dimarts, 23 de febrer del 2010

Louis Vuitton, la vanalització del luxe

Una de les coses que més sorprèn al Japó és la quantitat de botigues d'articles de luxe que hi ha: Channel, Gucci, Hermes, Prada... Qualsevol ciutat una mica gran té les seves botigues de luxe, però no només centre comercials tipus El Corte Inglés, sino botigues pròpies enormes només dedicada a una marca.

Us proposo que quan aneu per Passeig de Gràcia, fixeu-vos en els guiris i principalment en els orientals (ja que no us demanaré pas que identiqueu als japos dels xinos o coreans, encara que es podria) i mireu si porten bosses de botigues perquè han comprat alguna cosa. Jo vaig fer aquest exercici dijous passat, dia que s'acabava el 3GSM Congress i era un no parar d'orientals amb bosses Chanel. I per què?, doncs fàcil, perquè ho tenen més barat gràcies al Duty Free i, a més, el ien està molt fort en comparació amb l'Euro.

Però d'entre totes en destaca una molt més que d'altres és Louis Vuitton. Hi ha certa devoció per aquesta marca al Japó, tant per les dones, o devoció seria una paraula que es quedaria curta i m'inclinaria per histèria, però també pels homes.

Al Japó és impossible trobar (o potser molt molt molt difícl, dir impossible és molt fort) còpies pirates de roba, cinturons o ulleres, cosa que aquí trobem cada dos per tres. Allà, si algú porta quelcom de marca, és que ho és de veritat. Així que m'he fet un fart de veure bosses i carteres Louis Vuitton. A part que les tingui aburrides i no trobar-li cap encant, evidentment jo no sóc pas el seu target, és admirable la quantitat de clients que tenen.

Si una de les premises del luxe és l'exclusivitat provocada pel preu, aquesta exclusivitat es trenca al Japó. Molta, moltíssima gent té alguna peça LV, o més d'una. A més, s'ha creat un mercat de segona mà de peces de luxe enorme. A la zona d'Osu hi havia vàries tendes dedicades exclusivament a peces de segona mà de luxe: rellotges, joieria i complementes. Tal com són els japonesos de cuidadosos amb les coses, us podeu imaginar que aquestes peces estan en un bon estat molt molt interessant.

I perquè us feu una idea del què us estic parlant, durant el temps que vaig estar a Nagoya, vaig estar fotografiant les diferents tendes LV que hi ha a la zona entre Sakae i Nagoya Central Station, és a dir, una zona de 4 parades de metro. Desconec si n'hi ha més fora d'aquest entorn, però no m'estranyaria pas.

Aquest és el LV de dues plantes que hi ha en l'edifici Midland. En la cuarta planta d'aquest edifici hi ha el cinema que vaig anar.
Aquest és l'exterior d'aquest LV, brutal oi???Davant del Midland hi ha una altra botiga LV, com si aquesta ja no fos prou grossa!
Aquest és el LV que hi ha en el centre comercial Mitsukoshi. La planta baixa és on hi ha el LV. També és petiteta!!
A l'altra banda de la mançana trobem aquesta botiga. Això és el centre de Sakae, la zona més comercial de Nagoya. Em recorda moltíssim a la botiga Apple de la cinquena avinguda de Nova York, però encara amb més presència i enormament gran!!!
A part d'aquestes botigues temàtiques, cal pensar que productes LV els podeu trobar en moltes altres galeries i botigues. Ahhh, i sempre t'atendrà una noia molt mona que t'ensenyarà les peces amb uns impecables guants blancs. Com ho veieu?

1 comentari:

  1. Quanta rao tens, Roger-san.
    Exclusivisme es una paraula que no esta al diccionari japones.

    Sabies que les botigues de luxe de la placa Vendome de Paris baixen la persiana quan arriba un autobus ple de japonesos?
    Els japonesos saquegen la botiga i perque els occidentals no deixin de sentir-se exclusius gastant-se una pasta, baixen la persiana i aqui no ha passat res.

    I'm a material gal in a material world...

    ResponElimina