Ei, entrevista pel Proyecto Japan

Després de força temps de no escriure, avui comparteixo l'entrevista que em van fer a Proyecto Japan:

Va ser molt interessant participar en el projecte i ser el primer entrevistat. Espero que us agradai i que si teniu quelcom interessant per aportar contacteu amb el Jauem, el promotor del projecte, i segur que hi podreu fer aportacions molt interessants. Tot un descobriment!

Gràcies Jaum!

Comparteixo les dades de contacte:
Twitter: @proyectojapan
Facebook: Facebook de Proyecto Japan
E-mail: proyectojapan@gmail.com

D'on som? D'on naixem o d'on ens sentim?

Ahir vaig veure aquest vídeo:

No és que la iniciativa d'en Ken Sano, www.ken-sano.com sigui nova, ja fa temps que la va iniciar i esperem que li segueixi funcionant perfectament, sino que va ser la pregunta associada: Tu et sents català més que Japonès, oi?

Suposo que un se sent d'on es vol sentir, sense poder renunciar a les arrels. Així, em van venir varis flaixos al cap: El d'una noia espanyola que segueixo al twitter que es queixava que una altra iaia japonesa se li havia aixecat del tren un cop s'havia assentat al veure que era estranjera, com si fos un virus, la noia japonesa que treballa que dimarts a diumenge en un concessionari de cotxes o la parella que es vol traslladar al Japó perquè hi ha més oportunitats que aquí.


L'exemple d'en Ken Sano és interessant des del punt de vista que es pot viure del què t'agrada i allà on t'agrada sempre i quan puguis renunciar a coses i adaptar-te al medi. Suposo que cada dia és i serà més difícil saber on tenim les arrels ja que cada cop hi ha més barreja de cultures en les famílies. A més, adaptar-se al medi no és que sigui una cosa faci, requereix un esforç important que ha de tenir un retorn de la inversió positiu.

Per tant, la pregunta que m'han fet, potser encara t'he sentit, però per a un fill d'una catalana i d'un alemany, què es sentirà? O, perquè li han de fer tritar? Suposo que al final, no és important d'on venim sinó cap a on anem i què volem aconseguir.

Per tant, us llenço la pregunta, Tú, d'on et sents?

Underwear de Tokyo d'Igualada

Eiiiii, que no m'he pogut resistir a tornar a escriure. El motiu és que m'acaba d'arribar una coseta que m'ha fet molta il·lusió. Està molt relacionada amb el nom de l'entreda, underwear - Tokyo - Igualada.

Què us sembla?

Model Tokyo de Punto Blanco

 No us pensaveu que estava tant bo oi?

Bé, clar, aquest no sóc jo, aquesta imatge per la reservo per la intimitat. El que us vull dir és que he vist aquest boxer i no m'he pogut resistir. Són xul·líssims! Les lletres de Tokyo estan fent amb un fil de plàstis gruixut que remarquen molt. Els Katanana de la cintura també estan prou aconseguits. El tacte és molt suau ja que estan fets amb poliamida.

I el millor de tot és que estan fets a Igualada. Així que he fet un viatge d¡anada i tornada sense sortir de casa, tenint en compte que tinc arrels igualadines, ja que el meu 50% ve d'allà. Què més es pot demanar, arrels de casa, fets a casa i amb una de les meves passions...

Per cert, en quan al disseny, la sèrie World Cities té altres models més acolorits, però aquest té la modernitat de les lletres amb el contrast gris del ciment. Per mi, estan molt aconseguits. És més, al natural, crec que guanyen!!

Podríem dir que el pitjor és el preu, però la qualitat s'ho val. Uns 27€.

Apali, ens anem veient per aquí, sempre i quan www.grandeszapatos.com em doni marge per escriure una miqueta!!

Beppu, hot springs in a hot summer

Crec que no hi ha millor dia per parlar de Beppu que aquests dies amb la calor que està fent. Una calor enganxifosa, amb la que no saps què fer, no saps on posar-te, et banyes o et dutxes i als 10 minuts tornes a estar pollós (almenys aquest és el meu cas). I avui farà un any que estava per Beppu.

Segons la Japan guide, Beppu is one of Japan's most famous hot springs resorts, producing more hot spring water than any other resort in the country. I avui farà un any que estava per Beppu. Com podeu veure, Beppu és un Caldea l'engròs. Està ple banys termals, ja siguin turístics o per escaldugar-te el cos.

Doncs apa-li, després d'arribar a l'estació amb el transkyushu express, vam baixar tot el carrer principal fins arribar a l'Hotel Hanabishi. Sí sí, té el mateix nom que el restaurant de Barcelona. L'hotel era un enorme complex de dos edificis, acondicionat per gaudir dels banys termals. Amb una petita piscina d'aigua calentíssima al sostre, com podeu veure a les fotos del link.

Excel·lent era el bany termal de la sisena planta. Qui vol prendre un bany termal quan fa un calor moribund amb meravelloses vistes al mar?! Doncs jo!!!! Estava sol i la relaxació i la suada va ser màxima, però estar a un edifici, prenent un bany amb vistes al mar és molt relaxant! M'abstenc de posar altres fotografies que no siguin les de l'hotel!!

Doncs bé, explicat això tenim la meitat de Beppu explicat. Aquesta és la part més participativa, l'altra és contemplativa. I com que el calor és infernal, que tal si anem a veure els inferns de Beppu. N'hi ha força. Són sortides d'aigües molt calentes, a les quals hi tiren un colorant i així dediquen cada infern a una cosa diferent. Hi ha un pass que te'ls deixa veure tots i amb bus et vas movent per la ciutat veient-los. Aquí us deixo els que vaig anar a veure. Valia 2000 iens. Però pagant l'entrada un per un de 400 iens en tens més que suficient, ja que perds tot el dia per anar-los a veure donada la distància entre un i altre.

Aquest és el Umi Jigoku, el dedicat al Umi, que vol dir mar. Tot el fum és vapor d'aigua. 

I amb la calor de l'aigua, feient ous, amb una olor de sofre...

Aquest és el Chinoike Jigoku, el que està dedicat a la sang. Potser era el més gros que vam visitar.

Aquest és el Tastumaki Jigoku, que és un geiser que surt cada 25 o 30 minuts un raig d'agua. Hi ha una grada i la gent s'espera tranquil·lament a que surti el raig. No tingueu pressa a fer la foto perquè el raig surt durant uns 5 minuts i tindreu temps de fer la foto!

Però si algun podria ser el resum del dia, seria aquest:

La calor espantosa. Per tant, el que diria és que Beppu és un lloc ideal per anar en qualsevol moment, excepte l'estiu. Si hi aneu, a passar calor i humitat i gaudir dels hot springs com uns campions.

El primer moment, és fatal, però després....

Tovalloleta al cap i a relaxar-se.

En direcció a Beppu, amb el Transkyushu Limited Express

Wow, fa 5 mesos que no escric res sobre llocs on he estat al Japó. Bé, ja sabeu, grandeszapatos m'està prenent tot el temps. Però, avui ja no puc més i haig de recuperar el temps. I del que tinc ganes d'escriure és de Beppu, un paradís vacacional del balneari a l'illa de Kyushu.

D'acord amb el plan, veníem de Nagasaki, vam parar a Kumamoto i després, cap a Beppu. D'aquestes dues ciutats, encara em queden coses per dir, però avui toca Beppu. Per arribar-hi des de Kumamoto es fa servir un tren, però no un tren normal, sino el TransKyushu Limited Express.

La sorpresa va ser que el tren no és Express, sino Limited de Limitat. Són dos vagons de l'any de la quica, que va prou lent però que sembli que te porti al passat. Són vagons vells, però amb tot l'encant, així com el paisatge per on et passa, ja que no pares de creuar valls i montanyes. Bé, tot s'ha de dir, la línia està en servei des del 2004 i diria que és estil retro enlloc de dir que són vells.

Penseu que el tren va a gasoil. Es com agafar el tren per arribar a la Poble de Segur (vaja, segur segur, no ho sé perquè aquest no l'he agafat mai).

Fins i tot et fan una foto amb un cartellet per dir que l'has agafat. Està clar que només està pensat per turistes.

La foto me la guardo per mi, perquè la meitat del viatge me'l vaig passar dormir. El trucu-tru del tren va ser un relaxant muscular massa fort per mi. A més, ja portàvem prop de 15 dies de viatge i qualsevol moment és bo per recuperar energies!

A l'últim tram ja veus la badia de Beppu i el mar.

Per fi pensàvem que trobaríem unes platges per fer-nos un banyet per compensar la calor que feia. Res més lluny de la realitat, ens esperava més calor i més Hot springs. I on són els Cold Springs quan els necessites????

Bé, l'història continuarà, aquest cop des de Beppu, concretament des del Hanabishi Hoteru, el nostre hotel a Beppu a primera línia de mar.

Novetats de Sumo

Aquests dies s'està celebrant el Nagoya basho, el torneig de juliol de sumo a Nagoya. El de maig no es va celebrar pels ja coneguts escàndols amb els yakuza i altres anomalies protagonitzats pels seus lluitadors.

Sembla que tot torna a la normalitat i estic seguint cada dia el torneig. Ho faig de dues formes, intento veure el canal internacional de la televisió japonesa (en anglès) NHK World a través de l'Ipad amb una aplicació que es diu TV Free. Cada dos per tres fan notícies i els esports estan quasi bé monopolitzats pel sumo.

I si no puc, sempre em quedo Youtube, on el sumojuly2011 va posant els vídeos diaris de la tele al youtube. Com veieu és un usuari creat per seguir aquest torneig. Crec que té problemes de drets i acabaran eliminant els vídeos, ja que ja m'ha passat alguna altra vegada. Així que no us els perdeu. Un cop acabi aquest, tornaran a Tòkio pel torneig de setembre, que és al que vaig anar l'any passat (ai si hi pogués tornar...)

El més interessant que ha passat fins ara és que un lluitador, amb gran d'Ozeki (el segon més alt) ha aconseguit el record de victòries al llarg d'una carrera dilatada en més de 18 anys. Porta 1047 victòries i es diu Kaio. És molt estimat perquè, a més, és japonès (cosa estranya perquè últimament hi ha pocs japonesos que destaquin). És més, no queda cap Yokozuna o Ozeki japonès que competeixi en l'actualitat, cosa que no passava des del 1993.

En quan al torneig, hi ha dos lluitadors que encara no han perdut cap combat,. Hakuho està buscant un record absolut en el seu 8è torneig guanyat seguit, cosa que ningú ha aconseguit mai. Per això, haurà de superar a Harumafuji, un altre lluitador mongol que sembla que vol impedir-ho.

Darrera seu, hi ha 6 lluitadors amb 8 victòries i 2 derrotes, cosa que fa que no tinguin ja quasi cap opció la victòria.

Per mi, són tres minuts de relax al dia i la competició és molt interessant. Us agrada?

Takabisha, una muntanya russa per flipar!!!

Avui he trobat la notícia de la propera opetura d¡una nova muntanya russa en el parc d'atraccions proper al Mont Fuji, en el parc d'atraccions Fuji-q.

Será una súper muntanya rusa. Está en proves. Aquí un vídeo de les proves.



Ull a la meitat del vídeo, com te deixen penjat uns bons segons a més de 50 metres. Ens esperarà una caiguda de 121graus, com podeu veure en aquesta foto.

No s'havia construit encara una muntanya amb aquesta caiguda. N'hi ha de més altes, però aquesta promet sensacions úniques. A mi, de segur que em costaria bastant pujar-hi.

Per cert, la traducció del seu nom és prepotent. Perquè serà...?

Aquí trobareu altres atraccions del parc.Segur que l'experiència ha de ser increïble, així com les cues que s'han de formar en època de vacances. Per cert, l'estrenen el dia 16 de juliol, és a dir, dissabte, vaja, que hi som a temps d'anar-hi. Sembla que ha costat uns 30 milions d'Euros.