els japonesos). Què hi farem!! :)

A l'entorn d'Inuyama hi ha un temple que fa certa gràcia: Tagata-jinja. És un temple dedicat al déu masculí Izanagi, motiu pel qual els fidels regalen tites per garantir-se la seva fertilitat. Una vegada a l'any treuen a passejar una gran tita de 2 metres que tenen dins del temple. Curiós on els hagi!! Aquestes són unes quantes fotos que he trobat pels que tingueu curiositat per saber com és.