Underwear de Tokyo d'Igualada

Eiiiii, que no m'he pogut resistir a tornar a escriure. El motiu és que m'acaba d'arribar una coseta que m'ha fet molta il·lusió. Està molt relacionada amb el nom de l'entreda, underwear - Tokyo - Igualada.

Què us sembla?

Model Tokyo de Punto Blanco

 No us pensaveu que estava tant bo oi?

Bé, clar, aquest no sóc jo, aquesta imatge per la reservo per la intimitat. El que us vull dir és que he vist aquest boxer i no m'he pogut resistir. Són xul·líssims! Les lletres de Tokyo estan fent amb un fil de plàstis gruixut que remarquen molt. Els Katanana de la cintura també estan prou aconseguits. El tacte és molt suau ja que estan fets amb poliamida.

I el millor de tot és que estan fets a Igualada. Així que he fet un viatge d¡anada i tornada sense sortir de casa, tenint en compte que tinc arrels igualadines, ja que el meu 50% ve d'allà. Què més es pot demanar, arrels de casa, fets a casa i amb una de les meves passions...

Per cert, en quan al disseny, la sèrie World Cities té altres models més acolorits, però aquest té la modernitat de les lletres amb el contrast gris del ciment. Per mi, estan molt aconseguits. És més, al natural, crec que guanyen!!

Podríem dir que el pitjor és el preu, però la qualitat s'ho val. Uns 27€.

Apali, ens anem veient per aquí, sempre i quan www.grandeszapatos.com em doni marge per escriure una miqueta!!

Beppu, hot springs in a hot summer

Crec que no hi ha millor dia per parlar de Beppu que aquests dies amb la calor que està fent. Una calor enganxifosa, amb la que no saps què fer, no saps on posar-te, et banyes o et dutxes i als 10 minuts tornes a estar pollós (almenys aquest és el meu cas). I avui farà un any que estava per Beppu.

Segons la Japan guide, Beppu is one of Japan's most famous hot springs resorts, producing more hot spring water than any other resort in the country. I avui farà un any que estava per Beppu. Com podeu veure, Beppu és un Caldea l'engròs. Està ple banys termals, ja siguin turístics o per escaldugar-te el cos.

Doncs apa-li, després d'arribar a l'estació amb el transkyushu express, vam baixar tot el carrer principal fins arribar a l'Hotel Hanabishi. Sí sí, té el mateix nom que el restaurant de Barcelona. L'hotel era un enorme complex de dos edificis, acondicionat per gaudir dels banys termals. Amb una petita piscina d'aigua calentíssima al sostre, com podeu veure a les fotos del link.

Excel·lent era el bany termal de la sisena planta. Qui vol prendre un bany termal quan fa un calor moribund amb meravelloses vistes al mar?! Doncs jo!!!! Estava sol i la relaxació i la suada va ser màxima, però estar a un edifici, prenent un bany amb vistes al mar és molt relaxant! M'abstenc de posar altres fotografies que no siguin les de l'hotel!!

Doncs bé, explicat això tenim la meitat de Beppu explicat. Aquesta és la part més participativa, l'altra és contemplativa. I com que el calor és infernal, que tal si anem a veure els inferns de Beppu. N'hi ha força. Són sortides d'aigües molt calentes, a les quals hi tiren un colorant i així dediquen cada infern a una cosa diferent. Hi ha un pass que te'ls deixa veure tots i amb bus et vas movent per la ciutat veient-los. Aquí us deixo els que vaig anar a veure. Valia 2000 iens. Però pagant l'entrada un per un de 400 iens en tens més que suficient, ja que perds tot el dia per anar-los a veure donada la distància entre un i altre.

Aquest és el Umi Jigoku, el dedicat al Umi, que vol dir mar. Tot el fum és vapor d'aigua. 

I amb la calor de l'aigua, feient ous, amb una olor de sofre...

Aquest és el Chinoike Jigoku, el que està dedicat a la sang. Potser era el més gros que vam visitar.

Aquest és el Tastumaki Jigoku, que és un geiser que surt cada 25 o 30 minuts un raig d'agua. Hi ha una grada i la gent s'espera tranquil·lament a que surti el raig. No tingueu pressa a fer la foto perquè el raig surt durant uns 5 minuts i tindreu temps de fer la foto!

Però si algun podria ser el resum del dia, seria aquest:

La calor espantosa. Per tant, el que diria és que Beppu és un lloc ideal per anar en qualsevol moment, excepte l'estiu. Si hi aneu, a passar calor i humitat i gaudir dels hot springs com uns campions.

El primer moment, és fatal, però després....

Tovalloleta al cap i a relaxar-se.

En direcció a Beppu, amb el Transkyushu Limited Express

Wow, fa 5 mesos que no escric res sobre llocs on he estat al Japó. Bé, ja sabeu, grandeszapatos m'està prenent tot el temps. Però, avui ja no puc més i haig de recuperar el temps. I del que tinc ganes d'escriure és de Beppu, un paradís vacacional del balneari a l'illa de Kyushu.

D'acord amb el plan, veníem de Nagasaki, vam parar a Kumamoto i després, cap a Beppu. D'aquestes dues ciutats, encara em queden coses per dir, però avui toca Beppu. Per arribar-hi des de Kumamoto es fa servir un tren, però no un tren normal, sino el TransKyushu Limited Express.

La sorpresa va ser que el tren no és Express, sino Limited de Limitat. Són dos vagons de l'any de la quica, que va prou lent però que sembli que te porti al passat. Són vagons vells, però amb tot l'encant, així com el paisatge per on et passa, ja que no pares de creuar valls i montanyes. Bé, tot s'ha de dir, la línia està en servei des del 2004 i diria que és estil retro enlloc de dir que són vells.

Penseu que el tren va a gasoil. Es com agafar el tren per arribar a la Poble de Segur (vaja, segur segur, no ho sé perquè aquest no l'he agafat mai).

Fins i tot et fan una foto amb un cartellet per dir que l'has agafat. Està clar que només està pensat per turistes.

La foto me la guardo per mi, perquè la meitat del viatge me'l vaig passar dormir. El trucu-tru del tren va ser un relaxant muscular massa fort per mi. A més, ja portàvem prop de 15 dies de viatge i qualsevol moment és bo per recuperar energies!

A l'últim tram ja veus la badia de Beppu i el mar.

Per fi pensàvem que trobaríem unes platges per fer-nos un banyet per compensar la calor que feia. Res més lluny de la realitat, ens esperava més calor i més Hot springs. I on són els Cold Springs quan els necessites????

Bé, l'història continuarà, aquest cop des de Beppu, concretament des del Hanabishi Hoteru, el nostre hotel a Beppu a primera línia de mar.

Novetats de Sumo

Aquests dies s'està celebrant el Nagoya basho, el torneig de juliol de sumo a Nagoya. El de maig no es va celebrar pels ja coneguts escàndols amb els yakuza i altres anomalies protagonitzats pels seus lluitadors.

Sembla que tot torna a la normalitat i estic seguint cada dia el torneig. Ho faig de dues formes, intento veure el canal internacional de la televisió japonesa (en anglès) NHK World a través de l'Ipad amb una aplicació que es diu TV Free. Cada dos per tres fan notícies i els esports estan quasi bé monopolitzats pel sumo.

I si no puc, sempre em quedo Youtube, on el sumojuly2011 va posant els vídeos diaris de la tele al youtube. Com veieu és un usuari creat per seguir aquest torneig. Crec que té problemes de drets i acabaran eliminant els vídeos, ja que ja m'ha passat alguna altra vegada. Així que no us els perdeu. Un cop acabi aquest, tornaran a Tòkio pel torneig de setembre, que és al que vaig anar l'any passat (ai si hi pogués tornar...)

El més interessant que ha passat fins ara és que un lluitador, amb gran d'Ozeki (el segon més alt) ha aconseguit el record de victòries al llarg d'una carrera dilatada en més de 18 anys. Porta 1047 victòries i es diu Kaio. És molt estimat perquè, a més, és japonès (cosa estranya perquè últimament hi ha pocs japonesos que destaquin). És més, no queda cap Yokozuna o Ozeki japonès que competeixi en l'actualitat, cosa que no passava des del 1993.

En quan al torneig, hi ha dos lluitadors que encara no han perdut cap combat,. Hakuho està buscant un record absolut en el seu 8è torneig guanyat seguit, cosa que ningú ha aconseguit mai. Per això, haurà de superar a Harumafuji, un altre lluitador mongol que sembla que vol impedir-ho.

Darrera seu, hi ha 6 lluitadors amb 8 victòries i 2 derrotes, cosa que fa que no tinguin ja quasi cap opció la victòria.

Per mi, són tres minuts de relax al dia i la competició és molt interessant. Us agrada?

Takabisha, una muntanya russa per flipar!!!

Avui he trobat la notícia de la propera opetura d¡una nova muntanya russa en el parc d'atraccions proper al Mont Fuji, en el parc d'atraccions Fuji-q.

Será una súper muntanya rusa. Está en proves. Aquí un vídeo de les proves.



Ull a la meitat del vídeo, com te deixen penjat uns bons segons a més de 50 metres. Ens esperarà una caiguda de 121graus, com podeu veure en aquesta foto.

No s'havia construit encara una muntanya amb aquesta caiguda. N'hi ha de més altes, però aquesta promet sensacions úniques. A mi, de segur que em costaria bastant pujar-hi.

Per cert, la traducció del seu nom és prepotent. Perquè serà...?

Aquí trobareu altres atraccions del parc.Segur que l'experiència ha de ser increïble, així com les cues que s'han de formar en època de vacances. Per cert, l'estrenen el dia 16 de juliol, és a dir, dissabte, vaja, que hi som a temps d'anar-hi. Sembla que ha costat uns 30 milions d'Euros.

Superar el fracàs, idees

Avui voldria donar voltes a coses que em venen al cap i compartir-les amb vosaltres. Som una societat que tendim a ser negatius i a tenir un sentiment de culpa en allò que fem. Se li pot dir catolicisme o espiritualitat però sempre ens movem entre el bé o el mal. No facis allò que no esta bé; tenir por al fracàs o al que diran. I què passa si no sabem d’allò, què passa si hem tingut algun fracàs recent...

Ahir, vaig anar a una xerrada d’una executiva. La xerrada no ha estat espectacular. Ha volgut fer quelcom encisador i no m’ha triomfat. Però durant el torn de preguntes han aparegut temes interessants.

Coses amb les que em quedo. No fer res és una feina molt dura perquè no sabràs mai quan s’acaba. Per tant, passem a l’acció. Però, ohhhh, i si ens la fotem? Doncs ara que sóc emprenedor hi penso. I em quedo amb vàries coses que ha dit.

Tingues quelcom en que agafar-te. Si el fracàs es familiar, tingues amics o una feina, o una afició, quelcom que et compensi els inputs negatius que et dona una part de la teva vida. Diversifica, no et centris en alguna cosa, dedica temps a d’altres coses, per si de cas una et falla. Evidentment, amb mesura, no ens passéssim pas!!!

Això et farà ser curiós i, per tant, receptiu a oportunitats que et passin per davant. Cap alt, per mirar el teu entorn i veure què passa. Una persona pot ser creativa essent curiosa. Un exemple de creativitat que sempre recordo d’un llibre de l’Alfons Cornella es el pa i les gasolineres. Què t’he de creatiu el pa i les gasolineres?. Fa mil anys que estan inventats, però una persona va pensar que es podia vendre pa a les gasolineres. Unint coses que no tenen res a veure es pot ser creatiu. Però per ser creatiu cal tenir curiositat per les coses, per entendre allo que passa a l’entorn i veure’n les tant apreciades oportunitats.

En un moment de fracàs l’ànim està baix i les ganes de fer coses són poques. Com que no tens ganes de pensaré el millor es posar-se rutines. Obligar-se a fer-les és una manera de trencar dinàmiques. Si ens descontrolem, estem perduts. Com que no tenim ànim per anar innovant cada dia, posem-nos una rutina i ser sagrats en complir-la. No val apuntar-se al gimnàs, cal anar-hi. I qui diu el gimnàs pot ser altres coses, sortir, trencar, ni que sigui uns moments la teva dinàmica.

Fes-ho de seguida. No val penedir-se, autofustigar-se, això no porta enlloc. I menys pensa qui te la culpa, perquè la culpa, en menor o major mesura, serà teva. Per tant, no cal que et castiguis mes. Però no perdis ni un segon. Si una cosa no va be, ràpidament troba una nova rutina. Surt a caminar, ves al cine, apuntat a un curs d’origami. Fes allò que volies fer i que sempre has posposat. Agafa la motxilla i marxa, però no t’estiguis a casa tancat, o a l’oficina penedint-te. L’important no és haver caigut si no aixecar-te i el temps ens juga en contra. Quan mes temps perdem penedint-nos, més ens costarà superar el fracàs. No busquis culpables, no serveix per res. No critiquis, canalitza les energies cap allà on es multipliquen. Compra’t una guitarra, uns patins, ves a ajudar persones necessitades de veritat,...

Ahh, i si no ho fas per tu, fes-ho pels demés. No em siguis egoista i centris la teva vida en tu. Les millors coses es fan equip, cultiva’l, treballa’l. Dona i rebràs. Per tant, si tu sol no ten surts perquè no trobes la motivació, busca-la en els demés. Els petits canvis són poderosos deia el capità enciam. Som uns essers socials, busca aquesta motivació en els demés, però sense esperar res a canvi. No podem demanar rendiment a tot el que fem, però si fomentes un equip, si tothom dona, l’equip multiplica els resultats.

Fer-se la víctima, queixar-se dels demés, buscar culpables no suma, si no que resta. Les coses no venen soles, les coses s’han de currar, s’ha de treballar i molt, tinguis i no tinguis ganes.

Mireu, a l’administració hi ha molta gent a la que li han regalat coses, i molta gent que les critica per això. Potser aquesta voldria que també li haguessin regalat. Però, molt sovint, tant una com l’altra són persones negatives, no sumen i no estan motivades. Per estar-ho cal aconseguir petits èxits, per tenir èxit cal haver establert uns objectius i per obtenir aquests objectius s’ha de treballar i molt, amb ganes. Pensar en els demés, fer equip, ja sigui en organitzacions petites o grans; cal sumar. La vida és de llarg recorregut, però no tenim temps a perdre. Passem a l’acció, canviem la nostra mentalitat a mentalitat guanyadora. Així superarem els nostres fracassos i aconseguir allò que ens proposem.

Espero que a algú li pugui servir aquesta recepta per superar un fracàs, o senzillament per trobar el camí cap al seu benestar, cap a la seva pau interior que li permeti estar content amb el que fa.

Ànims!!! Ganbatte, es a dir, fes-ho el millor que puguis com dirien els meus estimats amics japonesos.

Endevant amb les sabates grans

Ja fa mes d’un mes que la nostra botiga de sabates grans es una realitat. Li acabem de donar un nova imatge i ens comencem a obrir terreny en el món de les sabates de talles grans.

L’experiència està sent molt positiva. No pensava pas que ho fos tant. Els resultats econòmics esperem que arribin, però aquests tardaran en arribar. La inversió és forta i ningú ha dit pas que els diners, ni siguin fàcils d’aconseguir, ni vinguin sols.

De moment, els més importants són els nostres primers clients, que esperem que estiguin molt satisfets amb el servei que els estem oferint, ja que aquest és el primer valor de la nostra botiga.