Una nova idol japonesa ..... per flipar i molt!!!

Encara estic flipant. Una mica fora de lloc. Us presento a Hatsune Miku, una nova idol japonesa. Però què té d'especial que no tingui qualsevol de les integrants de AKB48 o Morning musume. Doncs que la Hatsune Miku no és una japonesa qualsevol, és japonesa, és una noia, canta bé i es mou a l'escenari amb certa gràcia. A més, als seus concerts hi va molta gent i la gent es coneix les lletres. Té 16 anys, fa 1,58 m i pesa 42 kgs. Vaja, la típica nina japonesa.

Doncs, llavors, que té de diferent amb la resta d'idols?? Doncs què quan surt a cantar ho fa en forma d'holograma. Miku no és un personatge real, és un software vocal de Crypton, però que han tingut la gràcia de personificar en forma de personatge de manga, amb un cabells verds molt llargs, vaja, el típic personatge que vesteixen amb vestidets sexis, ulls com carbasses i faldilletes molt curtes que trobareu a qualsevol botiga de personatges japonesa.

I sinó em creieu, aquí teniu la caixa del software. És una veu informatitzada que canta les nostres lletres. Aquí teniu la caixa del software.

Encara esteu flipant no?? Doncs jo sí. I més quan li doneu un cop d'ull a aquest vídeo.

O aquest altre. El nom de la cançó ho diu tot, Po pi po.

Vaja, i si voleu que la Hatsune Miku passi per casa a cantar, aquí teniu on contractar-la, www.amazon.co.jp, on sinó?? El preu volta uns 120€. Es pa flipá o no????

Teclat japonès per a android

Com a feliç usuari d'android que soc, el meu Samsung Galaxy només tenia un problema i és que no tenia teclat en japonès. Sí que el tenia en koreà, però res de res de japonès.

I vaig pensar, quina pua, no hi ha dret, jo també el vull en japonès. Així que després d'un mes de búsqueda, finalment he trobat l'eina i la vull compartir amb tots vosaltres per si mai la necessiteu, cosa que dubto, però mai se sap. No us ha fet mai il·lusió poder escriure quatre coses en japonès?? Ara és la vostra!

Aquí teniu l'aplicació. El millor de tot és que és gratuïta i molt fàcil de fer anar. Només heu de mantenir apretat qualsevol requadre, canviar el mètode d'introducció del teclat que tingueu per defecte a Simeji. I ja estarà. Llavors us apareixerà un teclat normal, però si opteu per l'opció あ, llavors començareu a escriure en japonès amb el teclat amb lletres nostres. Brutal, perquè et va reconeixent la paraula a la mínima que l'escrius. Francament, tota una troballa! Ja em direu el què!

... i Hakuho ha perdut!!

Avui és un dia important, Hakuho ha pedut un combat després de 63 victòries seguides.

Ha estat un combat molt renyit amb Kisenosato, però ha acabat cedint. No arribarà ja al record de 69 victòries i dóna possibilitats a d'altres lluitadors a poder guanyar un torneig.

Disfruteu del vídeo, és històric!!! Jejeje!!

La veritat que pensava que ho aconseguiria, és molt fort i el combat ha estat a punt de guanyar-lo quan el tenia a punt de tombar, però Kisenosato s'ha refet i l'ha fet fora del ring. Ara, a veure com reacciona, és un yokozuna i segur que lluitarà per la victòria. A més, només té 25 anys, té molts anys de carrera encara.

El Sumo, tot una experiència al Japó

Farà cosa d'un mes us deia que Hakuho havia guanyat el torneig de tardor dc Tokyo i us vaig prometre que us parlaria amb més detall del sumo. Doncs som-hi.

Com us podeu imaginar, el sumo és un espot ancestral, diuen que té més de 2.500 anys. Dins d'un ring (doyo) delimitat amb una corda d'arròs. El ring fa uns 4,5 metres de diàmetres i hi té una sorreta de color negre (per això quan cauen els lluitadors, queden tot bruts).

El funcionament és molt senzill, aquestes són les regles. Guanya qui aconsegueix que:

1. L'altre lluitador toqui el terra amb alguna part del seu cos a excepció dels seus peus.
2. L'altre lluitado faci contacte amb l'exterior del ring (ja sigui amb els seus peus o qualsevol altra part del seu cos)

No obstant això, si un lluitador utilitza una tècnica il·legial (kanjite) o perd el tanga que porten (mawashi) queda eliminat (quina imatge no??? Un lluitador de sumo al que se li cau el tanga!!! Terrible. Espero que no passi mai).

Els lluitadors (rikishi).  Els lluitadors són unes moles d'homes, més de 1,80 metres i 120 kg de pes. Tot i que n'hi ha de prop de 200 kgs. Com per exemle, el Gagamaru, lluitador rus de 1,85 metres i 202 kgs de pes.

Tot i això, el pes no hi vol dir res. El gran campió actual fa 1,92 cm i només pesa 149 kgs.

En sumo, és tant important, l'alçada i la massa corporal, però també la força i la tècnica. És un esport molt tècnic per molt que pugui només semblar que es donen espentes.

Aquests lluitadors tenen un nivell, d'acord amb el seu curriculum de victòries, derrotes i resultats en tornejos.

A la categoria Makuuchi, la principal, hi ha quatre nivells: Yokozuna, Ozeki, Sekiwake i Komusubi. Els que no tenen aquesta categoria perquè encara no han guanyat suficients combats es diuen Mageshira.

Aquests són els cinc nivells de la primera divisió del sumo. Per sota, n'hi ha moltes d'altres. Us recomano llegir aquesta classificació de lluitadors de sumo, on queda molt ben explicat.

Per arribar a ser Yokozuna (normalment n'hi ha un, rarament n'hi havia dos com fins fa poc, i de vegades, no n'hi ha cap) s'han de guanyar alguns tornejos, guanyar a un Yokozuna des de la categoria d'Ozeki i ser elegit pel consell de promotors per a Yokozuna. Es diu que s'haurien de guanyar dos tornejos seguits, o guanyar-ne un i fer segon en els últims tres, i sempre guanyant més de 12 combats (dels 15 que es disputen).

Aquí el tenim fent la cerimània per espantar esperits abans de l'inici dels combats del dia segon del torneig de tardor de Tokyo.

L'actual Yokozuna, Hakuho, porta 62 victòries seguides. És un crack absolut. Està a 7 del record absolut de Futubayama, records que data dels anys 30.

Tots els nom que tenen no són els reals, són els que adquireixen a partir d'un determinat moment. És més, molts dels lluitadors no són ni japonesos. Hakuho és mongol, Gagamaru, rus. Aquí podeu veure els origens dels rishikis actuals, que no siguin japonesos.

Un altre yokozuna famós és Akebono. Aquest va néixer a Hawaii i feia més de 2 metres. Aquest el vaig veure desfilant al festival d'octubre de l'any passat. Viu a Nagoya i en vaig veure un programa per la tele de com l'havien operat per treure-li pell ja que, un cop retirat, havia perdut pes i la pell li penjava d'una forma bastant desagradable. I tot això sense saber qui era.

Els tornejos (basho). De tornejos n'hi ha 6 durant l'any. Tres d'ells es fan a Tokyo, i els altres es reparteixen entre Nagoya, Osaka i Fukuoka. Ara agafeu boli i paper i apunteu, el proper es celebra entre el 14 i el 28 de novembre a Fukuoka!!! Heu d'estar atents per veure si el Hakuho aconsegueix superar el record de victòries. Jo crec que ho farà!

Aquesta és la imatge del Roygoku kokugikan, el pavelló on es celebren els tornejos a Tokyo. Quan no hi ha tornejos, es pot visitar el museu. I és fàcil veure algun lluitador per la zona durant aquestes èpoques. 

Guanya qui aconsegueix més victòries dels 15 combats que disputa cada lluitador. Són 33 lluitadors a la categoria principal. Els tres últims dies, els lluitadors que estan en disposició de guanyar, fan una litúrgia especial per espantar els esperits. 

Aquí teniu els campions de tots els tornejos celebrats des del 1999, amb el rang que vam guanyar i el resultat de victòries i derrotes.  Veureu que hi ha un altre Yokozuna que es diu Asashoryu. Aquest lluitador va guanyar 25 tornejos, però el van haver de retirar per diferents escàndols en què es va veure implicat. Ser lluitador implica un alt grau de responsabilitat i ser una persona admirable i sembla que aquest home no ho va ser massa. Es guanyen molts diners i se li devia pujar una mica la grandesa al cap. Per cert, també era mongol.

Hi ha torneig als mesos imparells: gener (Tokyo), març (Osaka), maig (Tokyo), Juliol (Nagoya), Setembre (Tokyo) i novembre (Fukuoka). Aquí teniu el calendari dels propers tornejos per si voleu adquirir entrades, si teniu la sort d'anar-hi.

Per tant, ara ja sabeu una mica com va tot. Només dir-vos que cada lluitador pertany a un gimnàs (heya), que els recluta i veuen allà, menjant molt i dedicats totalment al seu esport. 

És tot molt admirable i, tot i que no és un esport molt vistós, ja que els combats duren pocs segons i tenen una parafernàlia extrema (que ja explicaré en una altra entrada), a mi m'ha encuriosit i, si voleu fer com jo i seguir els propers tornejos, només cal que poseu sumo tournament el mes i l'any i trobareu la notícia que NHK (la televisió pública japonesa) fa de cada dia del torneig. Per tant, a buscar sumo tournament november fukuoka 2010 d'aquí poc més d'una setmaneta.

Què us ha semblat tot? Espero els vostres comentaris!! Hakuho superarà les 70 victòries?

200 entrades: Samsung Galaxy S supera en ventes al Iphone al Japó!!!

Avui estic de celebració, són 200 entrades les que ja porteu amb les meves paranoies, aventures, desventures i altres coses del Japó. Aquesta era la que feia 100 i en la que organitzava un viatge de 15 dies pel Japó.

L'experiències de tenir un blog i poder compartir amb tots vosaltres aquest temps. I avui, ho celebraré amb el meu fantàstic artilugi, que ja fa dies que el tinc, però a dia que passa, més content estic. 

I ara els meus coleguis japonesos estant amb mi, el Samsung Galaxy S supera en ventes durant l'última setmana a l'Iphone, després de quatre mesos de lideratge d'aquest terminal.

No sóc fan d'apple, no m'agrada apple, no m'agrada la seva política, tot i tenir uns molt bons productes. Això de tenir-te lligat és un desastre. La meva experiència amb un ipod no va ser positiva, sóc de Creative!!! Així que, amb més motiu, doble alegria. Crec que el Samsung és una compra molt intel·ligent, en quan a prestacions, preu, pantalla, possibilitats i Android. 

I en quan a l'Android, us porto una vinyeta molt divertida i, crec que molt real, de com es veuen els usuaris de l'Iphone, Android i Blacberry entre ells. Ja em direu el què!!

Nara, però quina calor!!!!!!!

Tornar a Nara　va ser quelcom especial. Aquest cop no hi anava per descobrir res de nou, sinó a fer de guia. Jo?? De guia???? Doncs mira, ves per on, doncs sí. Un grup de catalanets fent el típic recorregut per Nara.

Tot i que no m'esperava res d'especial, el fet de tornar a un lloc en unes circumstàncies molt diferents va fer la visita molt especial. Aquesta vegada era ple estiu, una calor apostuflant!! 35 graus i un 60% d'humitat. El paisatge verd i, el millor de tot, aquest cop no tenia ressaca!! ;)

El recorregut és el mateix de sempre. Ja sabeu que l'objectiu és arribar de Kyoto d'horeta al matí, i a mitja tarda tornar cap a Kyoto, fent parada al Fushimi Inari o a Uji, ambdós llocs 100% recomanables.

Hi ha coses que eren el mateix, un exemple, gent comprant les galetes per donar-les als cèrvols.No feu massa el tonto amb ells que tenen mala llet i si els ensenyes una galeta i després l'amagues, segurament et donaran un copet amb les banyes. A part, d'això, són totalment inofensius.
Més del mateix, el Todaiji, l'edifici de fusta més gran del món i que conté, en el seu interior, el buda dins d'un edifici més gran del món, el qual, a la vegada, és el més gran del Japó.

Com aspectes interessants, dir-vos que aquest edifici és un terç de l'original. A l'interior hi ha una maqueta de com era. El Daibitsu, és a dir, el buda, pesa 437 tonelades i té 130 kg d'or.
Des del Nigatsudo, tenim aquesta vista de Nara i treient el cap, el Todaiji.

A partir d'aquí, vam seguir cap al Kasuga Taisha. La calor era ja insoportable i sort de les màquines de refrescs que ens donaven aire...

Amb la calor que feia no donaven massa ganes de veure més temples. Així que vam decidir que amb 3 hores de passeig ja n'hi havia prou i vam agafar el camí de tornada. No ens vam perdre pas, vaja, perdre's és quelcom força difícil a Nara, tot i que durant la visita al Kasuga Taisha no sàpigues cap on anar.

Per mi, el motiu és que després de veure el Todaiji, els altres temples que hi ha no són tant imponents. Recordeu que aquests d'ara són shintoistes, mentre que els altres són budistes. A més, el camí fins el Todaiji està ple de gent i és molt ample, després és més estret i la gent es reparteix una mica.
Hi ha moltes temples petites i moltes llanternes. L'ambient és vucòlic i és moment per deixar anar l'imaginació i intentar fer la fotografia per la portada de l'àlbum. Per mi, ben podria ser aquesta. És preciosa, no ho creieu? (l'he agafat prestada, espero que la propietària no s'enfadi!).Després de dinar (vam dinar a un restaurant molt proper al llac ple de tortugues que hi ha i tot boníssim), vam empendre el camí cap a l'estació (Us ensenyaré el lavabo d'aquí uns dies). Però, allà ens vam trobar aquelles distraccions que no surten a la guia. Com que era l'últim dissabte i diumenge d'agost, feien el Basara Matsuri.

Vaja, un rue pel carrer on la gent valla i va tot disfrassada en comparses. Aquest tenim un cap de colla.
I aquest friki, tela!!!
Aquests ballaven molt bé, ho tenien molt estudiat. Vaja, serà un dia que està prou present a casa en tant que el vano oficial de l'esdeveniment decora una pared ara mateix, :)

Bé, i per acabar les nenes mones de Nara.I d'aquí, nosaltres cap a Fushimi Inari, que sobre les sis de la tarda ja es feia fosc i no teníem massa temps per arribar-hi. Em va agradar tornar-hi. Diuen que no hi ha dos sin tres, però crec que dues vegades ja és suficient, però les dues han valgut la pena!

Ah, i poquet a poquet aniré rememorant aquest segon viatge. Ens llegim!

El client és el rei al Japó?

Apali, anem a fer una mica de filosofia marketiniana sobre els serveis al Japó. L'origen d'aquesta reflexió és aquest article que un company de classe australià de Nagoya va posar al seu Facebook.

Comencem pel principi. El dia que aneu al Japó o si hi heu estat segur que heu flipat bastant amb l'atenció que tenen tots els treballadors cap a vosaltres com a clients. Vaja, és bastant més eleveada, per no dir infinitament més elevada que aquí. En una entrada anterior referència a que aquests treballadors, a la seva vegada, no era normal que rebessin un agraiment dels seus clients. Vaja, una contradicció. Però nosaltres, com que segurament que estarem en un núvol màgic, no ho veurem i tendirem a donar les gràcies a tothom. Per tant, la resposta a la pregunto que formulo al títol del post és sí, el client és el rei al Japó.

Encara recordo aquest estiu, a Nagasaki, que la cambrera ens va acompanyar a la sortida i es va estar una bona estona fent-nos reverències i donant-nos les gràcies. I nosaltres anar-nos girant donant-li les gràcies també. Bé, típic de turista. Després de estar més de 5 mesos al Japó, encara em sorprenien coses i tanta amabilitat, perquè va fer tots els esforços possibles perquè estiguessim bé.

Bé, tornem al fil i deixem-nos d'anècdotes. L'article considera que, després de viure un temps al Japó comences a veure coses que desmitifiquen el que t'havies imaginat del principi. El motiu és ben senzill, defensa que aquests treballadors segueixen el manual d'atenció al client fil per randa, però no tenen cap capacitat d'oferir-te una solució alternativa a un problema que puguis plantejar de nou en nou, vaja, que la iniciativa d'aquests treballadors és quasi nul·la, que el somriure que et fan és totalment fals i, per tant, de considerar el client com el més important, res de res.

Tot s'ha de dir que comparteixo bastant aquest article. També heu de pensar que al Japó no es deixen propines. Les propines fan que el servei sigui més bo? Doncs tampoc ho crec pas, perquè als USA et deixes una pasta en propines i molt sovint el que els deixaries és una bona patada al cul per com t'han tractat.

Per tant, no em serveix aquest motiu. El que si em serveix és pensar que són una societat molt jerarquitzada i reglamentista on tot es respecte moltíssim. Per tant, si hi ha un manual que diu què s'ha de fer, doncs ho segueixen. A més, normalment són els últims de l'escala de l'empresa i qui són ells per posar en dubte el que ja està escrit. Si han de canviar alguna cosa, doncs ho ha d'aprovar el cap.

Per tant, si sou en un restaurant, proveu de demanar alguna cosa on us treguin la ceba o quelcom que sigui variar una mica el menú. Molt probablement us diran que no.

L'autor de l'article també exposa una realitat, digueu-me empreses famoses del Japó: Sony, Toyota, Honda, Yamaha, Panasonic, Mitsubishi, Kao, Casio, Canon, etc. Si us pareu a pensar, són totes empreses de productes, quan aquest sector només representa el 32% del PIB. D'empreses del sector dels serveis, les quals representen el 62% del PIB, (quasi el doble) no us en vindrà cap ràpidament al cap.

Com és possible que l'ara tercera potència mundial no tingui cap empresa de serveis dins les 500 empreses més grans segons Forbes??? Pot ser que sigui el fet que el client no sigui el centre del seu punt de mira, sinó tot el procediment. Cada persona és diferent i pot tenir unes necessitats individuals que s'han de satisfer. Per tant, mentre l'atenció es centri en fer un procediment pot ser que estiguin desatenent el seu client.

És evident que tenir un procediment i que es respecti és fonamental en la fabricació d'un producte. I així la més que merescuda reputació dels productes japonesos envers els xinos. Però, què passa amb els serveis??

Aquí, casos com el d'Starbucks és la mostra de com, amb un servei excel·lent (segons diu ells l'Starbucks Experience) és pot fer arribar a ser una empresa puntera. Però això requereix d'una cultura, una cultura d'orientació al client i, al teu client intern, el treballador. No oblidem que aquest és el qui entra en contacte amb el client i, si no està ben format, està motivat i qualificat, doncs tenim possibilitats de tenir clients satisfets.

Pensem en un cas espanyol, com podria ser Zara. La meva experiència és que cada cop que hi he anat a un Zara (per talles no és un lloc que hi vagi gaire sovint) sempre m'ha semblat que m'han tractat bé, buscant aquelles talles que no hi havia en la botiga i oferintme assessorament si el demano (i fan bé perquè no a tothom li agrada que el vagin atossigant).

Per tant, no només nosaltres hem d'apendre dels japonesos sinó que ells també podem apendre molts de nosaltres i de saber com trobar solucions individuals a problemes individuals en búsqueda de la máxima satisfacció del client.

(Ara precissament tinc un problema amb la filial espanyola d'una empresa japonesa, que ja us explicaré com s'acaba, però que de moment m'estant demostrant una convinació d'ambdues cultures que no m'acaba de satisfer del tot).

Aquells que heu estat darrera un mostrador o servint a gent espero que sapigueu del què parlo i ara, un cop estigueu al Japó, tingueu un element més per interesar-vos per aquesta cultura i veure qui és veritable rei al Japó.